SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosa. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de juliol del 2015

LA ROS I LAS LLUM,... EN FARIA 81... aquarel·la

 


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-15
la rosa compliria 81 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dissabte, 31 de gener del 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.


divendres, 2 de gener del 2015

A UNA ROSA... aquarel·la

                                            
En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

dilluns, 10 de novembre del 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL... aquarel·la


... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14




dimecres, 20 d’agost del 2014

DOS PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la


23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió es beneïa sola.
Com dos pètals unint-se a dilecta rosa
enlairaven son perfum de diví somriure
a un contacte dolç d’abraçada.
En el refrec de tres destins
ara, en delit de camí units,
encara que sols fos un instant que conta joia,
es culivaven en un mateix desig
de sentir el caliu de l’estimança
que en seu destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres !
Brasa feta de contacte de galta neta,
de dits que busquen tendror i la projecten
i en el centre colrat per dos ales
que daran volada impensada,
l’escriny de les joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa alegria l’herència
per contenir el joiós instant
de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.

RECORDS DE JOSEP ANTON