SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conversa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conversa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de maig del 2015

CONVERSA AMB JO MATEIX... aquarel3la



CONVERSA AMB JO MATEIX...
Obre els ulls i mira, contempla,
no t’esveris del que veus.
Quan erets amb ulls closos
ja hi era el que ara veus...
Treu- te ja les lleganyes
i amb la cara neta
el ventijol purifica.
No pensis sols en demà,
val més entrar en l’endemà
on van implicats salut, diner i amor
i altres secret de dins teu.
Naturalment, calla tots els secrets...
Quan ja no ho son
ningú s’interessa, ningú els compra,
però sabran com tens el melic.
No posis el peu al toll,
ja que l’espardenya mullada
pot relliscar i el cul, oh, el cul,
no te la culpa de que
hagis caigut de peus a la galleda.
Vola amb la clepsa neta,
les ales teves no tenen plomes,
mes conserva els braços actius
no sigui que les mans
hagin d’emparar-te
per guardar-te de xafar el nas
si intentes el fracassat vol.
Marxar no és fugir...
Si calles tens el teu silenci no més.
Si tots calléssim
com  resoldríem els problemes
que ens donen les idees
quan les posem en pràctica...?
Vivim el nostre pobret viure,
no vulguem ser l’altre.
Si sabéssim que és que li falta
recularíem com esperitats.
Si et sobren vint i cinc cèntims
sempre que pagues una factura
ets immensament ric dins teu
i a criteri dels altres.
Si et fan un petó i abraçada,
no et torquis, displicent, la cara,
ni t’espolsis l’ampul·lós abric,
Qui sap si és l’amor pur i net
que et visita i et vol fer súbdit
i si mig li esborres el seu gust
potser que no torni ja mai més.
Viu i deixa viure
i obre sempre els ulls
sense lleganyes que et privin...
La vida la fem curta amb la pressa
correm per ser-hi, per comprendre,
anem amb l’esverament a talons
i passen els instants com si no existissin
sense parar-nos, delitar-nos plenament...
No comprenem que cada instant
és vida que s’ha de viure, pena o alegria,
i som nosaltres, és nostre INSTANT,
nostre instant de vida.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-5-15
..........SILENCI
70.- L’instant present mai es barallà amb el que era passat

I amb el futur i tant junts i mai es trobaran... 

dimarts, 25 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...11... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA.. 11
SECRET?...
Molts estranyaven que l’indi-vidu 
plantés tantes tomaqueres ...devien ser molta família
i necessitava avidar tota la menudalla i grans...
Molts ho consideraren un secret i fins es deien...
Deu ser un SECRET de volada... Sabem que
les tomaques també es poden llençar a veure què toquen...
La gent estava instigada, volia saber.
És el cuquet que porta el preveure un secret...
- No patiu, ja vindrà el dia – deia caient-li la bava...
Ell tenia por de les canyes que quan es desencanyaven
les tomaqueres s’aprofitaven  per fer feixines...
Les feixines eren grups de canya de dos pams lligades
per que els abegots molt astuts en els forats fondos
anessin a dipositar els excrements comestibles
com si fos mel, si, això, si, mel d’abegot
Tants, clar, el soroll que feien els insectes era insuportable
amb el seu brogit de no, no, no nooo, noo, noo
per que tots estaven per la feina de defecar...
Ell, tiraria els vegetals rodons i madurs com contra paret
i acabaria amb aquell molest soroll...
Qui li deia que no fes feixines ? Tu ets un carnestoltes –
Ell  els hi deia, i com no menjaré mel d’abegot...
Vull ser jutge que no c... més, que no ens embrutin...
El tractaren d’imbècil, quines pensades té aquest tontet...
Si no els mataràs tots, que no ho veus que son molts...
-Però el que es quedi en la lluita no dirà més no,noo...
Que vos pensàveu que no sé el que faig ? –
I a tirar tomaques s’ha dit... Oh! I l’estesa de llavors...
- Ja veuràs l’any que ve, quina sortida de tomaqueres
O es que aquestes llavors no valdran ?
Ai, que vos falta capissola, companys...
Es referen tots els que volien saber el secret...
Tenia raó, aquell imbecilet, ...no menjarien mel d’abegot
Però de salsa de tomàquet...el rebost ple i llavorada...

