Sortí del seu portal per retorn al vespre.
El dia era clar, la nuvolada lluny...
Faria bell passeig sense cansar-se massa
a pas suau, amb rostre estès al vent.
Què li depararia el dia en seus somnis ?
Veuria les boires amagades de l’enyor,
la veu del rossinyol plenet de constància,
el silenci quiet sense queixa de les pedres
en el rierol on l’aigua fa seu pas avall,
avall...
Colliria amb la mirada els colors de
moments sublims
que se li donaven sense pagar ni un lleu
Gràcies...
Es sentiria content en el retorn pel
senderó
de les coses petites que caben a la butxaca
i s’ompliria el front de sol matiner
exuberant
i del que tancant el llibre que se’n va a
la posta...
En l’alforja hi entraria el acontentament
de l’alegria
de tot quan l’envolta i vol ser-ne per a
tots.
DE REBAIXES 15.- 28-4-15.- ANTON.- T.E.
.........SILENCIS
65.- En la menudesa està primer el plor i
desprès la rialla.
En la senectut es passa de la rialla al
plor que no s’acaba.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)