TRENETS 60

250.- 10-10-18

Volarà l’ocell lliure de la ventada.

La rafugada podia abatre’l,

però trobà una sobauma a contra vent

i el refugi ha set el regal de la muntanya.

S’ha sorprès al trobar-ne manduca i aigua

i es que allí hi habita el reitó

i fa anys llençà les camanduleries d’altres

i es proveí de tot el necessari...

Ell sap de les ventades del lloc

i l’experiència li porta mals records

quan jovenet el va rebatre a terra

i ara es salva guardant-se...

Es faran amics i conviuran

contra les maltempsades.

15-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 59

249.- 9-10-18

Conscient de meves mancances,

obro el llibre de precs.

La mare em penjà un dia l’escapulari

i m’obrí el seu cor com llibre de resos.

Allí vaig beure el camí del destí.

Fogós saltava marges amb insurrectes cames

sense voler saber que en la quietud

de la meditació l’home viu tranquil

i no en l’avalot que suposa el crit

que s’esclafa en un mateix

per que ningú escolta teva veritat.

Obro el llibre de precs i em sento seré.

14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 58

247.- 7-10-18

Cadira tova tens. Al cul has convidat.

Que segui sa majestat en el tron .

I es sentí reconegut de valor incalculable.

A ses peus desgranava melodies l’ocell

i l’ase escrivia la A amb potes i bram.

No faltaria el grill anunciant-li seu valor

i encendria la llum la lluerna en la flor.

Li farien un vol esplèndid els estornells

i fins les margarides es desfullarien

per oferir-li el botonet d’or pel seu vestuari.

Ell content és veuria insuflat de reialesa. 

13-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 57

248.- 8-10-18

Escruta el lluny. Val la pena arribar-hi. Camina.

Mira intensament com caminant per l’aire

i arribar al lloc que desitgem com a fita.

Travessem el cel amb el zel del peregrí

que a peu descals es calça el cilici

que el mortifica, però l’acompanya en el camí.

Vols arribar al teu lluny, avança el peu

deixant la peuada pel retorn entusiasmat

per que el teu delit ha omplert ja el sarró.

12-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 56

246.- 6-10-18

Cantaria alabances. L’arbre li dava el fruit.

En l’horta ufana la prunera era la reina

embellida en el fruit vigorós, esplèndid,

anunciava el seu patrimoni per oferir-lo.

Moixonets endolcien bec i formigues s’emmelaven.

Les joies penjant balancejaven al compàs del vent

i la glòria del fullam aplaudia amb inusitat fervor.

L’horta tota es sentia joiosa de sa preciositat

i li cantava melodies apreses dels ocells...

Estarrufada la prunera es sentia nàixer.

11-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 55

245.- 5-10-18

Mor el dia i el cel és tot coloraina.

La sang circula amb demesia.

És hora de pujar al cim

i aguantar amb puntals la negror

que no caigui damunt nostre

amb les ungles esmolades

com llops famolencs i ens esclafi.

No siguem estèrils, pensem

que tenim enfront l’hora trista

quan udola la veu de la tristesa

10-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 54

244.- 4-10-18

Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...

La fosca era imponent. Imperava la ceguesa

i estenia seu braçat de perjudicis

sense mirar el mal que feia en el lloc.

Encendré un volàtil llumí que ens calmi

i no ser cecs durant un instant que vola

i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.

No tenim solució continuada aparent.

Clourem les finestretes i doble fosca...

La paraula circula, però la llum desapareix

No veiem solució i cecs viurem

en eix mon en que la claror ho és tot.

Humanitat arregleu l’interruptor,

ningú sap el misteri de la llum ?

9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 53

243.- 3-10-18

El llit, com tassa de llet plena de melindros

incita a gaudir-ne de la tovor excelsa.

Tot l’additament em parla de sa bonesa...

Quin goig tenir un amic que no es queixa

i es sotmet a tots els capricis meus.

Em descansa, em reposa, em consola,

Em riu, m’acarona, em besa, em parla.

Viu de la meva il·lusió i dels meus neguits

i com amic em segueix, m’incita a fer,

No recula ans avança en son temps

i cada instant és un delit de complaure...

Quin bé de déu varen posar a nostre servei !!

 8-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-TE.

TRENETS 52

242.-2-10-18

Fulla verda ensenya l’arbre.

Dins seu naix la gerdor que ens regala.

Allí a l’ombra la suor es retira

i l’aura entra com solatge alegre

posant benedicció en l’ambient.

El sol no gossa entrar i destruir

aquells instants beatífic que coronen

un concert de violins en sa melodia...

Tot és net. L’arbre ens regala,

El zèfir composa . Jo llegint.

Quin goig suau penetra en la pensa !!

7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 50

240.- 30-9-18

Fart de dormir aixecava el campament.

Ara pasturaria en la llum desperta...

Retornava a un enjoiament de viure,

de copsar nous estadis que li descobrissin

un alè nou, un ressorgir d’esperit i cos

on la paraula no restaria ensonyada,

si no que predicaria el seu goig

de donar profit al pròxim i al estrany.

Seria el conèixer noves realitats.

