VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.