I seguiré mirant el núvol
esperançat de la llum
que dins seu engloba,
i que l’amaga per esclatar
al temps en mil rajos ...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.
SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
dimarts, 2 d’agost del 2016
dilluns, 1 d’agost del 2016
LA CLEPSA ESTÈRIL..aquarel·la
La clepsa eixorca, estèril de pensa
és com nit fosca irreductible
davant riu procel·lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel·lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.
dijous, 28 de juliol del 2016
EL VENT... aquarel·la xinesa
El carrer va ser arreglat
pel vent
a la seva manera....
Raconades de fulles,
papers abandonats
volant com ocells i ajocant-se.
Tot en gran desori...
Es parava, s’alçava
i continuava el seu passeig
qui sap si buscant companys
per fer la crítica aspra o suau...
En el mare magnum el vent
dirigia el concert al seu aire.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.
dimecres, 27 de juliol del 2016
DEL DUBTE... aquarel·la xinesa
Percebia tant el Sí
Que fins el dubte va afirmar.
DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16
dimarts, 26 de juliol del 2016
CANTIRET... aquarel·la
No cal que enlairi el crit,
sí que aixequi el cantiret
que amb bon raig satisfà
a qui vol engolir el seu cordell...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16
diumenge, 24 de juliol del 2016
FINESTRAL... aquarel·la
Com si li buidessin els ulls,
l’habitacle amb els finestrons oberts
deixava penetrar el ventijol.
Paraules en llibres i papers
revelant-se havien sorgit dels caus
i embarcaren a lloc nau i carrer
En el cel florit de lluna ,l’espai
somreia com blanc de prunera en abril.
Tot era platejat...!!!
Fins els petons de cortines
es banyaven en el finestral
i l’aire entrava feliç
repassant d’abraçades tot l’habitacle.
DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16
ESPARDENYES... aquarel·la xinesa
Comptava en la caiguda
quan va ensopegar amb el còdol
i no va caure estès i llarg...
Hi ha ensopegades sense profit.
El seu cap es parlava silenciós.
Tenia uns membres que no preveien,
sí que desprès atents,s’espavilaven...
Tenien quelcom a veure les espardenyes
que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere
com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.
No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,
que rebutgés tot quan volia entrar en contacte
Amb les plantes i li causés impediments...
També els guants eren importants, vers relliscada,
contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,
i també argelagues i esbarzers i agaons
que miraven la pell i la carn amb ses punxes
t esgarrapaven com gat furiós arraconat
presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...
Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària
per la seva seguretat i poder pavejar
del seu caminar segur per la vida.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)