SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel3la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel3la. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de juliol del 2016

PERDRE... auarel·la


Perdre.. !!
Perdràs l’enteniment...!!
-li deien molt seriosament –
Per guanyar s’havia llençat a perdre’s
Ell, avant com si guanyés
i ja les mans li quedaven
dins dels magotxos
i el cap tapat dins la gorra...
Havia anat de gorra
i ara deuria pagar...
Quin desastre !!
Perdre... !!
Sempre rodonet,
ara escanyolit...
Fins li ballaven peus
dins les sabates...
Un dia seria RES
desprès vindria el ser un NO RES...
Com ho pararia ?
Si vingués un corrupte
i li donés les sobres...
Encara que fos sense sobre...
Es faria partidari d’algun partit
qui sap si trobava
un bon PARTIT...i si és casava
amb alguna duquessa o per aquí...
El tindrien per monàrquic...!!
Quants en vivien...
Ja ho tenia,
no perdria la confiança
i així quelcom li quedava.
Mira, noi, ja es creia ric
ell que era tant confiat...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 11-7-16

divendres, 28 d’agost del 2015

EL PERILL... aquarel·la


Caminem sempre dins del perill...
La costum ens fa forts en la lluita empresa
i les mostres que ens diuen el camí  a seguir
son les experiències adquirides de fracassos...
Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill
i amatents nosaltres l’anem sortejant
esperat plàcidament encertar 
en la solució que ens amari
Instant a instant nostre viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15
........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

dissabte, 21 de març del 2015

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la



SOMNI DE PRIMAVERA
Resta allà en el brancal de pedra del portal.
i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.
Pot asseure’s en el robust brancal de pedra
pensar en nuvolades i cels blaus,
però no jugaria contra la consistent duresa ,
sí que besaria llavis al bancal de panal
on les roselles, margarites... banderes al vent
li donaven alè suprem de conquesta...
Colliria el primer ramell de primavera
i el llençaria al cel on hi resta ELLA...
i les flors retornarien a ell, extasiat,
en complit bes a la mare terra.
Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,
colors de brodat, cabdells de fil entremaliat
que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...
Oh, brancal de pedra on m’assec
amb la crossa al costat que em parla
del camí d’amic constant que faig amb ella.
Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa
em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,
que és per mi i per tenir la millor conversa els dos
del brancal de pedra i el bancal de panal...
oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15
........SILENCIS
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,
No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?
.....................
TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.

dissabte, 21 de febrer del 2015

AVUI HE LLENÇAT... aquarel·la


Avui he llençat el desengany que les hores porten..
He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum
i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals oberts portaven assaonats queviures,
plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
 .........SILENCIS
30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.


dimarts, 17 de febrer del 2015

RECORDS... aquarel·la


Havia acumulat tants i tants records
que ja no li cabien al sarró.
Experiències que l’enaltien força,
o que el deixaven sorrut i capficat.
També en tenia de divins que el trucaven
constantment incisius a la porta
i altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué introduir canvis en seu calmós fer
i obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense perdó possible, deixant-los presoners
i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?
Al sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
-  No em recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...
Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!
Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu
una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
Podries posar-me al teu llibre entre fulls...
Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui no viu de records per més que els esparpelli ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

dijous, 20 de novembre del 2014

POMA PER LA SET... aquarel·la


Sent viu encara com fusta d’arbre noble
es reservà l’únic fruit que tenia a vora soca,
Si venien temps més molestosos
tenia a vora una pometa per la set...
Les ventades, solanades i marfugades
no li deixaven brot viu de fruit
i la seva astúcia li aconsellà produir
a bon refugi l’aliment per passar hores...
Previsor com abella o formiga
a prop de cau  ho resguardaria...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 20-11-14


dijous, 13 de novembre del 2014

ELL, EL CAMÍ... aquarel·la


...i estava tranquil,
No li feia por el vent,
ni la pluja que l’embarrava
ni el sol que el ressecava,
Sempre continuava
sent Ell el CAMÍ.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -13-11-14



dilluns, 8 de setembre del 2014

NO SIGUIS... aquareL·la


6.- 1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que és diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Ranareja  sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
Que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.


RECORDS DE JOSEP ANTON