4-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 44

233.-24-9-18

En la lluita adquirí tants coneixements

que ara afrontaria el perill amb saviesa,

No val el ser valent, si no actuar amb valentia

i en cas de fracàs posar  medis per minorar-lo.

En la pugna el cervell ha de inquirir ser vencedor

per que perdre la batalla ens sumirà en el desesper.

L’esperit batallador no abandona mai l’afany

de superar-se, de ser el millor i ben preparat.

26-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 43

232.- 23-9-18

Feu mal el ganivet com daga fina...!!

Curaria ferida: treball, constància i esforç.

Calia entrar a sac contra la injustícia

que cremava cor i ànima de tot ser.

Molt voldria eixugar suor en la empenta

que necessitava per anorrear per sempre

la traïdoria que dimanava d’abrupta ment.

25-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 42

231.-22-9-18

Reconstruiria el collar de perles

amb diamant, robi, maragda, or

i el triomf seria seu...

En la plana gotim en els pètals de margarida,

en la horta el préssec d’encès roig,

en el camp pla la verdor del raïm que incita

i fins el blat de goix esplèndid nedaria al vent...

El pinzell pintaria encarnant la disbauxa

i el paisatge clamaria al cel, la pluja,sol i vent

i tot ressuscitaria amb ma plena impregnant

tot el lloc de dolçor, goig de l’univers.

24-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 41

230.- 21-9-18

Quin miracle, brotava de nou.

Traspassava l’atzucac amb verdor ufanosa.

Encinglant-se en la paret d’argamassa

entrà en el cor d’ella i instal·là les arrels

i es sentí segura contra ventades cruels.

Havia fet tot un cos on la gerdor imperava.

es complaïa feliç aprofitant el rústec mur.

Hi ha nimietats de valor immens i de profit.

23-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 40

229.- 20-9-18

Li deia la sang al cor,

porta’m a cap i cames l’optimisme.

I començaren a fer pessigolles al riure

uns dits màgics inventats per gnoms juguetons.

22-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 39

228.- 19-9-18

Era infeliç. Avui el mall rompria la pedra.

Tot el cos insensible al goig i l’alegria

era com margenada on la pedra

se’n reia de l’aigua que la besava traïdora.

Però vindria el mall, l’insurrecte...!!

La pedra oposaria seus valors adquirits

al llarg de segles de lluita contra la adversitat.

L’hauria de calentejar a cops per que cedís,

Si l’esmicolava potser posaria sucre

a un viure que no li dava joia ni benestar.

21-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 38

227.- 18-9-18

El rem botava content, satisfet,

el vaixell solcava el mar...

Sorgia el sol entre blaus i grocs i vermells.

Naixia el color del matí escampant arreu

la pàtina suau d’un despertar de la vida.

El vol d’aus s’embevia en un abelliment

que arriba d’un llit de fosca espessa i pesada.

El dia es pronuncia en la melodia de l’aigua

quan el rem retorna a xapotejar-la.

Espumosa carícia on sol en el gotam refulgia.

20-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 37

                           
                                                                    226.- 17-9-18

Era el dia de la lluna al ple.

Quin goig veure son flam emplomat.

Rere nuvolada feia forat per respirar claror.

Caminava sense que li rodés el cap

envoltada de l’aire gasós com llençol blanc.

En la nit fosca era llum màgica que crema

delitant-se  en sembrar de perles el floram.

Hi hauria negociant que comprès

l’immens valor de la plata i platí derramat ?

19-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 36

225.- 16-9-18

Senderó que em crides,

posarem bandera al tossal.

Resseguint amb calma i sense pressa

els rèbols quedaran esperant que torni.

Molta costa porta respir pesat i espès,

però es satisfà veient com prospera

en l’altura que mirava com impossible d’assolir.

Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba

per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,

aleshores, la satisfacció plena assoleix

l’àlgid clam del deure acomplit.   

18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 35

222.- 13-9-18

No en facis messigons ni males molles del pa,

formigues i ocells les esperen pel seu ventre.

La sal i el pa ens conserven en estat plausible,

convé no des apreciar, ni depreciar amb rudesa

quant els elements ens donen per continuar existint.

Dos amulets que han de penjar de nostre sarró

17-2-19.- DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.

TRENETS 34

224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18

Cervell desperta a la vida.

obre ulls al camí.

El camí pot ser el treball,

la circumstància que et posa fil a l’agulla

i cosir els desperfectes que tots tenim.

Obrir, donar pas, no negar-se a fer.

Tindrem de part la voluntat que no nega

cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut

amb la paraula i amb bes a galtes

donant il·lusions i anhels,

omplint el plat de recapte substanciós.

16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 33

223.-14-9-18 .- Antonia

Ma ceguesa em malmet el paisatge,

obro els ulls a la claror que em clama

i em guiarà com de escolanet a rector...

Prou em fa falta companyia de crossa

que, percudint, em mostri el sender.

Molt he somniat que el pas és paraula 

que transita i escampa el seu alè,

però cec, com sabrà quan la multitud

espera la benedicció que l’emplaci

a netejar de barrumballa el seu camí ?

15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.