SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dissabte, 31 de gener de 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.


divendres, 30 de gener de 2015

ELS VESTIA L'AIRE... aquael·la


Els vestia l’aire
en la platja del desig.
El plaer acudia
com flor al gerro.
I la il·lusió era rebuda
en l’abundant realitat nua.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.
........SILENCIS
19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.


dimarts, 27 de gener de 2015

EL NOSTRE CASTELL... aquarel·la


Quan aixequem el cap i veiem el castell
no sospirem solament davant la pedra valenta,
pensem en el nostre castell que camina sol
i ha d’arribar a la cita que es va prometre.
No ens calentegem el cap fins brullar-ne fum per teulada,
cremem energies sobrants sense esclatar en baralla...
Dificultats..!!. Arreu en cremen i s’ensuperbeixen  soles 
si els donem consens que ens prediquen
els merlets interessats que seva mansió no es cremi. 
Sens pot desfer el castell de les nostres conviccions
esperant en Bàbia que acabi 
el discurs que falsament ens acarona.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-1-15.
........SILENCIS
18.- La desatenció, mesurada com culpable
pot enaltir desproporcionada atenció que no contava ser-hi..

dilluns, 26 de gener de 2015


Se m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,
cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la ma distesa no pentina nous pensaments.
Com si l’alè no brodés la vànova tova
me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la


Se m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,
cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la ma distesa no pentina nous pensaments.
Com si l’alè no brodés la vànova tova
me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

diumenge, 25 de gener de 2015

AJAGUDA... aquarel·la


Ajaguda, reverent,
tot el cos insuflat de vel
com cortina plegada
no sospira incloent l’alè...
Vençuda ha caigut
en l’èxtasis, parany que nega
que t’enlairis, rebel·lant-te
contra el mal vent que t’ajoca.
Veus la paròdia del teu viure.
Voldries ser insurrecte, insurgent
en un passat de llàstimes
i et trobes, sí, vençuda
i els teus somnis esperen retorn.
Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?
No saps que ets tu que pot més que la massa
que et pega al clatell i et sotmet ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
17.-L’atenció desmesurada d’un
pot provocar l’atenció de molts.
...................


dijous, 22 de gener de 2015

FULLES... aquarel·la


Fred i vent no en volien saber res
de les cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes a terra no sabien si volarien
a altres llocs més acomodats
o serien maltractades, fins podrides
revertint seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà la seva excelsitud un dia verda
fent de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del seu nou regne sospiraven
en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?


dimecres, 21 de gener de 2015

CAMINAVA...aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...


dimarts, 20 de gener de 2015

LES PANCARTES... aquarel·la


Les pancartes escrites es miraven
llançant-se en cara seves proclames...
Pensa, no pensis, pensa, no pensis
Seu, no seguis, seu, no seguis...
Aixeca’t, no t’aixequis, aixeca’t, no t’aixequis...
Corre, no corris, corre, no corris...
I així anava continuant el diàleg.
Desfulla, no desfullis, desfulla, no desfullis...
I es va  fer nit i ningú gosà tocar les margarides
i va ser la fosca extensa que no deixà veure
com clarejava el nou dia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 20-1-15
 .........SILENCIS
13.- Molt bones raons callen i canvien de parer davant del diner
que arriba i conviden amb avidesa a bossa pròpia.


dilluns, 19 de gener de 2015

DE LA RIALLA AL PLOR... aquarel·la


De la rialla al plor val un instant.
Del plor a de nou obtenir la rialla
nits i dies enllotats en l’angoixa...
La felicitat que surt de l’intern
s’atura amb la pena i desgràcia,
no brulla com fonteta i s’encongeix...
En els moments somorts fem per reviscolar-la
i no ens complaguem vivint en el plor
Sabent que rialla i plor son elements
del nostre bon i mal viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-1-15.
.........SILENCIS
12.- Sabem que la ruïna pot venir amb una bufada de vent...
que omple una bombolla i desprès explota.



dissabte, 17 de gener de 2015

L'OMBRA... aquarel·la


M’arrossego mig inconscient
i l’ombra em segueix delatant-me.
La claror, raig potent, no para
i em treu a col·lació ma figura
Ara llarga, ara reduïda com escurçada...
No se que hi habita en eixa ombra
i esporugueix cames i els peus
no volen seguir arrastrant cadenes...
Dins meu hi ha rebuig propi
i l’ombra calla seguint el seu teatre.
La claror potent mena i mana
i em descobreix en mil formes,
mil formes com ensenyant
les internes inquietuds allí vessades
Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho
i necessitem la llum per viure.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.
.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?

divendres, 16 de gener de 2015

L'ATENCIÓ... boli ràpit


Què atent estava el subjecte,
com si vida o mort fossin objecte
del seu màxim interès.
Brullava en qui se’l miraven
una mena de suggestió,copsaven
L’ ATENCIÓ com be suprem.
L’inquietud desmesurada de tots
faria el miracle correligionari
de que units en seu imaginari
seguissin atents de l’ ATENCIÓ.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E.- 16-1-15.
.........SILENCIS
10.- La felicitat cau davant la misèria. Aquesta ressuscita
amb el diner... el diner deu ser la felicitat ?


dijous, 15 de gener de 2015

LA CROSSA... boli ràpit



Quan feia record de quan va alliçonar-se amb la crossa
emprenia vol al lluny, passant amb ella muntanyes i plans...
En una relliscada greu, coses del camí, va jeure seva amiga
esbocinada, inservible... Sols com peça de museu
ella que física, mental i espiritualment havia set seva companya.
Plor neguitós i angoixa fluida eren el desencant per la pèrdua
Sols en el capítol del temps units els dos seria immensament recordada
la seva crossa, la excelsa, ja no l’acompanyaria en seu andar.
Carícia i parla eren perdudes per sempre, ja no la recobraria...
Potser el mateix record del seu traginar constantment amb ella
li feu veure que no caminaria bé sol... En buscaria una altra ?
Quina li vindria bé per ajudar-lo ? El seu dilema, necessitat...
Sense desfer els lligams autèntics que el fermaven eternament a ella
Provà de buscar altra companyia... Ho aconseguiria ?

.........SILENCIS
9.- La seva frase lapidària li propicià grau d’imbècil,



dimecres, 14 de gener de 2015

QUÈ DIRAN DE MI ?... boli ràpit



Sense cara i d’amagat anava al encontre
del què diran  de mi ?
Sempre atemorit en seva veritat,
què diran de mi ?
Callat i sord a converses esplaiades,
què diran de mi ?
Les veus clamoroses el furgaven,
què diran de mi ?
 I ni un pas endavant. Quiet. Mut. Creient...
què diran de mi ?
I se’n anà un dia als núvols amb el seu problema,
Què diran de mi ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-1-15
..........SILENCIS

8.-Instants.. La vida sols son instants.

dimarts, 13 de gener de 2015

GOTES D'AIGUA... boli ràpit


Gotes grosses d’aigua queien damunt seu atormegant-lo.
Imaginà en elles diamants, turqueses, maragdes, robins ...!!
Per la clepsa li ressuscitava una riquesa nova...
Ho guardaria ,les mans serien poc per activar-se fent-ho seu,
desprès en vendria, a quin preu, a qui, com s’ho faria... ?
Mirant el cel meditant i donant gràcies de tanta gràcia
un peu li relliscà i caigué de narius al terra...
Del terra volgué recollir aquell seu tresor immens !!
Mans i boca famolencs es trobaren en el desencís
l’aigua era aigua, solament aigua...!!!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13-1-15
.......... SILENCIS
7.- Seva habilitat era fer-se el sord davant la cridòria ...

 I els altres creien que escoltava !!

dilluns, 12 de gener de 2015

JA DE LLUNY VENIA... aquarel·la


Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...
Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits
per el constant treball, compliment d’esclavituds
que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...
Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre
que en son cos patia si no es rebel·lava...
Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,
insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...
La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes
i braços lànguids perceberen una coent cobdícia
i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...
Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,
però provà de enardir els dits com punxant delirós
el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...
Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor
i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella
que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.
Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees
I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...
Trobava el camí per viure un nou existir...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15
.........SILENCIS
6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada
queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

dissabte, 10 de gener de 2015

L'ARBRE SEC... aquarel·la

No m’esgarrapis la pell –
li deia a l’estarranc de l’arbre sec
que encara conservava urpes dúctils
com quan circulava prop de la grandesa .
Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia
i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada
que avui s’enrunava dins d’osca carícia...
El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure
i va explotar avall com senyalant camí.
No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient
no provenia de mals havers, ni males arts
ara, les rames eren mers branques insensibles penjants
sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic
Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,
mans allargassades que sempre li retien carícia.
Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15
............ SILENCIS
5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

dijous, 8 de gener de 2015

TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la


Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,
- vesta de baluerna vella que camina –
com si els descosits fossin moments inquiets
en que la suorada volia sender d’estrip.
El fil de l’existir m’ajudava a cosir
tots els desperfectes que se’m produïen
i la llana sobrant revertia en coixí
on deixar-hi colze o cap en repòs.
Tot això va seguint amb prou coratge
i acostumat al desgavell de desgast de roba
quasi em veig content el set que no em desllueix
la meva figura plena de recosits amables.
Així vivim amb l’agulla reparant
els moments aguts on la camisa ha canviat
l’origen que la feu nova d’estrena...
Però, vet aquí que, per davant de tothom,
circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15
............SILENCIS.
4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

dimecres, 7 de gener de 2015

ABSTRACTE... aquarel·la


Abstracte...
La realitat de les flors és ser-ho plenament.
Per què volen eternitzar-se en ser colors ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15
........... SILENCIS
3.- La peresa com la por ens l’hem
de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

dimarts, 6 de gener de 2015

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la


PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC
SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?
( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix
ens encongim i el plor aflora com consol...
Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos
la mossegada de llop que no avisa mai.
Hi ha veritats que no les volem creure
i aquell impossible el tenim davant possible.
Som poquet en nostres decisions...
Ens arrabassa el destí que ens construïm
i ens creiem superiors quan ens ajuda
a acomplir il·lusions, anhels, goig...
Però quan el pèndul camina negativament
el nostre castell, potser ben construït, ens cau...
...................................................................
Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...
Tu que ens guardaves el treballat pa
de l’esforç constant, voluntariós, amable...
Sols tu pots guardar el pa generós
que ens oferies amb ta dilecta parla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15
 ......... SILENCIS
2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.

dissabte, 3 de gener de 2015

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola
l’espiga de blat a punt de sega...
En el camp vorejat de muntanya
el roig de la rosella n’és bandera...
En el bosc proper, ple de ramatge verd
l’arboç ensenya llustrosa cirera,
En ginebre, en son ramatge punxent,
hi remenen ginebrons pinsà i cadernera
i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor
escarba del terra els cucs la finolis pastorella.
Altres ocells volen per la vallada
remirant el gra del blat i la esvelta rosella...
D’un nin de cinc anys mans treballen
dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan
quan la tendror de menut en cor hi era...
Aquell dia es sentia transportat
amb el blat groc i vermella rosella...
En colliria un munt, un munt, un  munt,
l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...
Pujaria a dalt del tossal mes alt
i seria del terme l’anxaneta
i beneiria el terme, infant de gran cor,
ell que estima abans que res a la mare terra...
.................................
Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!
 L’espiga de blat i la roja rosella
 en seus llavis es feien paraula d’or
 i apassionament per la dignitat de nostra terra..
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.

divendres, 2 de gener de 2015

A UNA ROSA... aquarel·la

                                            
En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

dijous, 1 de gener de 2015

FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015.... boli i aquarel·la


Continuem en nostre camí
i que la passa no errem...
Bojos per que pensem 
en la Felicitat de tots ?
Que no se'na apagui el llum...
de la bondat, honradesa, convivència,
que la ma no es cansi d'ajudar...
que el peu vagi on veu necessitat...
que la paraula porti pau...
que puguem escoltar l'amor...
que la llibertat no s'hagi de demanar...
i desgranant aquest rosari
ens sentim dignes de ser humans.
FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015
que tothom el tingui permanent i digne
sense xafar la llanterna que ens il·lumina.
ANTON.- T.E.- 1-1-15

RECORDS DE JOSEP ANTON