SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluny. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de febrer del 2016

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

diumenge, 20 de desembre del 2015

VENINT DE LLUNY... aquarel·la


VENINT DE LLUNY.
I escamparen ses ales
com rajos de llum immensa
i el seu caliu fou carícia
per l’arbriu que escoltava.
SI i NO digueren amb calma
i seu desig feu presència...
SI a l’Amor ...!!!
NO a la Guerra... !!!
Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON.- T.E.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

MIRO AL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.


Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

dilluns, 12 de gener del 2015

JA DE LLUNY VENIA... aquarel·la


Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...
Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits
per el constant treball, compliment d’esclavituds
que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...
Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre
que en son cos patia si no es rebel·lava...
Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,
insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...
La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes
i braços lànguids perceberen una coent cobdícia
i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...
Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,
però provà de enardir els dits com punxant delirós
el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...
Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor
i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella
que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.
Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees
I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...
Trobava el camí per viure un nou existir...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15
.........SILENCIS
6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada
queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

RECORDS DE JOSEP ANTON