La llum viva i aspre em crema

la solitud de l’ombra encoberta

en el bosc del no res de la calma...

Retorno al oratge de pinsans i cadarnes

volent el seu cant noble i ensenyorit.

La florada cobreix el camp bellugadís

i la calma calla arraulida en les soques.

Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,

totes porten noves, llueix la brosta

i el sol aplana sa mirada constant i viva,

Tot és vida sorgida a la llum inquieta.

Els colors es distreuen en pintar el mirar

i subjugat per la coloraina em desperta

del naufragi de nit sense lluna ni estels.

La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...

L’esbotern de la llum aclareix la parla

de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...

I la vida segueix el seu tic tac de cor

sense pensar en nova nit a que s’aboca.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15

...........SILENCIS

67.- L’amistat vertadera és com un cavall

que quan el muntes és posa a trotar

amb tu damunt si ho necessites.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

3 comparticions

Comparteix

 109.- 19-4-18

L’habitacle sàtir impensat vigila la donzella.

El vel com cortinatge cobreix la verge nuesa...

El finestral obert de nit empara l’airet fresc.

El so del saxo balla suau i net per l’ambient

omplint de fantasiosa i melodiosa sensualitat.

Dansa la musica en el lloc obrint col•loqui

i entra entranyable i sincera en racons ocults.

Va recorrent colpint seu pas compassat i sensible

desvetllant misteris amb notes de fantasia.

Pulcra la nuesa es remena com espiral vivent

al so metàl•lic que flota bellugant dins del desig.

Mentre la melodia posseeix, encerclant, la donzella.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 19-4-18.

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 10 persones més

3 comentaris

2 comparticions

Comparteix

 JOIES DE MIL QUIRATS.... Veig la joia dels menuts...El somriure buscant l'alegria...Esperant l'aterratge de la mare amb el cistell del tiberi... Penso en el pit de la mare jove que es dóna al fill...Ella amb la dolçor, ell amb la satisfacció...El contacte del amor... del donar... del construir els pollancs de la vida... Cap i ventre units... Soca i brot...Tot el sacrifici per que la VIDA continuï cantant fe i esperança... Ja això sol ens fa viure en nostres capacitats intel·lectives i superar angoixes, dubtes, perills en busca de la gran alegria de SER... La lluita de cada dia per que segueixi la cadena pujant el catúfol del nostre pou de dificultats... Estimem-nos...!!!... anton.- t.e.-29-4-20.

31Tu, Montserrat Masip Miró, Maria Pilar Sebastian Masip i 28 persones més

11 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 El sol matina i ja guaita en el serrall...

No fa nosa el núvol, barqueta del cel,

i, la lluminària esclata al viu.

Em ressona el cant del ocell

que desperta el fullam de l’arbre.

Estic ansiós per obrir finestres

que el matí entri fins la taula ...

El pa i el ganivet esperen la gana.

Tot s’acoloreix de raons pròpies

i fins un llibre ensenya el ventre

ple d’escarabats que parlen en silenci...

Ahir al vespre s’apagà el llum d’oli

cansat de tanta lectura d’idees noves...

Un pardal m’ha dit: - Ja tornes a llegir ?

Jo m’estimo més un borrim de pa

que omple el ventre i tens ganes de volar...

- Tu saps el que vols,- li contesto –

Jo neguitejo en els escarabatons

que embruten aquestes fulles...

Vull canviar de vida. Ho porta el llibre.

Penso en volar com tu....

- És fàcil, posat ales...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-4-16

12Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 9 persones més

 106.- 16-4-18.

Deixa’m mirar els teus llavis closos

quan parlen endins com si s’engolissin, callats.

Deixa’m entrar en teus llavis fresons oberts a l’aire,

quan parlen i expliquen i expressen i joiosos diuen

el brullar d’estima que en teu intern sents.

En els dos conceptes ple de goig ressuscitaria

com alè fresc que perfum de violes escampa arreu.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-4-18.

14Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix