SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dilluns, 31 d’agost de 2015

EL PONT... aquarel·la


...i amb la bandera enlaire creuria el pont.
Poc l’influiria el vent que crema paraules,
que anorrea pensaments fent callar vent dolç,
Ho tenia clar que el camí ja no retornava
i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa
i embravirien la corrent contra la construcció...
L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut
l’esverava a complir els deures assolits any rere any
en la lluita serena  enquistada dins seu i pròpia voluntat.
No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,
musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines
per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs
Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,
Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...
Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...
Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...
Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!
Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.
.......SILENCIS
53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la duríciaEL

dissabte, 29 d’agost de 2015

DINS LA LLUM... aquarel·la


Dins la llum es desfà la l'ombra,
la paraula crida versos nous,
la boirina calla quieta i seriosa
i el pas per veure el futur
puja fins al turó sense rossolar.
Situat en el lloc li calla la victòria,
no se li desfà el mes de les prebendes
i aplegat en la assolida creuada,
que necessita la veu que no calla
li diu la realitat del que succeeix...
No aquietem el pas, la consciència
ens diu que tenim la veritat plena .
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15
........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.

divendres, 28 d’agost de 2015

EL PERILL... aquarel·la


Caminem sempre dins del perill...
La costum ens fa forts en la lluita empresa
i les mostres que ens diuen el camí  a seguir
son les experiències adquirides de fracassos...
Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill
i amatents nosaltres l’anem sortejant
esperat plàcidament encertar 
en la solució que ens amari
Instant a instant nostre viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15
........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

dijous, 27 d’agost de 2015

ES FESTA GRAN... aquarel·la


És festa gran... He anat a la festa
Plena ma del desig de la joia i goig
m'ha omplert de confetti apegalent...
Les rodonetes de colors a cabells i galtes,
palomes amoïnoses que es colen entre pits
esfondrant-se com petons dins meu...
El carrer en va ple... Fins volen
com ocellets els paperets àgils.
Freqüenten tot el camí...
Pàtina d’il·lusions que es remou
en l’aire bellugadís de la festa...
Qui no en va satisfet de petonets que circulen,
que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?
Quants ens desitgen un alegre instant !!
Paperets, qui us va fer nàixer ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.
.......SILENCIS,
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

dimecres, 26 d’agost de 2015

CAMINAVA... aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

dimecres, 19 d’agost de 2015

LLENÇO PETONS... aquarel·la


APROPANT EL  2011
4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

diumenge, 16 d’agost de 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS...aquarel·la


PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

divendres, 14 d’agost de 2015

EL TEU TEMPS... boli ràpit


POSANT-NOS A RECORDAR
7 – 9 – 11
El teu temps
considera’l el teu rei.
Ell et mana, dirigeix,
t’escatima el descans,
et fa córrer, t’apressa,
t’accelera cames i cor,
també se’t fa imprescindible...
Sense ELL
pensarien en passat,
present i futur?
Qui sap si és un engany...
L’instant
deu ser la teva pròpia vida.
Que no se’t mori ... 
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

divendres, 7 d’agost de 2015

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la


ESCRIT JA FA UN TEMPS
3 – 8 – 10
Quan somniïs
pensa en fer-ho realitat.
entra en la fantasia,
embrions de certesa,
amb concrecións de veritats
que s’escapen
si no som valents
de collir-les.

Sense rampells
el mon no avançaria...
Estancat en l’avarícia
crearia sols l’enveja
que subjecta ma immòbil...
Deixem les falòrnies
i afavorim les cireretes
de les il·lusions
DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E



7-8-15

dimecres, 5 d’agost de 2015

DE PROFETES... aquarel·la


Sempre en ronden de profetes...
La fe desconeguda de molts
pot omplir butxaques ansioses
que viuen per fer calaix de tot.
Dic desconeguda per què
es sap la veritat vera de la fe ?
Uns hi posen el tendal vivent
promovent noves i velles il·lusions
dins d’una pàtina de prèdica
que aparentment seria esclata
per envescar a tants com pot
i entrar-los al sarró apropiat
on es confessen addictes
sense copsar l’engany
que cap predicador intenta declarar.
El pecat es trobarà, en tot cas,
quan ja ha begut l’oli servit
pels santíssims profetes de la fe
i aleshores els renecs venen tard.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.


dimarts, 4 d’agost de 2015

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la


aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.


dilluns, 3 d’agost de 2015

COMPARTIMENTS

 COMPARTIMENTS.--- any 2011
Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I ,  i ara A RASTRE DEL TEMPS  II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E. 

 


1.- AHIR I AVUI                                        

La frontissa del ahir i del avui                
sosté la porta del seu alè.
Pedra cobrint. Forat obert.             
Tanca el compartiment
l’esperit nu de les ombres.
Records que retornen dèbils
s'ageganten a les lloses
i les passes d’ahir marquen


el diapasó del so d’avui.

RECORDS DE JOSEP ANTON