SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dilluns, 20 de febrer de 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer de 2017

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia


UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer de 2017

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17



dijous, 2 de febrer de 2017

ENS FN VIURE... aquarel·la xinesa


Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la


La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

divendres, 13 de gener de 2017

DIES DE GLÒRIA... aquarel·la abstracta


Dies de glòria voldria per tots...
Què difícil la voluntat feta llei... !!!
No tots estem en el mateix
paràmetre de goig i joia...
Mentre,abraçaré l’esperança
per que la fe ja la tinc al sarró.
i caminaré entre els desitjos
per dar-los a tots compliment,
i enlairar braços de conquesta
dirigint el nou concert,
apressaré la ma a l’alegria 
i les galtes fruiran de petons.
I em creuré totes les mentides,
potser fins nosaltres ho som.
I així viuré tranquil, sense dubtes,
com els secrets que si els dius, ja no hi son.
A viure la festa que alegri a tothom.
que esclati en la foguera el nou part
d’anhels i de il•lusions.... Bones festes... !!!

DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 13-1-17

dimecres, 11 de gener de 2017

PLENA DE GEL... aquarel·la


Seguiria com ho havia fet temps i temps.
Avui, plena de gel...!!!
Era soca i arbre d’olivera de secà,
conreada i també convivint el bosc.
N’estava orgullosa...
Tramuntana freda o bojorn calent,
garbinada fresca o cerç tempestuós
n’havia tingut escrit i molt en son llibre.
Avui li tocava: Pleneta de gel ...!!!
Cabellera i brancam amorrat
a la reseca soca de pollanc fàcil,
era com bola a punt de seguir al vent.
Callava pensant en el sol... !!
Tant de viure amb instants diversos
ara, agomboiada tenia guspires de llum,
pensaments inaudits, idees noves...
Quan el vent remenava cabellera inquieta
raciocinava en la llibertat del ocell...
Avui, enclotada buscava el ser ella
en seu terme,en remoure la història
que a sos peus paria dia a dia
pel profit del terral...
El gel la colrava d’ingent pensar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 10-1-17

RECORDS DE JOSEP ANTON