SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimarts, 20 de març de 2018

TA CABELLERA... pintura xinesa


65.- 5-3-18
Enfonsaria en ta cabellera al vent
els dits, el cap, el cos,
i em faria servent impertèrrit... 
Bellugadís el cabell no troba quietud,
rebrinca i reballa en meus dits
com caminar per copiosa bosquina.
Com carícia de rames fines el cap es consola
en el contacte i esmerça la meravella...
El cos extasiat reviu el revoleix
com bandada d’ocells en seu goig...
M’enfonsaria en ta cabellera al vent....

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18

ens ha deixat l'amic julian masip


ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP
Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18
.......................................
Embolcallat en la melangia de la tristesa,
i amb singlot a gola esperant el plor,
he sabut de tu que amb la nuvolada marxes
vers el caminal etern del teu infinit.
I ha vingut a mi el teu noble somriure
que sempre amb conversa usaves com amic.
Falta faràs a molts que et teníem bona estima
per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.
Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne marge,
tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot l’arbriu
i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,
els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit diví.
De  parla i somriure, amb ells en treies seva estima
i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.
Et trobaran en falta, fets i parla que els dedicaves...
Era un conjuri del bon fer que sempre vas tenir.
Nosaltres et recordarem, i falta has de fer-nos,
quan no et trobem pel poble  o seguint nostre camí. 
Fins sempre, amic, bon amic, perfecte amic.-Anton.
                              DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  14-3-18.

dijous, 15 de març de 2018

LA LLUNA... aquarel·la

64.- 4-3-18
Surt la lluna blanca de la nit
vestida amb mantell blanc.
Darrera amagues teva cara plena de goig.
que em mira volent-me abraçar.
- Si som tant lluny... !!-
I rebo la brillant mirada.
Veig tes narius inspirant claror,
llavis oberts amb alè de perfum
i les galtes rialleres omplen
el blanc verdós de la lluna.
La serralada no ha xerracat
la vivesa del teu encant.
Pel terrer teva llum s’escampa.
La blanquinor de la llum
repuja i rebrolla en les violes
- papallones que no emprenen vol -
un platejat que enveja
l’arbriu dormit d’hivern.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

dimarts, 27 de febrer de 2018

DEL DESAMOR... aquarel·la


48.-16-2-18
Del desamor en feia bandera pròpia
que onejava amb orgull adolescent...
Què el paria que el tinguessin per un sorrut
que sols vol triomfar ell arreu?
Seu conclave particular s’enorgullí
de poder combatre a tot sense baixar el cap.
Es sentia segur en seu paper patètic 
i per altres incomprès,ell se’n fotia...
El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra
el seu carisma guanyador sense amor a res.
Del DINER deia que era seu súbdit
i que obeía ses lleis i seus mandats,
sí,un simple majordom amb casal net
que amb fregall manava abellir
i estès a la ordre. Els demés simples esclaus

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.

diumenge, 25 de febrer de 2018

EL MELIC... aquarel·la


47.- 15-2-18
No es veia el seu melic de panxut que  n’era,
mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .
Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?
El seu estat no dava per lligar-se les sabates.
però, que li importava si tenia servents.
Sonà al aire el crit de Idiota...!!!
Bona proclama que no tenia en compte.
Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!
Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets
i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!
El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.
Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.

dijous, 22 de febrer de 2018

SE'NS COL·LOQUEN... aquarel·la



43.- 11-2-18
Se’ns col·loquen cuirasses de grat
o imposades per protegir-nos,  ens diuen.
Ens desperten sincerament la veritat ?
Les malifetes de la vida
– tendres som sempre com adolescents -,
les hem d’aprendre, no les coneixem.
- Experiència - clama la vellesa al jovent.
Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,
I ,allí, en el treball, les cabassades del gra
- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -
cauen damunt nostre sense vagar
i també se’ns mostra la realitat dura
i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.
La neu que cau com floquets innocents
es contaminen al tocar a terra
i saben que ja han acabat el vol...
És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.
Hem descobert que res és fàcil...
Sortim al neguit vital,
pregonament hospitalari
i ens donem compte que s’ha desgelat
aquell iglú pel descans
i en el que crèiem.
Realitat de realitats !!!


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.

dimarts, 20 de febrer de 2018

NO ESCOLTEM LES VEUS... aquarel·la



40.- 8-2-18
No escoltem les veus difuses que s’apropen.
No caiguem en els tentacles que mengen les hores.
Si no aquestes – instants d’aventures -,
es perdran en el pou incert del anonimat.
No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.
Desapareixerem com bombolla
que  infla, explota, es destrossa, ja no és...
Busquem nostra oportunitat
i creem nostre únic mite...el temps.
Som temps, però quin temps volem ser ?


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18

RECORDS DE JOSEP ANTON