PARLAR ?... aquarel·la

Parlar?

Quantes vegades és cec

el nostre dir, el expressar-nos...

Diem Si o No com sospir vent

que surt per seguir conversa...

Ni la boca sonoritza.

ni la galta s’esplaia...

I sols els nostres pensaments

ens parlen en l’interior

sense voler acceptar controvèrsia.

Nostra afirmació o negació

vomita un entramat de paraules

que no diuen res als que escolten

per que no escolten nostra prèdica...

i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...

N’estem farts de consells de paraula

que van al pou dels beneficis aliens ...

I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...

com girant cua sense assentiment

o fent el gat dient MEU i buscant

el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.

Quant mal fa la hipocresia superba

que tenim quasi com norma de conversa...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.

PLE DE PASSAT... aquarel·la

Ple de passat

va voler fer catombelles

i el seu banc de fusta

es confegí en sènia.

Es trencà la corda

- collar i reculants i tafarra –

i volà al futur.

Dalt li feia falta

el seti per seure...

El futur és allunyar-se

i passar davant de tot ?

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14

QUAN CALLES... aquarel·la

29 – 12 – 09

Quan calles i te’n vas

com vent fet silenci

i els llavis tancats,

eixuts adormint-se...

Vull seguir el clam

que no reverbera,

que no es pot fer llum

per que ton sol calla.

Quan camines

fent el camí allargassat,

on el reble s’aquieta

i no rodola...

Vull seguir el teu pas

impregnat de sorra,

cisell que marca

el viure d’una vida.

ANTON.-T.E.-22-1-16.

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

DOS GOTES D'AIGUA... aquarel·la

9 – 6 – 10

Dos gotes de pluja

baixaven del cel calmoses.

La ma d’un pagès

en la conca les acollí.

Què boniques !

Què rodones !!

Tenen un brill... !!1

Les diposità en la terra cavada...

Les dos gotes serien OR ...!!!

Fructificarien les plantes,

esdevindrien dignes flors... !

.............................

Una tija que no tenia fulles

veié les gotes i se les xuclà.

Revingueren dos ales verdes

i el cos es mogué compassat.

comença a volar amb destresa

i d’OR tot el pla en sembrà.

..................

Avui plou. Son papallones

que porten a les ales PAU.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la

Feu-me el favor de dir-me

si tot s’apropa o tot s’allunya?

Jo em considero un RES

en un TOT que constantment belluga

dins l’epopeia del drama o comèdia.

M’entretinc en mirar i comprendre

en escoltar i aprendre

en desitjar i obtenir...

Tot em passa pel davant

amb instint de donar-se

i resulta que em pren

l’atenció per que l’atengui.

Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?

Quan ha tret el seu profit

m’abandona en el No Res

i espavilat...

Poso al sarró tot el que tinc,

instants volguts i instants de queixa

i camino pel sender trillat

esperant comprendre algú

que em confirmi si

tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

LA VERITAT..? LA HIPOCRESIA... ?... aquarel·la.

S’exaltà al veure per terra

la veritat malalta, esquelètica,

i amb ranera esperant mortalla...

La hipocresia nascuda verge

ara creixia com tempesta de gota grossa

i avançava, impertèrrita, amb l’engany

suant displicent i repartint reverències...

Hauria volgut sempre la serenitat

de comprendre com la mentida

es val de veritats certes per entrar

en la soflama del hipòcrita...

Mal junyida i sense protecció

quedà enclaustrada en presó

com reu...

La hipocresia jove i valenta

l’havia suplantat unint-se al mentir,

aquell mentir somrient

que sembla que la veritat hi brolli...

Estava establert el regne...

Qui es creuria les veritats

si no era la pròpia ?

Ja muntaran el concili .

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-1 - 16