LA PARRA DEL HORT... aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...

BUFA EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la

Voldria tenir-te

com fulla blanca de paper,

com fulla seca d’arbre en el llibre,

com fulla de ganivet que talla...

Voldria tenir-te

fulla blanca per escriure nostra història,

guardar-te sempre com fulla de records,

ganivet que obri l’intern que estima...

Voldria tenir-te

a vora, galta a galta indestructible.

DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15

.....SILENCIS

62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos

quan et parlen endins com  si fossin callats.

Deixa’m entrar en teus llavis oberts

quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen

el que teu intern no pot callar més temps...

Contemplo amb goig el teu somriure

i quan apropo meu dit per cloure’t llavis

i  sentir el brau íntim que vol dir-me

i confessar-se joiosa del instant que vius

em sento reviure tots els meus records..

Callo i percebo el teu respir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15

........SILENCIS.

61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pintura xinesa

HAIKÚ

Tinc lluna blanca

S’escolta melodia

De llençol blanc.

DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15

.......SILENCIS

60.- Ens atrevim a passar el pont ?

A l’altre costat pot ser tot diferent...!!

HEOBERT...aquarel·la

He obert la porta de l’incert

que em ronda la incipient seguretat.

La pacient calma me n’avisa

que sempre estem en seves mans.

i és que la voràgine incertesa

ens foragita i ens engoleix...

Per molt segurs que caminem

amb el sarró a l’esquena ,

que nostra seguretat ens indica

que estem en el nord segur,

qualsevol acte pot posar-nos

en el pou on el dubte ens xucla

i el témer la relliscada ens angoixa.

Sempre pot haver-hi núvols en el cel.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15

...........SILENCIS

59.- Qui reconeix que és poca cosa

davant l’immensitat que ens envolta 

MIRO AL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent

i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...

He de cuidar-me del meu marge de pedra seca

i del reble que falca lloses i pedram propi

i no distreure tant el temps en els cants de sirena

que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets

i ja no necessitem pastures nefastes,

pintades de coloraines alegres.

Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit

de les torrentades que sempre ens empenyen...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la

Seguiria, seguiria !!!

Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada

Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions

Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...

Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,

Com que els voltors haurien fugit abandonant

Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...

Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien

Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat

I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,

El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...

El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits

I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...

Pensem que el sol no cobraria cap deute

I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...

Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...

DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

i la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

i la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.

PER QUE ELS ANYS...aquarel·la

Per que els anys ja se m’acumulen,

em diuen que no em cal estimar...

N’hi ha tantes de maneres i formes,

classes i motius i especialitats... que,

que no se de quina em consideren

que en dec estar tip i retip...

Dir-los-hi que els sentiments

mai en tenen prou d’amoïnar

i que de calmats passen

a la disbauxa o bogeria...

Que de la passivitat absoluta 

a l’esbarjo indefinit...,

Fins que el cap

raciocina i els para i posa

en el lloc adient.

Quan s’estima es plora,

Quan s’estima es riu...!!

I, jo és el que faig...

Arreplegar llàgrimes

salades i dolces...!!

Qui és que en té prou ?

Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

..................

DE NUVOLETS... aquarel·la

Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill

I així, segur el manaria:-  Cap a qui, cap allà...

Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts

privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin

i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...

Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,

no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,

segur que tots eren plens de seves expresses dictadures

i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...

Molts de farts se’n aprofitaven  i expropiaven nuvolets menuts

engrandint la seva infesta nuvolada  assegurant-se propietats...

Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´

manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets

que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent

que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?

i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada

DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.

EL PONT... aquarel·la

...i amb la bandera enlaire creuria el pont.

Poc l’influiria el vent que crema paraules,

que anorrea pensaments fent callar vent dolç,

Ho tenia clar que el camí ja no retornava

i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa

i embravirien la corrent contra la construcció...

L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut

l’esverava a complir els deures assolits any rere any

en la lluita serena  enquistada dins seu i pròpia voluntat.

No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,

musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines

per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs

Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,

Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...

Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...

Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...

Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!

Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.

.......SILENCIS

53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la duríciaEL

DINS LA LLUM... aquarel·la

Dins la llum es desfà la l'ombra,

la paraula crida versos nous,

la boirina calla quieta i seriosa

i el pas per veure el futur

puja fins al turó sense rossolar.

Situat en el lloc li calla la victòria,

no se li desfà el mes de les prebendes

i aplegat en la assolida creuada,

que necessita la veu que no calla

li diu la realitat del que succeeix...

