LA SOGRA A INTERNET... aquarel·la

LA SOGRA VIU A INTERNET

12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.

Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís

............

Aquella filla joiosa

quan va saber pel pregó

que un curset començaria

per cultivar l’ordinador,

per traure’s la gresca mare

del ser que la portà al mon,

li digué a la santa dona :

- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena

aquella dona amatent

en la digital querella

de la xarxa d’Internet.

Les tecles ja corren soles...

Cap i dits intel·ligents

treballen a hores cautes

com drogats pel nou ambient.

S’ha fet un correu a Blogger

per escriure’s fins amb cecs

i amb les amigues precioses

que amb ella han fet el curset.

Amb dos dits fa una feinada.

S’ha aprés POIUY – QWERT,

i tecleja amb bona nota

Wiquipèdia o el seu Hotmail.

Ara escriu en tants idiomes... !!!

Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...

Amb alemany com Guardiola,

amb rus com Putin, aquell...

Holland que és francès li explica

socialismes que no hi creu,

i de la Merkel s’assabenta

que té els bancs i els diners.

I si parlem d’aquí a casa...

Jonqueres, Duran i Mas...!!

Volen la bossa complerta,

decidir dels catalans...!!!

Del Navarro se’n estranya

que vulgui ser espanyol

doncs, els navarresos cobren

el cent per cent del seu sou...

I si se’n va per Espanya...

Ai, , veu al calb Rubalcaba

que no vol perdre galons...

I com s’omplen de calderilla

el Bàrcenas i el Rajoy...

Sap de tot. No li preguntis...!!!

Els seus dits son un joiell.

Té blog de cuina i receptes

i un de fotos i versets

A feisbuuk bé s’assabenta,

xateja en el punt verdet.

I al twiter posa ses frases...

De seguidors més de cent.

De macramé en posa fotos,

i treballs de punt de creu...

i és admirada en la xarxa

sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,

s’ha tret un pes del damunt...

Abans, abans el gendre i ella

jugaven a cops de puny.

Ara tendror, bona lletra...

Els tres estan en seu lloc

I la parella tranquil·la

Pot jugar damunt llençols.

CAMINO DEIXANT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13

Camino deixant l’enyor, la paciència

I trobo el neguit de molts cors

que no poden amagar vivència

que els esclata i remena el cos.

Aparador al bon mirador,

escenari reclòs,

demà el vidre obrirà

i sortirà a donar la ma

en una Via concebuda...

Que sigui ben rebuda...!!

El crenulat (punt de creu)creixerà

I les agulles seran fines..

DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16

BRUT DORMIA EN EL TOLL... aquarel·la

23.- 7-9-12

Entre els escrits que estic repassant i agrupant he trobat aquest del any 93. No sé si és moment , però ho veig tot tant brut que crec que no desdiu al refuig que tenim per tat fato que ens posen donant-nos la culpa de tot. Uns lideratges que em fan pena... i no em miro les seves butxaques, déu me'n guard. Anton.            

10--

Brut dormia en el toll

i es despertà.

Somrigué, doncs, era viu,

però enllotassat.

Es tragué la camisa

i l’alçà.

Ennierats dins del toll, molts digueren:

- Mireu la bandera, allà.-

S’aproparen dotzenes...

Ell poruc,: - Em mataran -.

Li alçaren el braç de la camisa...

El feien abanderat?

Ell no s’ho creia.

Començà a parlar.

La gent embadalida

- Que be que ho fa!!-

Ell, astut, picardiós

se’n aprofità...

Un calze - orinal- que per allí

trencat rondava, l’alçà.

Tots volgueren beure

- del pixum - per ells ,vi blanc.

De bandera, paraula i calze

quants es varen emborratxar.

Dins de la borratxera

tots volien ser-ne abanderats,

llençaven crits envejosos

com si taràntula els hagués picat.

Llavors, collí espasa

per seguir sent abanderat.

Segà caps amb cordura

fins de genolls fer-los trincar.

Els donà paperetes de vot

i l’urna al seu davant.

Qui gosaria negar-se?

- Sigues nostre abanderat.

            ----     -----       -----

Duem la camisa bruta?

Tots la podem alçar,

i, seguirà la història

Ens faran abanderats?

Aleshores serem els pròcers

dels nostres femerals

ENDREÇARÉ LA PAU... aquarel·la

64.- 19-12-12

INVERSIONS

Endreçaré la Pau

que assoleixo fent la guerra.

Em veig útil dins la inutilitat,

també inútil dins la utilitat normalitzada.

En el degotall de la fosca on em trobo,

no obiro i la claror no aconsegueix

trencar la persiana de les idees...

Sord al temps, acullo el meu crit intern

que em recorre la sang sense brullar

i aquesta Pau feble la conservo neta

amb lleixiu càustic de plor

 però sense morrió de gos que bordi...

La tinc amb llevat que fermenti

i tapada amb vànova calenta d'estima

i que esclati en PA per a tots.

La U de la llesca ben tallada per a tothom

que porti com a pa... la PA U  a tot regne.
DE REBAIXES 12.- ANTON.-T.E.- 15-9-16

,,,,,,,,,,,,,,,,,,

FLOR... boli ràpit

cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.

