SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimarts, 16 de gener de 2018

LLETRES...boli ràpit


Tancat dins la carpeta dels somnis
espeteguen milers de lletres volent sortida.
La paperassa juga amb l’esperança
dins el gruix de mots que esperen volar.
Plenet de paraules lligades amb cordill
vull lliurar-les de la presó imposada
i que volin pel terme a seu arbitri.
Que es besin i s’abrasin amb demesia,
que es diguin seves inquietuds i neguits,
que portin arreu benaurances i beneplàcit,
que es manifestin il·lusions, joia i goig,
que es lliurin de penes sofertes o per sofrir,
que s’esplaïn i quan es cansin de fer el be
retornin al lloc on varen ser guardades

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-1-18.

dilluns, 15 de gener de 2018

LES MANS... aquarel·la


No cal que t’esveris quan la mànega
no arriba a tapar quasi fins palmell.
Tot és circumstancial si es mira pausat.
No calen guants quan les butxaques son buides
i poden encabir-se els dits bellugant
per que el fred no arribi fins ungles.
Quin coratge les mans que s’apropien
de lloc no disposat per a elles...!!!
Les crearen pel treball, per l’entesa
d’acaronament, per l’ajut a altre,
per firmar convenis, per saludar...
Però quan el fred arriba i s’engalta
no pensa en complir seus deures
i busca lloc calent on situar-se
Ha de cuidar, però el subjecte, possible rossolada
on a cul o nas no els vingui premi
per que les mans i braços son anses de calder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-10- 1-18 

diumenge, 14 de gener de 2018

EL SOL ES PON... aquarel·la


El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

dimecres, 27 de desembre de 2017

N'ESTAVA TIP I FART DE TANT DE SOROLL...


N’estava tip i fart de tant de soroll.
Com agulles se li clavaven paraules
que portaven l’insult fet metàfora...
Volia la tranquil·litat del silenci,
de la quietud que corprèn,
del amorós ventijol que acarona
i explica seva estima concreta.
N’estava tip i fart de tant soroll...
No portava la benaurança
el crit agre culpant al no culpable...
La llosa de moli volia esbocinar
un futur millor en profit assegurat
i cors i caps estaven tips de sofriment...
Clamaven als seus déus en exili...
Clamaven la dignitat per sempre més !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 25-12-17.

divendres, 1 de desembre de 2017

NO TOTS AL LLEGIR... aquarel·la


No tots al llegir entenem el mateix,
ni els nostres ulls veuen
el mateix panorama...
L’estat emocional, la imposició interna,
tot quan ens rodeja ens implica,
els coneixements sobre el medi
afavoreix al nostre llegir o veure
comparant-lo a qui ens imita.
La paraula i ses accepcions,
la mirada i perspectiva i color...
Un gramull de situacions
que ens lliguen i deslliguen
i sent la mateixa frase o paisatge
no ho captem exactament igual.
Potser per això hi ha diverses opinions?

DE REBAIXES 17.- ANTON,.T.E.- 21-11-17.

dijous, 30 de novembre de 2017

TÉ UN VOLCÀ DINS SEU QUE NO PARA... aquarel·la

Te un volcà dins seu que no para
de fer-lo remugar del desori.
Arreu veu que li imposen criteris
Que ell ja té analitzats i rebutjats...
S’ha assegut al seti, tronc on seien els besavis
prop d’aquella alzina indestructible.
S’ha tancat el seu somriure per convertir-se en plor?
No, medita sobre les incongruències de la pensa.
El volen omplir per vista i orelles
de recapte de la topina que atipa als crèduls.
El volen fer escolà i fins sicari de idees
que els grans sacerdots prediquen
com a novetats necessàries avui, on vivim.
Li esperen robar el seu raciocini
i que entri en l’adopció de nous criteris...
Van fins...!!  Massa experiències té en seva sàrria
que s’ha fet vella de tant esmolar-se
en argelagues en seu caminal irreductible
i ara premen el llimó que sols rebutja seu estomac.
El seu gos li ha fet un guec com dient no et capfiquis:
la llebre que t’ofereixen no és per teva escopeta...
També el gat se li ha fregat pels pantalons
pensant segurament en la molla sucada
que sempre li ofereix per callar el neguit.
S’ha aixecat del seti i ha mirat la nuvolada...
L’amic que  circulava li ha dit amb sorna:
- Ja pots anar al hort que avui no plourà...
Si sabes l’amic en que estava capficat... !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-11-17.

divendres, 20 d’octubre de 2017

... EL TEMPS... aquarel·la


Sento que el temps em va en contra,
passa unit com un llampec i que brama ja el tro.
Perd sempre qui va contra el temps?
Vull posar-me en aliança del moment que visc,
no contrariar-lo, em sembla nefast i irreflexiu.
Qui sap si el que jo penso ja està establert
en l’instant que entra en les beceroles 
per ensenyar-nos quant porta en sa llei 
Per ara el temps és el meu superior que m’obliga
a seguir-lo sense poder-me rebel•lar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-10-17

RECORDS DE JOSEP ANTON