Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
divendres, 14 de novembre del 2014
FULLES... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
fulles,
tardor
dimecres, 12 de novembre del 2014
LLUM DE TARDOR... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
llum,
tardor
dissabte, 8 de novembre del 2014
TRCENTENARI 1714-2014 A LA TORRE DE L'ESPANYOL... aquarel·la TARDOR
A LA TORRE DE L’ESPANYOL...
AVUI TRICENTENARI 1714-2014.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
...i baixaria l’aigua fertilitzant
com musica plaent a orella
i el pont salvaria el desencís
fent d’unió, sent orquestra
i l’arbriu cantaria el goig
tendre del brot, de la fulla movent-se
a compàs del ventijol que alena
i els ocells ajocarien son vol
per escoltar
al riu dels beneficis,
al pont del gai saber,
a l’arbriu que fruïa de goig
i de l’encant de la paraula:
Estem units en nostra LLIBERTAT
IDENTITÀRIA i de DIGNITAT.
......................
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E.- 8-11-14
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
tardor,
tricentenari. catombella
dilluns, 27 d’octubre del 2014
CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4
CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6
En temps immemorials les fites,partions, camins,
eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.
També en els termes dels pobles es celebrava amb goig
que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet
en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.
Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat
alguna pedra que feia de notari del lloc
i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.
També el creuar per la finca d’altre sense consentiment
era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries
i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai
realitzat.
......................................................
Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca
els peus eren temptats d’entrar i apropar-se
a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.
Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.
- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.
El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.
Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,
lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava
i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia
i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.
La corna, massa dura per l’home desdentat
i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi
que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.
Un porta veus noticià en secret al propietari de la finca
i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.
Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.
Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.
Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria
- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...
Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...
Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...
El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del
morro.
- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec
, pam !!
I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...
- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...
I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el
ventre...
Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.
Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs
com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.
........................................
A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble
i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .
Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat
d’escudella
i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...
No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena EL PIXUM.
Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON .- T.E. – 23-10-14.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
conversa,
tardor
diumenge, 26 d’octubre del 2014
ON NO ARRIBI EL COS... aquarel·la TARDOR 3
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
arribar,
catombella,
tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)