VIOLETES
Primerenques amb caliu de fredorada
pugen, tija fina i primeta,
ensenyant el gallet de dolç somriure
i transformant el color de nova mixtura.
Posen encís en arrapat terrer
que les fa viure...
Avui collim el seu perfum
com gotetes d’olor màgica...
Bequets d’ocell innocents
fent xiu xiu a l’orella...
Us posaré, enamorat,entre llavis
xuclant la vostra vida
i brillarà l’olor diàfana
parida de la terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.
........ SILENCIS
33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada