MOCADORETS... aquarel·la

-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...

Heu baixat escales, rememorat la baixesa.

Dalt al tron, superbs us abrigàveu

amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...

I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.

Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles

d’un univers que l’arbre sostenia...

Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 

Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.

No sabien que els mocadorets ressusciten

amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat

i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 15-11-14