.jpg)
Plens de cadenes fins a colzes
- mentides que han fet incansable gruix-,
vigilem el pròxim pas a dar...
Molta musica plena de flautes,
violes, violins i encens de tambors...
podem escoltar i fins seguir
impregnant-nos de seva solfa.
La salmòdia és a l’aire, circul·la
buscant seguidors atònits
fent badalls de ensopit cansament...
I no volem que plogui la gota grossa,
ni que els miralls ens reflecteixin inactius...
La quietud de l’aigua ens ajuda
a veure’ns en els el reflex que bascula
el ventijol que juga a cartes
amb les fulles llegides de l’arbriu.
Quan vindrà la inefable Pau
a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON .- T.E. – 17-11-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada