CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 7... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 7

Incontrovertibles practiques en els moviments dineraris

escandalitzen ara a la societat, quan han set

pràctiques esmerades del bon fer dels patriarcats...

..................................

- Mireu quines truites que us he fet mentre vosaltres

éreu ballant la polca, la masurca i el vals...

i no cal dir que les entrades eren pagades

pel meu volgut Florentino, que es desviu per vosaltres.

Els set fills del matrimoni, a la edat de treballar,

eren subjectes a l’entrega del sou percebut

i del cúmul de moneda els dos vells en responien

avidant a la patuleia que no pensava

si no en divertir-se i no remoure la pensa.

.........................

Un forà es feu amb el cor d’una filla de la família

i D, Florentino el cridà a capítols al quarto fosc

lloc senyorial on els cortinatges i finestrons tapaven la llum

figurant ser un cau... – Es que així estic fresc al estiu –

deia el magnan depositari del dineral de la seva pleballa.

El Josep quasi ensopegant va entrar en aquell saló romàtic,

sentia la sentor de presència humana, més no era gat

que obrís prou els ulls esbatanant mirada i s’aclarís on era.

- Vine, Josep, que parlarem com amics, quasi com a fills...-.

- Es que us sento, però no us sé veure, perdoneu...-.

- Ja obriré un poc els finestrons que no cal gastar llum -.

-Ara fins us podria contar els pels de la barba...-.

- Aquest..., aquest encontre ha de servir per marcar

 i assabentar-te  de les directrius que regeixen la família.

Aquí tots els membres aporten els sous que cobren

a la bossa comuna de la casa. Jo i la mestressa

la custodiem i repartim equitativament per tots

veient les necessitats particulars i col·lectives.

Aquesta forma de viure assegura a tots quan es casen

casa i patrimoni equivalent, i mai tindran queixa...

- Em sorpreneu. Jo sempre he set amo del meu,

i si no guanyo prou ho bé perdo el diner m’he d’espavilar.

A més la Josefina ja aporta el seu des del més enllà...

i ara voleu que jo entri a la vostra bossa els meus estipendis

- Ja veuràs que quan us caseu ho tindreu tot pagat...

- Com he fet sempre penso guardar el meu sou a meva butxaca,

així sempre sabré amb el que conto i no conto

que això del diner, el rodó roda i el de paper vola.

Com que jo ja tinc un raconet, acordaré, si ella ho vol,

amb la vostra filla, ja des d’ara com si fóssim casats

i sense conviure junts dedicar els guanys al futur viure –.

.................................

La lluita entre pare i filla fou terrible... Ella decidí

trencar el pont seu amb aquella família i se’n anà.

La parella de coloms s’establiren fora del feudalisme...

i en aquelles terres començà una nova forma de conviure.

Ara cadascú, independitzat, tenia la bossa guardant-se-la.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-10-14.