SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el politiquet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el politiquet. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de desembre del 2018

TRENETS 15


187.- 7-7-18
He trobat dos roses al voral fent camí.
Una d’esplèndida i jovenívola cantava al·leluies,
semblava merlet de castell en son brot llarg.
Es manejava al ventijol com vedette famosa,
i ho era,al mirar, de tot un exercit d’animalons.
També a terra vinclat el seu tall un batalló
d’insurrectes en feien del seu instint obra
i tenien trepitjada i malmesa tot un ser igual i digne.
Un instant joiós va tenir l’abella exonerant
amb el perfum fi i delicat xarrupant-lo amb delit.
Però afamats com afarams en plena batalla
sumien pètals masegats per seves armes de destrucció.
Morta en sa vida lleugera era aniquilada
com si sols aquella menja fos única per ells.
Formigues i escarabats de tota mena posaven boca
i s’emportaven a cau quant les importava
o be rossegaven omplint ventre delitós.
Una cadarna a pas de nielada veié el desastre
i parant el vol baixà a inspeccionar la malifeta.
Prou hauria matat a cop de bec aquell batalló,
però abans de complir tal acte, es posà a plorar
com si fos sa germanada que s’havien tornat bojos...
Destruir una rosa que sols dóna perfum !!!
                  DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-8-18
...............
188.- 8-7-18
No endarreria res,
No callava res,
No es creia res.
En el lloc dels fets tot avançava a compàs.
Tot quan se li acudia era abocat al cabàs.
Mirava els ulls del xerraire i veia la mentida.
Un xic de sort
i el contrincant el tenia arraconat
a punt de confessat el pecat.
I les galtes vermelles
suaven el mal moment en que es trobava
La supèrbia se la menjava fins quedar tip. 
                 DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.- 23-8-18
...................
189.- 9-7-18
Li feia estrany que els embats del mar
al xocar contra el rocatge embravien d’espuma,
en canvi a la sorra neta, plana, era tot carícia.
El mar tenia dos reaccions impreses en ell
i saludava amb garrot a la rudesa
i acaronava amb delit fi a la suavitat.
               DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-8-18        
..................
190.- 10-7-18—PIRINEUS.- LA VACA.
Em mires com beneint ma presència
En ta testa hi ha quietud que molts voldrien.
Tens l’arma d’atac i no t’esdevé idea de fer-ho.
Gaudeixes de la calma del prat que enlluerna a la quietud
i busques en el rèbol ( pedra plana) la sal que et fa viure.
Lluny es el soroll, tu impregnada de silenci.
Ni mosques ni tavans gosen aletejar
trencant aquest misteri joiós de la muntanya,
el teu prat, com casal, on vius el teu pervindre.
No plourà avui i no et rentaràs, ni et falta gibrella,
la tens prop en aquell toll on vas a beure
i a xipollejar amb les potes i morro.
Tens totes les benediccions per ser feliç... !!
                      DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-8-18
..............
191.- 11-7-18.- PIRINEUS.- CAMPANAR ESGLÉSIA.
Ja puja en altura tant com la muntanya
i en sa potència l’agulla foradarà el cel
i els angelets distrets jugant a flendi
qui diu que no caiguin per el forat
que l’agulla ha fet ?
                   DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-8-18
..................
................
192.- 13-7-18
Pensava que pujava al cim
i el cim ara era cimera...!!
Si, és una taula rodona o quadrada
on firmen acords que els convenen
per seguir en el seient de la taula.
Abans en els termes, per separar-los,
hi havia una fita que confluïa amb altres
i allí simulaven la taula dels debats...
Era l’amistat de menjar-se un conill
i una vinassa que algú feia especial pels actes
i, mentre, parlar amb bona boca
dels problemes per solucionar-los...
Ara es treballa per empudegar-los
abans, hipòcritament
o desprès posar però per no acomplir.
Per això, dec desistir de pujar al cim.
no vull pas complicitat de cimera !!
                     DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-8-18

divendres, 16 de febrer del 2018

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA, ... aquarel·la



36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.
Buscava omplir el got del raciocini
i fixar aquells moments meditats.
Ara té un valor immens en seu sarró
que, ple de paraules, fa vida
esperant instant per sortir al aire
i proclamar les seves dites...
Passejarà, enfosquit, engolosit
en les tapes del llibre, ara, tancat.
Pararà compte al obrir-lo
no s’escapi a pasturar tant de gargot.
Prem la tapa dura i per entre full
rebrolla com formigues sortint del cau,
Fins algunes, alades, volen
buscant llocs, caps on deixar paraules 
plenes de vida per ser compreses...
Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

RECORDS DE JOSEP ANTON