No aquietem el pas, la consciència

ens diu que tenim la veritat plena .

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.

EL PERILL... aquarel·la

Caminem sempre dins del perill...

La costum ens fa forts en la lluita empresa

i les mostres que ens diuen el camí  a seguir

son les experiències adquirides de fracassos...

Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill

i amatents nosaltres l’anem sortejant

esperat plàcidament encertar 

en la solució que ens amari

Instant a instant nostre viure...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15

........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

ES FESTA GRAN... aquarel·la

És festa gran... He anat a la festa

Plena ma del desig de la joia i goig

m'ha omplert de confetti apegalent...

Les rodonetes de colors a cabells i galtes,

palomes amoïnoses que es colen entre pits

esfondrant-se com petons dins meu...

El carrer en va ple... Fins volen

com ocellets els paperets àgils.

Freqüenten tot el camí...

Pàtina d’il·lusions que es remou

en l’aire bellugadís de la festa...

Qui no en va satisfet de petonets que circulen,

que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?

Quants ens desitgen un alegre instant !!

Paperets, qui us va fer nàixer ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.

.......SILENCIS,

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

CAMINAVA... aquarel·la

Caminava pel sender espès

on la discòrdia ja no fabricava adeptes.

Havien callat totes veus queixoses

i la calma de la pols farinosa, calenta,

li banyaven els peus nus al seu pas calm.

El seu andar fet d’instants verges

que es deshonraven al fer-ne esclat

no podia amagar-los al sarró de les viandes

on l’innocència hi exclamava preferències.

Semblava que la entesa s’evidenciava

i tot era pa crostós que afanyava menja.

L’impàs superat portava caliu sense guspires

que traïssin i fessin botanes a vestimenta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15

........SILENCIS

14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.

Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

LLENÇO PETONS... aquarel·la

APROPANT EL  2011

4 – 6 – 11

Llenço petons a teves finestres

I tu les tanques amb prestesa...

Llençaré crits i tes finestres

escatimaran escolta, sens respondre ?

Espero que teus ulls obrin portelles

i jo pugi per barandat els escalons

de l’estimança gojosa .

Espero que allarguis ma dolça

i maseguis els meus dits sentint

el calor com llum d’estrella.

Obre complert el rostre de ta façana,

entraré al castell, de grat, per la porta.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS...aquarel·la

PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

EL TEU TEMPS... boli ràpit

POSANT-NOS A RECORDAR

7 – 9 – 11

El teu temps

considera’l el teu rei.

Ell et mana, dirigeix,

t’escatima el descans,

et fa córrer, t’apressa,

t’accelera cames i cor,

també se’t fa imprescindible...

Sense ELL

pensarien en passat,

present i futur?

Qui sap si és un engany...

L’instant

deu ser la teva pròpia vida.

Que no se’t mori ... 

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la

ESCRIT JA FA UN TEMPS

3 – 8 – 10

Quan somniïs

pensa en fer-ho realitat.

entra en la fantasia,

embrions de certesa,

amb concrecións de veritats

que s’escapen

si no som valents

de collir-les.

Sense rampells

el mon no avançaria...

Estancat en l’avarícia

crearia sols l’enveja

que subjecta ma immòbil...

Deixem les falòrnies

i afavorim les cireretes

de les il·lusions

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E

7-8-15

DE PROFETES... aquarel·la

Sempre en ronden de profetes...

La fe desconeguda de molts

pot omplir butxaques ansioses

que viuen per fer calaix de tot.

Dic desconeguda per què

es sap la veritat vera de la fe ?

Uns hi posen el tendal vivent

promovent noves i velles il·lusions

dins d’una pàtina de prèdica

que aparentment seria esclata

per envescar a tants com pot

i entrar-los al sarró apropiat

on es confessen addictes

sense copsar l’engany

que cap predicador intenta declarar.

El pecat es trobarà, en tot cas,

quan ja ha begut l’oli servit

pels santíssims profetes de la fe

i aleshores els renecs venen tard.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la

aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre

.....

Tancat en la peresa

Acullo el clam de l’aire.

Quiet i sense esforç

Calla la cadira emperò cansada

De sostenir la inoperància.

La barrera del riu calla,

I les canyes no xiulen

Acaronades pel vent,

La moixonada s¡ajoca

I contempla mes orelles catxes.

Res sospira horitzons nous

I el cansament no ofereix dubtes

I emperesit ni es sotmet a inventari.

I ni el ventijol excita nou caliu

Que porti suor a la peresa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15

........SILENCIS

48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.