Desprès és descobrí, al cap dels anys com un tontet
havia instituït el pa amb tomàquet... SECRET A VEUS, ARA.
I de mel d’abegot... ja no en parla la bíblia .
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 25- 11- 14



dimarts, 11 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 7... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 7
Incontrovertibles practiques en els moviments dineraris
escandalitzen ara a la societat, quan han set
pràctiques esmerades del bon fer dels patriarcats...
..................................
- Mireu quines truites que us he fet mentre vosaltres
éreu ballant la polca, la masurca i el vals...
i no cal dir que les entrades eren pagades
pel meu volgut Florentino, que es desviu per vosaltres.
Els set fills del matrimoni, a la edat de treballar,
eren subjectes a l’entrega del sou percebut
i del cúmul de moneda els dos vells en responien
avidant a la patuleia que no pensava
si no en divertir-se i no remoure la pensa.
.........................
Un forà es feu amb el cor d’una filla de la família
i D, Florentino el cridà a capítols al quarto fosc
lloc senyorial on els cortinatges i finestrons tapaven la llum
figurant ser un cau... – Es que així estic fresc al estiu –
deia el magnan depositari del dineral de la seva pleballa.
El Josep quasi ensopegant va entrar en aquell saló romàtic,
sentia la sentor de presència humana, més no era gat
que obrís prou els ulls esbatanant mirada i s’aclarís on era.
- Vine, Josep, que parlarem com amics, quasi com a fills...-.
- Es que us sento, però no us sé veure, perdoneu...-.
- Ja obriré un poc els finestrons que no cal gastar llum -.
-Ara fins us podria contar els pels de la barba...-.
- Aquest..., aquest encontre ha de servir per marcar
 i assabentar-te  de les directrius que regeixen la família.
Aquí tots els membres aporten els sous que cobren
a la bossa comuna de la casa. Jo i la mestressa
la custodiem i repartim equitativament per tots
veient les necessitats particulars i col·lectives.
Aquesta forma de viure assegura a tots quan es casen
casa i patrimoni equivalent, i mai tindran queixa...
- Em sorpreneu. Jo sempre he set amo del meu,
i si no guanyo prou ho bé perdo el diner m’he d’espavilar.
A més la Josefina ja aporta el seu des del més enllà...
i ara voleu que jo entri a la vostra bossa els meus estipendis
- Ja veuràs que quan us caseu ho tindreu tot pagat...
- Com he fet sempre penso guardar el meu sou a meva butxaca,
així sempre sabré amb el que conto i no conto
que això del diner, el rodó roda i el de paper vola.
Com que jo ja tinc un raconet, acordaré, si ella ho vol,
amb la vostra filla, ja des d’ara com si fóssim casats
i sense conviure junts dedicar els guanys al futur viure –.
.................................
La lluita entre pare i filla fou terrible... Ella decidí
trencar el pont seu amb aquella família i se’n anà.
La parella de coloms s’establiren fora del feudalisme...
i en aquelles terres començà una nova forma de conviure.
Ara cadascú, independitzat, tenia la bossa guardant-se-la.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-10-14.

divendres, 7 de novembre del 2014

CONVERSA DE A EDAT DE PEDRA... 9 ... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
LA FOGUERA ETERNA...
Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.
...............................
El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari
Reunits els successors de la dinastia extensa i variada
posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria
revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.
Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,
moltes,  no els preocupaven, es guardaven soles...
Però la important del castell devia tenir especial atenció.
Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu
configuraren les bases per que la porta tanqués
tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.
Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,
els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,
sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...
Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.
Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.
- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,
en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser
el guardià conservador  ja que la ment es la governant...
Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou
- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents
- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!
i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.
Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:
- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç
pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum
i, aleshores, seguint aquesta norma extrema
 quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp
i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,
podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig
ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM

I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...
Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 7- 11-14

dijous, 6 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
En sa gimnàstica física exercitava el BOT,
En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses
Entrava en el camí del no BOT o no VOT...
Amb BOT pujava el cos amunt i desprès
Retornava a la realitat de posar els peus a terra
I amb el VOT el seu esperit, fet paper,
Entraria en contacte amb il·lusions mesclades
I al retornar al estat sideral tindria un valor
Que expressava criteris, mandats a altres...
El garbuix que se li presentava  era la lletra
Que donava fe d’un acte pretès plausible
En dos vessants física i mental.
Ara li deien que li podrien privar
de BOTAR o VOTAR.
Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos
Voluntariós fins ara al moviment
I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.
O sigui que s’estava muntant en ell un dilema
Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,
O ser un petimetre mental... sense cap  mena
De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.
A veure quin mos li traurien  i que malmetrien
O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...
....................................................
Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més
Sempre procuren anorrear a la massa...
I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.
Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -6-11-14
De vegades baixa




dimecres, 5 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...
Feta la llei, feta la diversió.
Tot això de la consulta dóna feina,
sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots
i passen la feina a qui n’estan tips de feina
per debatre i allargassar de feina de molts
que no hi veuen de cap ull de tanta feina.
Si els donessin un plaç per fer la feina
I mentrestant que cobressin sols els corruptes
se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser
es posarien a la feina a fer bona feina
per que els corruptes ja fan la seva feina
que els deu dar el seu bon resultat
o si no qui creu que ho faria,... tothom?
No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina
Per això ja hi ha universitats  per aprendre
que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?
No ens enredem més que els corruptes fan la feina...
Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina
i d’altres encara els busquen feina i cobrant
no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...
Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?
Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol
que quan es va acostumar a la tomaca
i es quedava esprimatxat com un gatx
es va, naturalment, morir, i aleshores,
va acabar la feina, però, llavors va venir la feina
la feina de veritat, per que morts els mussols
qui menjaria tomaques si portaven la mort
de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?
Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?
Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...
I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur
que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.
Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina
i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.
que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.
Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,
els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta
qui farà la feina que reclama el malalt...?
Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina
El dilema, sense consulta es farà la feina ?
Clar son coses noves difícils de païr...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 5-11-14.


dilluns, 27 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6
En temps immemorials les fites,partions, camins,
eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.
També en els termes dels pobles es celebrava amb goig
que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet
en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.
Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat
alguna pedra que feia de notari del lloc
i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.
També el creuar per la finca d’altre sense consentiment
era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries
i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.
......................................................
Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca
els peus eren temptats d’entrar i apropar-se
a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.
Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.
- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.
El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.
Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,
lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava
i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia
i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.
La corna, massa dura per l’home desdentat
i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi
que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.
Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca
i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.
Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.
Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.
Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria
- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...
Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...
Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...
El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.
- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!
I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...
- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...
I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...
Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.
Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs
com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.
........................................
A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble
i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .
Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella
i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...
No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.
Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...5...aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ...5

Quan la misèria habita i el capital no en fa cas
la discòrdia no cal anar a buscar-la, ve sola
i la defensa del pap sigui com sigui s’estableix.
.........................
El Pep dels Pops un miseriós, pregoner del poble
un dia en vés de cridar sardina es va fer el rei
i anuncià a la patuleia de gatetes del poblat
que avui menjarien POPS si es deixaven els pistrincs
al taulell de la fredolica dona que venia el peix.
La notícia va fer córrer amb deliri  cames i boca
- Que jo soc la primera – deia una que els pits
li baixaven fins al ventre però de caminar lent
- Tu la primera, per què ho diguis, afanyat a fer via
que no siguis la 33 com els anys del Senyor.
- Quina caritat teniu, verge santa, ja caureu
algun dia a les meves urpes i demanareu clemència
Mentre tot això no escatimava fins algun rebec renec
el nostre home, el Pep, entrava a la casa principal
i nomenant el nom de la mestressa vella i vídua
li comunicava que a la plaça li reservava els pops
que la dona cuinaria pels seus fill ara absents.
- Ja me’ls podies haver portat tu mateix, desagraït.
.......................................
Ella amb senalló i calés ja la tenim en marxa
ell també cap al terrat a veure un piló de la barana
on un plat de figues encara prenia la fresca.
Coll de dama entra al mos, Burjassot que omples boca
i així les tres dotzenes llargues que residien fresquetes
en aquell gibrellet blanc amb adorns xinesos
es va buidar i va omplir un ventre cansat de dejuni.
................
Fent-se rots i traguejant del negre el Pep, ara era un home.
Satisfet, el cap ja no pensava en ametlles o avellanes...
El cossi arrebossava i els siglot demanava repòs.
- Com que pops, eh ? Ni sardina ni palaies, maleït...
Assegut no responia.-  Ja no t’escoltaré més.
Què fas tant callat, diantre ? Ja has buidat el topi ?
- No, mestressa, jo no toco res de la cuina...
Però les figues m’han temptat i he pecat de gola
- Que dius que m’has fet, carnús ?
- No me les he menjat totes, no. N’ha quedat una...
...............................................
Exagerat potser, però ella en tenia més a la figuera
i ell pobret tenia ara un renom a les costelles.
I la misèria de casa seva no residia al seu ventre.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. .- 21 – 10 – 14

dijous, 23 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4...aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...4

Si dic que en aquell poble insuls
tots tenien el mateix nom de pila
o sigui que l’onomàstica era celebrada
el mateix dia, mateix minut, mateix instant,
us semblarà d’una imbecil·litat enorme.
En el dia de la celebració el content botava sol.
Allí jugaven a veure qui feia el bot més alt.
Aquell rebia l’aplaudiment,alguna pessetona
com a premi ... i petons de totes les madams
on elles a més de parar les galtes sucaven
en les barbes afaitades deixant emprenta.
Aquest botar i botar servia però per altres quefers.
Era un poble amb exclusiva de bot...
...................................................................
Don Manuel, rebia a casa seva a d. manuel
El segon feia cap a l’hora de dinar a fer conversa
que s’allargava fins que la mestressa,
dona activa, posava el plat a taula
per tots els mascles que sabem es deien Manuel.
- Au, seieu, fills i marit... i vostè... també d. manuel .
-Ai, no calia – deia l’intrús que s’hi arranxava
i a la cadira posava cul i braços a taula...
 ...........................................
Dia si i dia també acudia a la mateixa hora
amb el seu diari de paraula impregnada de temps.
El tal d. manuel no venia a menjar quatre ametlles
i quatre figues i fer un traguinyol de cordell negre...no.
La mestressa ja no sabia si engegar-lo a dida
enviar-lo a buscar llenya per la llar o aigua fresca.
Parlà amb el marit del bestret que suposava
tenir una boca més, oberta a cullera i forquilla
i que de luxes per conversa ja li queien les orelles
- No pateixis, noia, això ho resoldré avui mateix.
.................................................
Taula parada de porró, plats fondos i tovallons
Quan la veu de la mestressa era campana de goig
de totes les boques que ja feien saliva
D. Manuel li preguntà a d. manuel :
- Que et sembla, amic de l’ànima, si féssim
una mica d’exercici. Posar el ventre a lloc.
Tu, en la festa del botar quedares primer que Jo?
- D. Manuel, vostè en sap més de botar ....
Jo sempre quedo dels últims. Mai he rebut premi...
- Això potser et passa per no fer quedar en ridícul
als altres Manuels que tenen més prebendes...
Jo vull saber la veritat veritat, si tu, d. manuel
fas el bot més alt i de més llargada que Jo.
Anem baix a la porta del carrer i a veure que passa...
....................................
Obriren la porta de bat a bat i els dos preparats...
- Vinga, d. manuel, a veure... sense reserves... a saltar!!
El brancal era alt, però l’orgull també parla
i d. manuel va fer un bot que parà a mig carrer.
- Veus, en saps més que JO, ara vés a buscar el premi.
I tot d’una tancà la porta fent tremolar tota la casa.
........................................
De vegades les persones som cruels. La hipocresia
no ens deixa ser formals i dir les veritats a la cara.
Clar, hi ha veritats que fan mal, molt mal
i els subterfugis son plats de bona menja...
La política es formes de dir, de fer, d’expressar...
i ens enjullen les veritats en motius equivalents
amagant el rovelló que tothom veu ...
La hipocresia regna... En quina universitat
ens matriculem per fer-ho tant eixeridament ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANRON.- T.E. .- 21-10-14

RECORDS DE JOSEP ANTON