SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimecres, 31 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la



QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2
El negoci ens enjulla amb celebracions...
Intercanviem el nostre goig pel seu profit.
.........
No deixem caure la crossa de l’Amistat...
Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.
..........
Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat
I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.
..........
Callem, que es prepara el naixement
D’una època nova, mai vista...
Això se’ns vol inculcar amb desmesura
- els profetes ho saben del cert -.
.......
Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.
Intricant descobrim el gran secret...
I quan el se, no és secret i tant em fa...
I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...
Avui canviem d’any. Ho sabíem ?
Ho porta el nou calendari...
I tot pot continuar paregudament igual...
Si, menjarem raïm que ennuega,
i beurem cava, pixum de cep...
que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.
I desprès a fer nones per que ara ve any propici
a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.
Per ara és un secret que guarden les hores vinents
que ens ho descobriran a molletes de pa
BON ANY NOU per a tothom vull
com que us ho he dit ja no és secret.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

dimarts, 30 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit


 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.
L’alabança no te la creguis massa...
Deu cèntims poden arruïnar una persona...
...........
L’Amistad és brèvol pot trencar-se
Amb un plor o amb una rialla.
..................
En mig del desig, respira i pensa...
- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?
..........
Podràs recordar-te sempre
Dels que et besaren amb l’alabança ?
......................
No agafis el cavall de la pressa...
Quan es desboca es difícil parar-lo.
..................
No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

dijous, 25 de desembre del 2014

BOIRA... boli ràpit


La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.


dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

divendres, 19 de desembre del 2014

PODRIES... aquarel·la


8.- 11 – 11 -10
Podries viure tranquil
i no esbafegar per la costa.
Però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!

...per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14


dijous, 18 de desembre del 2014

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la


3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.

dimecres, 17 de desembre del 2014

DEIXALLES IX... aquarel·la




1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 
L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.

dilluns, 15 de desembre del 2014

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la


4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

dissabte, 13 de desembre del 2014

LA RECOMPENSA... aquarel·la


La recompensa... !! Nostra fita ?
L’esperem, exigim,...Ens fa falta
Nostre somni obtenir-la.
En la plenitud de la boscúria,
en la lluita pel ser o no ser
és nostre premi de reconeixement...
Fins l’ocell recelós sap, assumeix
que l’arboç es regala a ell amb fruïció...
La natura ens incita
i plàcidament vol alegrar-nos
amb sa despesa...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 13-12-14.


divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

dijous, 11 de desembre del 2014

ARBRES TARDOR... aquarel·la


Com tot en la vida,
ells segueixen el cicle.
Esperen la ventada
que els despulli...
De jorn vindrà altre temps,
aleshores es compraran vestit nou...
Ara, la forquillada de ramatge
a prendre l’aire...
Ells saben desintoxicar-se.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 11-12-14


dimarts, 9 de desembre del 2014

L'ESCALA... aquarel·la


A amagatons ens sentim coberts
de les nostres flaqueses i qualsevol recó
pot venir bé per ajudar nostra fita,
però sempre volem treure el cap
espiant i adjudicar-nos conclusions a favor.
Amagats davall l’arc de l’escala
mirem fins al sostre: Quants revoltins !!
A més, quan pensem que el cap per ser a dalt
han de moure del cos les cames
i quan serem a dalt, estarem tranquils ?
La lluita en desencís serà si ens hem errat
i si l’escala on som és la que ens convé pujar
units o separats, complaguts o rebutjats
La claraboia ens dóna llum filtrada
i no sabem si fora és núvol, plou o fa vent.
La claror ens diu que pot ser el dia
i que la llum és de sol i no de lluna.
Quan serem dalt, que costa molt pujar escales,
podem arribar cansats de tant d’esforç
i pensar, amargats, que l’habitatge no era allí
si no a baix a peu de carrer on hi ha xivarri

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 8-12-14

diumenge, 7 de desembre del 2014

PRESSA... aquarel·la


Corre que fas tard
i el camí no s’eixamplava.
Tots amb pressa
amb neguit i amb delit
empenyien el ruc i el cavall
que portaven a la mollera.
El caminal es feia estret
i tot ocupat es sobreeixia.
Tot era pressa,pressa, pressa...!!!
Ell al cap amb crossa d’experiència
i a la ma la de lledoner fabricada
per donar al cos, en el pas, consistència
es plantà al voral
i que passi la turba excelsa...
A l’ombra de l’arbriu es dessuà
i amb seti de pedra al cul
de la pressa se’n lliurà
i arribà descansat a meta.
Per què còrrec i esgolar-se
si el premi ja n’és donat a la pressa ?
Per què et cal premi
si no tens pressa... ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

dissabte, 6 de desembre del 2014

FUTUR... aquarel·la


ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers  teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

divendres, 5 de desembre del 2014

OPI-NIÓ...aquarel·la


OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!
El fullam impulsat pel vent no els separarà...
Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...
...................................................................
Implementat en el terrabastall de veus
que no callen apretant dents i queixalada
escolto el neguit que portem tots plegats
per implantar els criteris que per cadascú
son plens de veritats que somniem contrastades.
La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada
que abans era guardada zelosament com or,
i, avui, es fa sentir amb tota virulència,
no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...
Ens despullem i ens enfortim en la despullada.
Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...
Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...
De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.
Confesso que abans es callava... Cremava
la paraula i sols algun imbecilet proclamava
el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.
Tenim el rebost ple... Clar, en el morter
s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella
per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...
sabem que aquella es la nostra i la confessem
i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!
No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?
Ens han o ens hem convertit en profetes i sants
de miracles que com boles de neu fem rodar...
Quan serà que sortirà el sol veritable?
DE ARREPLEGABT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 4-12-14


dimarts, 2 de desembre del 2014

CATECISME... aquarel·la


Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen
com calderades de suc bullint damunt del cap...
A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.
Coses, preteses  com novetats ens escudellen
i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.
Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar
noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...
Ens informen i desinformen amb papers i paraules
i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...
El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid
i ens sentim contents de ser actors actius
de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent
i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,
fem guerxada de sapients com dient :
- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.
Tothom ja porta el pírcing en el melic...
Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...
Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...
 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.
Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-12-14

dilluns, 1 de desembre del 2014

RUA... aquarel·la

RUA
Va fent el compassat pas incongruent
 el rellotge de busques fines...
Es burla de les ratlletes
i passa per damunt, les deixa a mig toc.
Un altre dia la loteria farà figa
isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.
Quiet, aleshores, què serà
del seu temps que no avança ?
Papallona immòbil d’ales...
Bosc en foscúria estesa...
Callat el tic tac, cor mort...
A l’aldarull del compàs, ara cremat,
innocent enveja no li té la formiga
i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :
- “Què fas que no avances ‘
El meu treball de canut de mel
me’l pares, l’incordi serà tempesta...
Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...
Sigues gregari i mou-te.
Com pot seguir la disbauxa seguir
si tot ho pares ? Camina, temps “-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 1-12-14


RECORDS DE JOSEP ANTON