SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimarts, 27 de febrer de 2018

DEL DESAMOR... aquarel·la


48.-16-2-18
Del desamor en feia bandera pròpia
que onejava amb orgull adolescent...
Què el paria que el tinguessin per un sorrut
que sols vol triomfar ell arreu?
Seu conclave particular s’enorgullí
de poder combatre a tot sense baixar el cap.
Es sentia segur en seu paper patètic 
i per altres incomprès,ell se’n fotia...
El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra
el seu carisma guanyador sense amor a res.
Del DINER deia que era seu súbdit
i que obeía ses lleis i seus mandats,
sí,un simple majordom amb casal net
que amb fregall manava abellir
i estès a la ordre. Els demés simples esclaus

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.

diumenge, 25 de febrer de 2018

EL MELIC... aquarel·la


47.- 15-2-18
No es veia el seu melic de panxut que  n’era,
mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .
Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?
El seu estat no dava per lligar-se les sabates.
però, que li importava si tenia servents.
Sonà al aire el crit de Idiota...!!!
Bona proclama que no tenia en compte.
Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!
Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets
i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!
El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.
Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.

dijous, 22 de febrer de 2018

SE'NS COL·LOQUEN... aquarel·la



43.- 11-2-18
Se’ns col·loquen cuirasses de grat
o imposades per protegir-nos,  ens diuen.
Ens desperten sincerament la veritat ?
Les malifetes de la vida
– tendres som sempre com adolescents -,
les hem d’aprendre, no les coneixem.
- Experiència - clama la vellesa al jovent.
Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,
I ,allí, en el treball, les cabassades del gra
- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -
cauen damunt nostre sense vagar
i també se’ns mostra la realitat dura
i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.
La neu que cau com floquets innocents
es contaminen al tocar a terra
i saben que ja han acabat el vol...
És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.
Hem descobert que res és fàcil...
Sortim al neguit vital,
pregonament hospitalari
i ens donem compte que s’ha desgelat
aquell iglú pel descans
i en el que crèiem.
Realitat de realitats !!!


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.

dimarts, 20 de febrer de 2018

NO ESCOLTEM LES VEUS... aquarel·la



40.- 8-2-18
No escoltem les veus difuses que s’apropen.
No caiguem en els tentacles que mengen les hores.
Si no aquestes – instants d’aventures -,
es perdran en el pou incert del anonimat.
No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.
Desapareixerem com bombolla
que  infla, explota, es destrossa, ja no és...
Busquem nostra oportunitat
i creem nostre únic mite...el temps.
Som temps, però quin temps volem ser ?


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18

dilluns, 19 de febrer de 2018

REVIURE ELS DETALLS... aquarel·la


39.-7-2-18
Reviure els detalls que varen quedar
en el sarró quan buidem l’excelsitud, 
torna a viure amb plenitud deformable
amb el pensament que ens assoleix... ?
Qui no barreja la baralla buscant combinació
quan, donant-se llustre, reparteixin cartes ?
Les toca d’esquena, el tacte no es declara
si acarona asos o sotes o barreja de menudalla
i no té tanta sensibilitat ni coneixement fent de mag.
Si que recorda nits vora fogardal quan fred
era fora i volia entrar a jugar a la brisca.
Junt als troncs brunyint caliu a les ànimes
conversava llençant la carta per fer basa segura.
Ansiós recollia el guany que anava al munt
fent el distret com si tant li fes... Allí el joc
era la conversa, assabentar-se... Com fruïa !!!
Avui en el sarró vell i esquinçat hi troba
aquella carta que el feia guanyar a vora foc...
Avui aquells trossos de cartró son digitals...
No pots plegar el muntet amb les mans
igualant-ne el grapat i amuntegant sens greuge,
però, aquí com al foc d’abans, conflueix
el joc bo, regular, passable... i un troba conlloga.

DE REBAIXES 18.-7-2-18

diumenge, 18 de febrer de 2018

EN LA DISBAUXA DEL TEMPS, .. aquarel·la


38.-6-2-18
En la disbauxa del temps col•legia,
escrutant amb parsimònia seu futur,
què li esdevindria? Quin portal obriria
el caminal dels encreuaments possibles ?
Les preguntes se les feia encongit dins seu
remenant per adquirir resposta plausible.
L’experiència no li presentava en el plat
la solució o els indicis certs a succeir.
Arropat de preocupacions esgarrapava 
en els instants presents buscant el bromall
que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.
Previsor en quelcom esdevenir lluitava
en la nova vestimenta del pròxim avenir.
Entrar en el futur pròxim és nostre camí
que no para. El busquem i mai el tenim
sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

dissabte, 17 de febrer de 2018

EN L'ANIVERSARI DE PEPITA BLADÉ... aquarel·la, aniversari, pepita bladé, catombella


49.- 17-2-18
EN L’ANIVERSARI DE PEPITA... !!!
Quin jorn de glòria...!!!
Quin dia de goig i joia... !!!
L’avui s'escrivia en lletres d'or l'estima....
i es conjuraven els beneficis de la companyonia...
S’estrenyien els lligams de la sang,
de la nissaga que no trenca cap ventada
que en abraçades i petons hi tenen tresor i vida...
Avui és teu dia feliç, parenta amiga,
per celebrar-ho amb la galta plena d’alegria.
La FELICITAT, exultant hi sigui avui i sempre,
fent-te, amb tots, sanes i alegres les hores del dia.
Que els vents bufin a teva vora suaus i propicis
amb la jovialitat del plaer del dolç somriure.
FELICITATS, PEPITA... !!!! -- anton. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17- 2-18

divendres, 16 de febrer de 2018

TAULA D'OFRENES... aquarel·la

37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.
Relliscarien entre dits gots i copes plens...
En les cadires el record parlava de goig i joia
i en mig els rams de flors de felicitat.
La celebració assolia dolçor llaminera
incrustada en pits i esperits de somriure clar.
Satisfeia la fantasia que embromava el lloc
i la melodia de parla era rajolí emmirallat
que dava camp a aquell concert d’amistat.
Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant
d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...
El perfum de la paraula embalsamava satisfet
com acaronament de seda en pell nua.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA, ... aquarel·la



36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.
Buscava omplir el got del raciocini
i fixar aquells moments meditats.
Ara té un valor immens en seu sarró
que, ple de paraules, fa vida
esperant instant per sortir al aire
i proclamar les seves dites...
Passejarà, enfosquit, engolosit
en les tapes del llibre, ara, tancat.
Pararà compte al obrir-lo
no s’escapi a pasturar tant de gargot.
Prem la tapa dura i per entre full
rebrolla com formigues sortint del cau,
Fins algunes, alades, volen
buscant llocs, caps on deixar paraules 
plenes de vida per ser compreses...
Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

dimarts, 13 de febrer de 2018

DE VEGADES... aquarel·la

De vegades, no parem 

de donar toms a la sènia insulsa

que no ens aporta la solució.
Encauats en nostre pensar,
com si fos exultant raciocini,
ens alabem nostre premi
com trofeu que ens atorguem...
Al peuar al carrer
veiem que el sol ja ha sortit
t banya de llum tot el terral.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18

A LA PARAULA DITA... aquarel·la


33.-28-1-18
A la paraula no dita
no se la pot contestar.
Qui sap que es diu
aquell interior que se’ns enfronta
amb el silenci
que ni els grills desperten....
Escoltem  el borrombori
que ens arriba del carrer,
però dins del casal
sabem el que es cou ?
El secret ens envaeix
i quasi ens besa...
Quan esclati no serà ja secret.
Ens alegrarà saber-lo
o no hi darem cuita
i es perdrà com boirina
emparant-se al riu
que la produeix ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.

dilluns, 12 de febrer de 2018

UN INSTANT ÉS UN SOSPIR... aquarel·la


32.-27-1-18
Un instant és un sospir.
Arriba i marxa deixant pas
a altre que ja se’l menja,
fent lloc al que ve darrere.
Vaig viure un instant
que s’escapolí del patró...
Es quedà arrossegant l’ala
i degué endormiscar-se
escrutant i esperant el futur ?
Els instants quasi es calciguen.
Volen entrar en el quadre
i fins s’atropellen...Son únics.
Qui hauria parit a aquell que
temps i temps sense saber d’ell
no deixava posició al següent ?
Com que no podien passar
s’amuntegaren com volcà
tots vius amb ganes de camí
i tenien un atzucac privant
dels instants seu esdevenir normal.
Seria un instant abstracte,
prepotent i avariciós
que robava quant podia
deixant als companys gelats.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18

dissabte, 10 de febrer de 2018

AL REBOST ES GUARDA.... aquarel·la


Al rebost es guarda la fartancia previsible

que omplirà taula o rebrà visites inquisidores.
Hi ha caps i mans que el tenen plenet
per salvar qual sigui la circumstància...
Allí, en temps remots, que contem de besavis, 
la tia Càndia o la tia Pepa Melons eren addictes
a guardar-hi tesors per boca i llavi i olfacte.
Dins del lloc, posar els dits sobre rosegons o coca 
o ensaginades o capsetes o magdalenes o maries,
era entrar en el triar els cants verges de la oferta
que les pastes ens brindaven: - Pren-me a mi...
I l’exèrcit assumia, condescendent, sense enfadar-se
la carta escollida com a triomf del gust de qui triava,
lloc on perfum especial es dava, barreja que exaltava
les narius, gust i el mirar dirigia seu pas 
a uns dits ansiosos d’acaronar aquell manà insospitat.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-1-18

ESCRUTANT EL FUTUR // AQUEST SOMRIURE


30.-26-1-18
Escrutant el futur
no veia res a seu davant...
Quan es girava
quina mescla de passat!!!
Camins amples i estrets,
pujades i baixades,
turons i collets,
i també plans
on no tornaria mai més...
De nou es girava
i des del castell del present
esgarrapava la boirina,
aquell tel on la vista
callava sense veure ni escoltar
Què li portava el futur,
si mai el tenia... ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-1-18
................
31.- 27-1-18
Aquest somriure dolç
rega’l benignament
per que conservi el llustre.
i incita’l a que complagui 
a qui té el goig s’assolir-lo.
Planta’l, cultiva’l en teu hort
i sembra’n noves espècies.
No tinguis sols el calmós,
el burlaire, el pessigoller,
el del despit, i molts d’altres...
Afavoreix al que acarona,
al que subjuga, al que incita,
al que uneix, al que ressuscita...
Porta’n la cartera plena.
Que teva cara digui i sigui
t’acullo, t’estimo,estic per tu !!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18.

divendres, 9 de febrer de 2018

HO CONTES... aquarel·la


Ho contes com si estès latent en tu,

transites per aquest instant?, no ho vulguis.
No esperis salvar-te al ras quan plou pedra.
No ho has previst i tenir una balma que et guardi?
No surtis a la intempèrie. No preveus el perill ?
La rancúnia s’amaga i surt al veure’t dèbil...
Tapant-te el cap amb el sac i guarda’t a cabana,
mira, fins ruc i mula avui volen estar a sopluig.
Que pedregui fora, tu, lliure del mal temps.
Ja vindrà que el cel posi llum i blau per la calba.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-1-18.

EL NOSTRE PRÒXIM... !!! ... aquarel·la


27-25-1-18
EL NOSTRE PRÒXIM...!!
Oh, pròxim humà, 
si no et tingués prop meu
quanta soledat m’envairia...!! 
Qui parlaria, qui escoltaria,
qui miraria, qui alabaria,
qui posaria la traveta...
Qui del amor o del odi
tindria voral d’ajut o rancúnia.
Oh, pròxim animal,
Veig la cabra boja o el be calmós,
La formiga del treball o el petot a la soca
amb el sol calentejant-lo gandul.
El gos amorosit al seu amo
o el ruc d’orella erecta, amb bram i coça...
Oh, pròxim vegetal, 
Soc dins la bosquina fresca acariciant,
i la cascaula i l’esbarzer que m’esgarrapen...
Veig que el be i el mal clamen sense repòs.
Oh, pròxim mineral
El roc ha relliscat al camí privant-me el pas,
quina llosa em retira el meu esbarjo,
què li he fet que vol lesionar-me?
Ma venjança porta supèrbia... !!
He topat en un còdol al lloc que transito.
Ofegat pel roc que se’m oposa
el peu no ha dubtat en xutar...
Bona he tingut : Sols en veia la meitat
l’altre colgat no ha cedit i ara el peu


