SITUATS PROP DEL QUE VOLEM... aquarel·la

FA 84 ANYS ARRIBAVA A DONAR FEINA... als 4 mesos de l'Anton.

De menut era així, Un record del meu pare, ell hi va posar el meu nom en la foto i en la part posterior la data de naixement i diu que tenia, llavors, 4 mesos,

Ja veieu la insignificança d'un fet que ha sobreviscut fins ara. 

Per mi aquest trocet de cartró és una cosa estimada, sembla que hi bategui el cor del meu pare, que practica ment no vaig conèixer... 

Aquest marrec ha sofert transformacions en el temps fins arribar al avui...

Què és una vida ? Som individualitats que ens trobem en el nostre marge com pedra grossa, sembla indestructible i una bufada de vent la canvia, la sotmet, la inutilitza,... Jo, soc encara aquí, del marge han desaparegut pedres fortes, altres han quedat... I segueix el marge... I aquí entra un factor que és el que ens envolta, els còdols que falquen les pedres en certs moments, que s'apropen a ells i les ajuden, sou... tots vosaltres que sempre esteu atents per la ajuda quan es necessita i acut a falcar la pedra per que no caigui i s'estavelli el marge... Gràcies a tots els que veniu a beure i a veure... i a molts altres que hi son en esperit. A tots, sigui qui sigui és el meu reble que em falca sempre per que no rellisqui i caigui i desaparegui... Felicitats a vosaltres per que sabeu estimar. Anton.T.E.-6-2-15

CAMINEM... aqarel·la

Caminem sense moure'ns

com si la quietud fos moviment...

Ens empeny com rufagada

el vent del temps sense pas donar-ne...

I s’afanya la pluja a mullar-nos

en el lloc on tenim cabana parada...

Nostra melodia segueix pentagrama

on la lletra avança seguint compàs...

Caminem sense moure’ns

engolint experiències que ja mai fructificaran ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15

.........SILENCIS

22.- Els privilegis eina de prerrogatives...

Qui en gaudeix procura no perdre-les.

ES CALLA... aquarel·la

Es calla i en troben poc encara...!!

I es confon el callar imposat

amb assentiment que no té bava.

Un dia pot ressorgir la neta paraula

que empeny el crit

i de quietud de vent sense alè

entrem en tempesta que no para

i les lletres es malmetin

i es destrossin amb la segura bufada

i el pont somrient del conviure

l’arrasi amb la riuada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.

....... SILENCIS 

21.- El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...

El triomf o el fracàs...

3ª entrada al bloc RODA EL MON I TORNA AL BLOC... llapis, tinta xina

                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant

                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?

                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història

                                                     han volgut canviar el seguir normal 

                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,

                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...

Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes

per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...

interessos creats, i qui hi renuncia ?

...............................

Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.

En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 

I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.

LA SOGRA VIU A INTERNET

12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.

Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís

............

Aquella filla joiosa

quan va saber pel pregó

que un curset començaria

per cultivar l’ordinador,

per traure’s la gresca mare

del ser que la portà al mon,

li digué a la santa dona :

- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena

aquella dona amatent

en la digital querella

de la xarxa d’Internet.

Les tecles ja corren soles...

Cap i dits intel·ligents

treballen a hores cautes

com drogats pel nou ambient.

S’ha fet un bell blog a Blogger

per escriure’s fins amb cecs

i amb les amigues precioses

que amb ella han fet el curset.

Amb dos dits fa una feinada.

S’ha aprés POIUY – QWERT,

i tecleja amb bona nota

Wiquipèdia o el seu Hotmail.

Ara escriu en tants idiomes... !!!

Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...

Amb alemany com Guardiola,

amb rus com Putin, aquell...

Holland que és francès li explica

socialismes que no hi creu,

i de la Merkel s’assabenta

que té els bancs i els diners.

I si parlem d’aquí a casa...

Jonqueres, Duran i Mas...!!

Volen la bossa complerta,

decidir dels catalans...!!!

Del Navarro se’n estranya

que vulgui ser espanyol

doncs, els navarresos cobren

el cent per cent del seu sou...

I si se’n va per Espanya...

Ai, , veu al calb Rubalcaba

que no vol perdre galons...

I com s’omplen de calderilla

el Bàrcenas i el Rajoy...

Sap de tot. No li preguntis...!!!

Els seus dits son un joiell.

Té blog de cuina i receptes

i un de fotos i versets

A feisbuuk bé s’assabenta,

xateja en el punt verdet.

I al twiter posa ses frases...

De seguidors més de cent.

De macramé en posa fotos,

i treballs de punt de creu...

i és admirada en la xarxa

sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,

s’ha tret un pes del damunt...

Abans, abans el gendre i ella

jugaven a cops de puny.

Ara tendror, bona lletra...

Els tres estan en seu lloc

I la parella tranquil·la

Pot jugar damunt llençols.

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la

La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...

Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton

(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.

Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya

Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)

............

Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.

Valenta, sense temença de gel i borrufada

pujà en vers el cel donant exemple a covards.

Ressecs els arbres sense saba que circuli

no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava

a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.

Un bri de ventijol suau com els seus pètals

mogué l’insigne esclat i com asperges

llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...

Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença

brillà en la pedra badada, llibre d’antics records

i fins el sílex, menudalla que va escriure història

contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa

havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.

....... SILENCIS

20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,

no perdis el lleu somriure.

ELS VESTIA L'AIRE... aquael·la

Els vestia l’aire

en la platja del desig.

El plaer acudia

com flor al gerro.

I la il·lusió era rebuda

en l’abundant realitat nua.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.

........SILENCIS

19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.