SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimarts, 31 de març de 2015

FULLA SECA... aquarel·la


La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.
No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment
fins que cau com veritat inqüestionable.


dissabte, 28 de març de 2015

els nets domenge de rams.- 2002




DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.
Recordant en la llunyania del temps
aquesta festa que vaig marcar així.
......................
Branques de llorer,
pollancs d’oliver,
palmeta i palmó
son reunits a la plaça
per fer processó.
Dos de verdets
mesclats, barrejats.
Dos de groguets,
banderoles d’infants.
Contents com alfàbegues.
de juguesca plens,
salten, belluguegen
mouen ses cossets.
Diumenge de Rams,
joia en xivalets,
- nens i nenes junts,
gent, capellà i escolanets -.
Jo hi tinc tres netes,
( avui també un net )
enjoiant-se al ple,
en el grup corrua...,
quasi no les conec.
Diumenge de Rams,
em venen records
de quan menut, infant,
religió no hi era,
manaven soldats.
Nostra sana alegria,
a parar-ne el plat,
lata de sardines buida
era nostre ram.
Allí, el cuiner era
volgut capellà
seves asperges
cullerot en ma,
el resso, crit molt agre
- Vine aquí xival -.
I en lata posava
brou i os sens carn.
Per nosaltres era
caramels i llaç.
No vull pas tornar-hi,
quasi ni el record,
avui, nens i nenes
fan la processó
amb digne innocència
i protegits d’amor.

divendres, 27 de març de 2015

ALA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA... foto


A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada
va deixar l’emprenta que ara em marca.
Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca
em quedà impregnat al cor i a l’ànima.
El primer vagit en meves mans el retries
entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui
Em consola, m’atén, em guarda.
Gràcies, filla... 
que nostra companyia sigui llarga,
molt llarga...
...................
Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada
que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.
( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida
ajudant jo a la seva mare, 

dijous, 26 de març de 2015

QUE TINGUIS... aquarel·la


Que tinguis tota la força
I coratge que necessites...
Que tinguis tota la llum
per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas
Vulgui o no has de seguir
Obre les comportes del espai,
llença el crit de glòria dins teu.
Nou camí empra per nou destí,
que tothom vegi teu instint noble
que dugui producte suau, dolç, fi,
i canti l’història d’avantpassats llunyans
que esmerçaren seus sacrificis
per fer-te immensament feliç...
Obre la porta al vent tendre
que omple teva llibertat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15
.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

dimecres, 25 de març de 2015

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la


Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven
la riquesa viva i la innocència sensible...
En un instant insospitat com intensa pluja de gotim
baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...
Perletes embolicades amb aletes blanques
feren coixins escampant-se esbarriats extensament...
El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,
aquell doll amb inesperat contacte...
El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors
Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.
... i per sempre un nou viure els esperava,
aquell que record abraça com últim encontre.
Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15
.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.

dimarts, 24 de març de 2015

NO CORRIS... aquarel·la


No corris esboirat per el caminal
- Li posaven a orella els arbres florits -.
A pas tranquil segueix escoltant ocells,
que joiosos s’aparellen en cant
que reverbera en les fulles,
cant epitalàmic de primavera...
Faran sa nova casa a recer de sol i vent
i buscaran el toll d’aigua neta...
Tenen l’alegria de l’adolescència
que sospira en contacte de bec,
en unió de prèdica per seguir avant,
eixordant-se de cants i al·leluies...
Ho tenen tot al empar del seu arbre
que un dia els covava al nàixer.
Com ells, gaudeix de la primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15
........SILENCIS
52.- No vull que estiguis solament al meu costat,
 Prioritàriament, del meu costat.


dilluns, 23 de març de 2015

DE L'HUMILITAT... aquarel·la


I l’arbriu es sentí humil
I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,
pot ser un repte on quedem fora de lloc.
Les representacions dels fets son musica
que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.
El que és i nosaltres sentim i ens veiem,
qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi
per que no es comprengui son valor real?
La humilitat com altres estats pot convertir-se
en un fer hipòcrita on en la crua realitat
sura i llença al vent la proclama
embolcallada en error perceptius.
Podem ser humils dins nostre orgull ?
Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.
.........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.

dissabte, 21 de març de 2015

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la



SOMNI DE PRIMAVERA
Resta allà en el brancal de pedra del portal.
i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.
Pot asseure’s en el robust brancal de pedra
pensar en nuvolades i cels blaus,
però no jugaria contra la consistent duresa ,
sí que besaria llavis al bancal de panal
on les roselles, margarites... banderes al vent
li donaven alè suprem de conquesta...
Colliria el primer ramell de primavera
i el llençaria al cel on hi resta ELLA...
i les flors retornarien a ell, extasiat,
en complit bes a la mare terra.
Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,
colors de brodat, cabdells de fil entremaliat
que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...
Oh, brancal de pedra on m’assec
amb la crossa al costat que em parla
del camí d’amic constant que faig amb ella.
Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa
em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,
que és per mi i per tenir la millor conversa els dos
del brancal de pedra i el bancal de panal...
oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15
........SILENCIS
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,
No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?
.....................
TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.

divendres, 20 de març de 2015

AJOCAT... aquarella


... i va volar i en un instant
aquell ramatge estrany l’acollí.
Delicadament i amb tendresa
ajocà el seu obert llibre
fet papallona de les gemmes suaus.
Dits i brancall d’arbre sensible
al contacte i al acolliment
el rebien amb dilecta suavitat.
Quiets els dits i papallona
sembraren caliu d’estança.
Espinyolaren desig i volaren quiets
per la indesxifrable conjuntura....
DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.


dijous, 19 de març de 2015

ANAR SOL... aquarel·la

No he trobat ningú
per on jo caminava
si que pedruscall i pols
que peus i nas amoïnava.
Aquests demèrits son sabuts,
afinen sempre les sabates...
i et fan fort per resistir
quan rossola el cul estripant calces.
Una rodolada fins barranc
arrebossat a punt de ser fregit
en la paella preparada...
Seguir sol el sender, ningú et veu
l’estrip i el probable crit
que et defensa davant relliscada.
Potser el barret marxi avall,
potser les mans se m’ensangonin
ningú sabrà que m’ha passat
La veritat sols la veurà
el sol si no hi ha nuvolada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15

dimecres, 18 de març de 2015

A LA NETA TAMARA al complir els seus setze anys... dibuix i pintureta


A LA NETA TAMARA EN SEUS SETZE ANYS.

Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb setze anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant 
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts 
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..



Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou,
matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-15. Dibuix i pintureta realitzades per l'Anton, el seu iaio.

amb sang, suors i llàgrimes com vulgarment es diu, vaig assolir el que considero una dèria meva, però, per mi, difícil. La neta s'ho valia, també a les altres ho he fet. com a ella en el seu dia de la comunió. Tenen aquest record...Anton.

dimarts, 17 de març de 2015

DE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la


En aquell sostre, en aquella casona
s’hi ajuntaren tants inclusius defectes
que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat
per donar bon preu a aquell racó.
Remenaren les bíblies i totes les escales
que portaven a les paraules essencials
per anomenar la prenda volguda de casa...
Dels que miren per satisfer-los
un els va dir que VIRTUTS
era la paraula que recitarien per cridar
a la menuda. L’àvia que va ser descobridora
d’aquest empelt religiós  digne i noble
li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...
Que els defectes revertissin a virtuts,
era un caure la baba d’aquell ser inquiet
i neguitós en el que diran de casa nostra
si la NENA no porta un bon barret i sabatones
que la declarin perfecta i estrictament senyora...
No vull més que els capats savis de cap de marge
remenin el fem que ens posaren de renom...
Ara tenim la paella i fregirem la botifarra
a gust nostre i quina riallada tancada a casa
em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig
que fins el cerç portarà arreu el meu goig.
Era la proclama d’aquella dilecta dama.
Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!
Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma
i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15
.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

dilluns, 16 de març de 2015

LA REALITAT... aquarel·la


No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15
..........SILENCIS
46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,
 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.



diumenge, 15 de març de 2015

LA UTILITAT DE SABER...aquarel·la


La utilitat de saber o no saber quelcom
que ineludiblement hem d’interioritzar,
per on ens ve donat ?
Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.
Exploro camins per on circulo.
L’experiència ens alliçona amb proves
i el fracàs ens senyala camins rectes.
Falsos idearis poden subjugar-nos,
fins emborratxar-nos en ses prèdiques
i caure en el seguiment potser apassionat...
Compte en pujar a qualsevol barca...
N’hi ha que suren i ens porten a port,
altres trontollen com canya al vent
i se les endu  al saber o no saber el que som
per que nostre raciocini  està empeltat
amb noves conviccions que ens arrastren.
I el cas és que hem de saber... per saber...
Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.
.........SILENCIS
45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.


dissabte, 14 de març de 2015

SENTIA LA POLS... aquarel·la


Sentia la pols del desaire
que netejava seves prèdiques...
L’intern collia espolsadors
en treball intens de lluïment...
Quan caldria pensar que hem de morir
volia tenir la casa neta de pols,
així era la proclama que li etzibaven
des de que tenia raó per comprendre...
Havia d’anar net per el viatge futur,
la pulcra presentació dona fama.
El vent allunyava impureses
I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.
Trauria els peus del lloc
per no contaminar-se altra vegada
i sorgir a l'univers com espantall
que ha viscut sense endarrerir-se
de cants de serp i picotades de corbs.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15
........SILENCIS
44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

divendres, 13 de març de 2015

LA DLORIDA DEL TERME... boli ràpit


LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.
Cel amunt a dalt arriba
ple el pollanc d'olor, perfum,
l'acompanyen ses germanes
fent-ne tossa, ajuda, volum.
Quina glòria, estil, delícia
veure aquest florir fugaç
unides totes aguanteu enlaire
embellint el meu instant.
......................
L'ocellada reunida
omple de goig el brancam.
Llençolets que s'espavilen
a moure signes de Pau.
Reverberen les fulletes
a l'alè dolç del garbí.
Que creixin vostres capsetes
amb ametlló decidit.
TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15

dimarts, 10 de març de 2015

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la




Quan l'abraç físic ja no és possible,
 quan els ulls sols demanen plor, 
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol, 
quan el sentiment al pit batega,
 la mirada en el teu record en rega
 l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
 ens queda en ta petjada


que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

dilluns, 9 de març de 2015

PARLAR... aquarel·la


Esmerçar-se en parlar
i en la conversa ser l’última veu
comporta lluita
en vers el contrincant per vèncer.
Beure aigua, la boca es resseca...
...i qui no vol deixar plasmat
que és ell el que té la veritat absoluta ... ?
Parlar, parlar...
No és tant fàcil.
Volem cloure sempre el teló
amb l’aplaudiment, sobretot
Dient la última paraula.
Humans que som !!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.
........SILENCIS
43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,
que les nostres poden semblar no ser-ho.


diumenge, 8 de març de 2015

UNA VEU, AHIR... aquarel·la


Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.
Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar
em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 
Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.


A UNA TROMPETA
Damunt el drap impol•lut,
quiet,no gemega l’instrument...
I en l’escriny del pensament
la tapa oberta i el forrellat adust
avui, regalima el so de la trompeta.
La llàgrima rellisca del record
i la solfa balla per l’entorn
en el repic de la menudeta...
.........................................
S’ha fet gran tot lo petit
i dins del cor s’hi empara el crit
melodiós de la tristesa.
Mai es farà vell aquell instant
sempre en cor i cap ell va covant
el de la trompeta que resa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.
....... SILENCIS.
42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 
olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

dissabte, 7 de març de 2015

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la


Volem ser lliures !!!
Ens convé ser lliures ?
Depenem de idees, paraules fetes...
Insensibles, lluitem
contra el sol que fa suar
i a favor del sol que ens acarona...
Estem contra el vent rufagada,
a favor del ventijol suau...
En contra de tempesta de pedra gel
a favor del xirimiri plugeta
que ens neteja sols d’impureses...
Volem o no sol, vent, pluja ?
Oh, volem la llibertat que ens convé
que ens hem programat,
que aspirem per què ens l’han robat ?
........SILENCIS
41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

divendres, 6 de març de 2015

TANCANT PARPELLES... aquarel·la



Tancant parpelles
se’m clou el besllum.
Dins, ressuscita la claror
i les idees flueixen.
Penso...
La lluita dels dits
per obrir la porta
em preveu nou paradís ?
DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.
.........SILENCIS
40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...

dijous, 5 de març de 2015

5º ANIVERSARI...foto grup atletes fFlix


Grup d'atletes de Flix que ELL entrenava. Anton.
5ª BAULA DE LA CADENA... 5 DE MARÇ... 5º ANIVERSARI QUE ENS VA DEIXAR EL NOSTRE FILL JOSEP ANTON... en la vida ens trobem amb casualitats, coincidències, tot forma part del existir.Avui, aquí tinc la oportunitat de entrar-hi un trenet escrit fa temps en seu record. Als 45 anys marxava havent fet pel seu entorn més que no faré jo al llarg de la meva més extensa vida. A qui li faltsa un braç, serà sempre manco, a qui li falta una cama tindrà moltes dificultats... a qui li falta el filll... No vull que em respongueu.... Tots hem de lluitar per sobreviure i ajudar el nostre entorn més proper ... Aquesta és la meva tasca... Intento complir-la com he complert arribant als cinc dies de la cadena... Gràcies per atendre'm ... Anton i Família.
..................
1-11-10
Parla amb tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares nets
a les que ensenyares a estimar.
Estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
DE MEMORIAL A JOSEP ANTON.- ANTON.- T.E.

dimecres, 4 de març de 2015

VIATGEM... aquarel·la


Viatgem passat, present i futur en el temps
i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,
Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...
anirem variant nostres variants
collint, agafant i deixant els instants
fins trobar-ne el camí segur.
Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?
O, per què no és d’altra manera...
Ara que estem acostumats al que creiem tenir,
ser aquí, on som, infinits, eterns,
per que sembla que nostre planeta continua,
hem de continuar fent-nos cendra ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.
.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi. 

RECORDS DE JOSEP ANTON