HIVERN... aquarel·la

Hivern, mirall de fred, l’aigua...

Calla la natura el frec de mans

Que marxaren volant sent fulles seques.

L’aigua reflectint el cel moradeja...

Queda la teranyina, arbre nu, despullat.

Mut el sol el caliu no bull perola

I l’ovella no obre bel dins corralina.

El monstre de la terra, valent, lluita

Com ase que no vol seguir ramalada...

Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral

I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent

Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.

Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -3-11-14.