ACAMPAREM... aquarel·la

Acamparem on el vent no corre

I que sols és corriola de desig

I suau ens obre portes sense que batin

I no destorba els peus al caminar.

Els vents dolents allí no s’hi aturen,

Passen lluny moguts per les enveges

I van amb elles destruint senders

Que abans trepitjarem amb anhels.

D’ells ens en guardem. Tenim caseta

Senzilla on hi gaudim de l’albereda

Que ha crescut apartant guerres i odis

I ens reclama, espera ser-ne útil ja per sempre.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-11-14