no calla del manament equivocat del cap.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-1-1

dijous, 8 de febrer de 2018

EN EL MEU 87 ANIVERSARI... fotos


EN EL MEU 87 ANIVERSARI 
Generalitzant. Menut com un esquitx em posaren al casal del viure. Entrar i pujar escalons.. (6-2-31)Vaig nàixer en monarquia,aleshores llet, plats d’arròs de poll i sopes de timó.( 14-4-31) Sols canviar els primers plats i em tocà república...algun ouet, tortet, i algun plat de crema(18-7-36) Una guerra on fonolls i ruda i baldofes em salvaren de l’escrofulosi... (1-4-39)Aquell fet em posa dins una dictadura on quaranta anys em mana obeir i no pensar massa i si vols menjar conill, para ratera i si et troben a confessar-te... Costa passar tant de temps, però som animals de costums(78) Desprès una democràcia, on es pot menjar de tots, fins perdiganes i ara... deixarem que passi el temps per veure com això acaba i si el pastis de crema o xocolata o cabell d’àngel ens el posem a boca... Per be de tots voldria Pau i Amor que prou coses ja he vist i espero calma... que ni a mi ni a ningú en somnis els preguntin què vols ser.... delinqüent o imbècil.

Als meus anys ja cansen promeses, enganys i tot el que comporta omplir el ventre i el cap. En el meu dia desitjo el millor per a tots... anton.



En somnis he vist:
- Vols ser delinqüent 
O imbècil ...!!
Enjullat en la premissa
he quedat mut,
a punt de caure al pou
de les misèries de la vida.
He reflexionat...
El delinqüent és un imbècil
que lluita per escapar de si mateix
dintre de la seva carn...
I l’imbècil es criminalitza
a ell mateix, però ho sap ell ?

BARROTS DE FERRO... aquarel·la


10.- 12-1-18
Barrots de ferro se’n disposen
a fer reixa, atzucac irreductible...
Imposen els presagis que demostren,
alteren la calma i la carn empresonen.
Calla fred el ferro que no sap què estima
si el ser fidel al foc que l’emmotlla,
o al gel que el prem fent-lo invencible.
I entre el somni de ser reverenciat
en la forma que al viure seu tributa
assumeix l’escàndol de ferir insurrecte
l’estima o rebuig de la mirada justa.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-12-1-18

dimecres, 7 de febrer de 2018

MARGES DE PEDRA SECA... acrílic


29.- 26-1-18

Tota seva vida havia tocat pedra.
La manejava com nadó a mans de mare.
Coneixia els pedrots i el reble menudalla.
Els seus marges eren obres d’art...
Ni la pressió de la terra i el sobrepuig de l’aigua
esbandien aquell gegant que roc a roc
des del solament fent bassa pujava repenjat
com prevenint l’empenta probable o possible...
Es sentia recolzat amb els pedrots falcats
no fos que rellisquessin, besant-se un a l’altre.
Pujaven com escalinata antiga per tocar el cel
i arribaven dalt somniant planúria darrere
i que l’arbriu creixés en la tovor que guardava,
Excels, aguantava els costers amb sa dolcesa...
Aquella paret veia al amo satisfet pujant graons
que deixava a la cara per salvar l’altura.
Què satisfet ! Tota la vida fent gegants indestructibles.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-1-18

LA FOGUERA... fotos




FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!

LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella
que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18








RECORDS DE JOSEP ANTON