SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de desembre del 2016

HE ESCRIT UN LLIBRE... aquarel·la


He escrit un llibre, no el llibre...
Què és un llibre ? Tapes i ventrall?
Paper reunit i manejable
on qui sap qui ha vesat pensaments ?
Unes mans l’han fullejat
desprès de que les tapes
li han picat la curiositat.
S’ha quedat amb el dit obrint
i la mirada conspícua  entrant.
Ha contemplat les pàgines, obert el llibre,
com parades amb els granets de llavors...
Allí creixeran, floriran com sembrant...
Qui recollirà i portarà a l’era
per separar palla i grapissos del blat ?
Qui els grans útils els moldrà
i en farà pa saborós per la pervivència ?
Un llibre pot alimentar i fer viure.
He escrit un llibre, no el llibre...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 30-11-16

dijous, 22 d’octubre del 2015

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la


Voldria tenir-te
com fulla blanca de paper,
com fulla seca d’arbre en el llibre,
com fulla de ganivet que talla...
Voldria tenir-te
fulla blanca per escriure nostra història,
guardar-te sempre com fulla de records,
ganivet que obri l’intern que estima...
Voldria tenir-te
a vora, galta a galta indestructible.
DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15
.....SILENCIS
62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.




dijous, 11 de juny del 2015

OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la


Obre ma el llibre...
Que escalfi les paraules,
dins, entre les tapes
i que les pàgines amorosides
es transformin en carícies
i transmetin al segle
l’amor i la pau
del que estan impreses
i el riu tant necessita...
Obre ma el llibre...
Que no quedi per sempre inservible...

ANTON.- T.E.-11-6-15

dissabte, 4 d’abril del 2015

HE OBERT ELS FINESTRONS... aquarel·la


He obert els finestrons i la llum entra.
El vidre em separa de la pluja exterior.
El vent empeny les ràfegues d’aigua.
Tot el gotim fa corriols en el vidre
que van caient avall empeses per altres
que les segueixen omplin la fulla...
Em figuro que em parla l’aigua.
No la entenc, però ella insisteix sense descans.
Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta
I canvia de pàgines com si avancés
en un llegir constant, seguit,pertinent...
Me’l miro extasiat, també miro el plugim...
Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?
Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.
Continua relliscant el gotim en el vidre
com riuets que segueixen el seu rictus.
El llibre avança pàgines com si un ventijol
o uns dits moguessin les fulles i em fa  pensar...
L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?
El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?
Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.
.......SILENCIS
58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...
Estimar és meravellós, però porta conseqüències

que, moltes vegades, ennueguen...

dimarts, 4 de novembre del 2014

RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA... portada de A RASTRE DEL TEMPS


RETORN DEL LLIBRE EXCURSIONISTA...
(  Aquest llibre ha esta a punt d'entrar en las red de venda al públic, ha retornat a casa i continua en pla privat. L'intent... no ha set esclat de joia. Ell està content per que es sent arropat amb els companys dels que no havia d'haver sortit a bogejar... Anton.)
...........................
Ple d’eufòria el llibre ha tornat content,
Va voler fer excursió mig programada
i avui ha tornat satisfet, sense queixa ni esqueix.
Les tapes netes com quan un dia de camí marxava
i el ventre net sense màcula ni rebotiment.
Diu que diversos dits l’hi han fullejat fulles
que quasi el besaven ulls tendres, mirar dolçet
i es feien creus de tanta mosca o lletra negra
i que n’era com calaix de golfa amb rebost plenet.
A ses company no para d’explicar aventures...
Diu, quan un ministre s’adormí i li caigué als peus
i després quasi li feia besades : - Ai, fill meu, fill meu...
En ratets de calma quan ningú el collia
mirava entorn seu per veure d’amics fer
però tots, ell gros, doble, rient-se -n’hi se’n burlaven,
altres anorèxics sense ombra davant seu passaven
i  ell amb bon riure els deia : -Vosaltres no teniu ni os ni pell...
Avui està content... Ha fet experiència... Ja és a casa.
Els companys de que hagi tornat se’n fan creus
per que el  pensaven enamorat de jove bibliotecària,
però ell els diu : - Aquí a casa estic amb vosaltres,...  com al cel.
DE ARREPLGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 3-11-14.

RECORDS DE JOSEP ANTON