SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

PARLAMENT DE RAÜL SABATÉ.- HOMENATGE JOSEP ANTON.- ASCÓ 1-9 -11



PARLAMENT DE RAÜL SABATÉ EN L’HOMENATGE A JOSEP ANTON
A ASCÓ EN EL MARC DELS CAMPIONATS D’ESPANYA D’ATLETISME VETERANS.
Ara fa un any i mig ens va deixar una de les persones que més ha fet per l’atletisme i per l’esport en general a la Ribera d’Ebre.
Avui, aquesta comarca acull amb tota normalitat aquest campionat d’Atletisme. Però és interessant fer una mirada enrere, quan Josep Anton ens va dir a uns quants de venir a Ascó quan això era un solitari i ventós camp de terra a entrenar per ser més ràpids. Fèiem atletisme de velocitat. Com que érem de Flix, Ascó i del seu poble La Torre de l’Espanyol, això ens quedava enmig.
No hi havia Internet ni quasi llibres d’aquest esport i Josep Anton va esdevenir el nostre guia en aquesta aventura com és el mon de l’atletisme i una forma de vida. Anys després va arribar Internet i els llibres. De fet a proposta seva,varem col·laborar junts en la publicació dels primers dos llibres en català. Però tot i així, Josep Anton va seguir sent aquesta guia per moltíssims xiquets i xiquetes d’aquesta comarca i també en molta gent gran de les bondats d’aquest esport.
Avui li volem destapar una placa recordant també la prova que ELL més va estimar.
Que serveixi a tothom el record de Josep Anton Fortunyo per saber que sense necessitat de guanyar títols es pot ser un gran i admirat atleta. RAÜL SABATÉ  .- ASCÓ-1 - 9 - 11

dissabte, 1 d’octubre de 2011

EN ASCÓ ELS VETERANS D'ATLETISME RECORDEN A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA,

Avui a les set i mitja de la tarda  en el camp de futbol i atletisme d'Ascó i dins del marc dels CAMPIONAT D'ATLETISME VETERANS, tindrà lloc l'entrega a la  familia de JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA d'una placa conmemorativa honorant-lo, aixì com la descoberta  d'una altra en el lloc adient de les instalacions, com a record perent i perdurable de la seva dedicació, esforç i estima dels valors que comportaven per ELL L'ATLETISME en totes les seves manifestacions. GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU CONTRIBUIT A AQUEST HOMENATGE AL NOSTRE FILL. Anton i família..






VELLS RECORDS.
...........
Pujaré fins al cim
amb les alforges ben plenes
d’impossibles .
Allí les esbargiré 

ajudat pel vent -
per la plana volguda....
Qui no espera un impossible?
.............

No esborrem
el polsim dels somnis.
Sens ells
com ho faríem ?
You might also like:

dilluns, 21 de març de 2011

CEL·LEBREM LA PRIMAVERA I TRES ANYS DE ESTAR EN LA XARXA


dibuix de la Carme




En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....



En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....


Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.


.....


SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...

RECORDS DE JOSEP ANTON