RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada de A RASTRE DEL TEMPS

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...

(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)

...........................

Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,

Va voler fer excursió mig programada

i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.

Les tapes netes com quan un dia de camí marxava

i el ventre net sense màcula ni rebotiment.

Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles

que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet

i es feien creus de tanta mosca o lletra negra

i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.

A ses company no para d’explicar aventures...

Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus

i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...

En ratets de calma quan ningú el collia

mirava entorn seu per veure d’amics fer

però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,

altres anorèxics sense ombra davant seu passaven

i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...

Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.

Els companys de que hagi tornat se’n fan creus

per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,

però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.

DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.