NO EM QUEDO SOL... aquarel·la xinesa

No em quedo sols amb el teu record

que avui ja no és presència directa

- el temps canvia les ubicacions volem o no -

si no amb les virtuts que atresores

que demostres actives en tot lloc

i l’esperit nou que empeltes

fen-te persona que aspira a tot...

Demà rossegaré el pa dur

que ahir tallàvem junts

i profit ens feia,

que portava l’alegria

del conveni d’estar-ne junts.

Ara tu has de dar el pas cap la muntanya

on has de salvar pedruscall i pedram

per fer-ne gloriosament el cim.

Tes facultats es posen a prova,

l’esperit sap que jugues amb teu destí

i assolir el més alt sols té el problema

de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa

I en l’horitzó s’obria la llum...

La nuvolada estesa xuclava color.

El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.

Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.

Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.

La mirada tenia el seu mirall esvelt.

Tu et feres sirena i et llençares al toll

i les gotes de teva alegria

s’espargiren com llum

i la nuvolada feta coixí

baixà a veure’t feta espuma.

Aquell capvespre de sol a la posta

ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

LA PRUNA... aquarel·la

La pruna va caure damunt la flor

i la flor perdé tots els pètals...

i ja mai donà fruit.

Ajaguda es podrí en el toll

i ja no fou útil per donar perfum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16

PAQUES PALLA... aquarel·la

Les paques rodones

que engabiaven la palla

se’n anaren a ballar

per la parada

en divertiment propi

Ocells i nuvolada

miraven l’espectacle

i les roselles segades

confoses amb el blat

no es despullaren

ensenyaren seus vestits

plens de sang

que amb l’or es barrejaven...

Naixia la bandera ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.

CADA INSTANT COMPTA... aquarel·la

Cada instant compta,

cada paraula ensenya

l'acte de fer per ser

en lluita per perviure...

Per que res es perdi

i tot segueixi el seu fi

seguim unint, captivant,

cultivant, embellint,

alegrant amb la paraula

nostres sentiments interns

obrint al vent les proclames.

Algú escoltarà i voldrà

comprendre nostres desitjos

de pau, amor, concòrdia...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16

FAVOR... aquarel·la

Creuava mans.

Favor demanes avui ?

Tens paciència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16

NOMÈS... aquarel·la

Només veia peus,

si mirava al terra.

Només veia caps

si mirava al cel.

Només veia cossos

estesos a la sorra.

Només veia caminants

que no saben on van.

Només sentia crits 

de queixa de qui li violaven

els seus drets basics

arrabassant-li seves conquestes.

Cridava als peus i caps

que l’ajudessin...

Quants en seguien a la sorra

o caminant sense nord.

Tots, ara, callats sense queixa...!!

Segur que sabien on son ?

Només cal rossegons 

o messigons de pa 

com es dóna a la colomada

per satisfer i fer callar...

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la

L’AMISTAT DELS OCELLS...

...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,

construcció beneïda de temps de l’antigor

resistien parets d’argamassa encara vents i pluges

i solanades crues com masia que fou imperial...

Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,

tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...

Pardals on en els forats hi feien vida,

orenetes en capterreres  i en armat bigam,

i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa

reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,

pit roig i pastorella .fumada i territ,

i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau

i pels voltants del casal havien fet residència

per unir-se tots en afrau de la amistat.

S’havien conjurat tota l’espècie

per tal de reunir-se ben agermanats

Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...

Ajudant el petit al gran escarant-li les puces

 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...

Les poderoses lluitarien contra serps

i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous

que minvava la criança robant de la niuada benestar.

Havien trobat la gran entesa per no perir

en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...

Que durés pels segles la gran entesa

allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.

Quina joia veure el vellot casalici

allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16. 

PEDRUSCALL...aquarel·la

Pedruscall que ara rodola...

Remuga el vent arranant camí

refregant pols i còdol, pedra menuda,

vent que escombra tot aquell neguit...

Sender que em portes la vida,

sender que segueixo, és el que tinc...

Esperaré veure la lluna com lluerna

que estengui llum calmosa en la nit.

Que no calli paraula visible de joia,

que aplani el temps desprès de la ventada

i que reneixi l’instant, el moment feliç.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16

LA POMA... aquarel·la

La poma és viva, relluent ,

encara que hagi caigut de l'arbre.

En el sondroll no s’ha mal més.

Apercebut  l’arbriu 

havia posat coixí de fulles

per que no és fes mal..

Les joies s’han de cuidar !!.

Ulls picardiosos se la miren

recordant el primer pecat...

Poma rodona, pit a l’aire,

esvelta , somnis d’adolescents...

El sol se la mira

com llueix en seva finor

i com l’escarn d’ella, retornant-li

el bes de llum que li dóna

l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

I SEGUIRÉ.. aquarel·la

I seguiré mirant el núvol

esperançat de la llum

que dins seu engloba,

i que l’amaga per esclatar

al temps en mil rajos ...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

LA CLEPSA ESTÈRIL..aquarel·la

La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible

davant riu procel·lós,

atzucac o paret ben blindada,

camí on rossola el peu...,

La clepsa, repeteixo,pot ser com nit

de foscúria de tenebra on la idea

no neix, no esclata en l’intel·lecte,

però com un brull de llum pot entre núvols

sorgir l’instant clar, obert,

i esgarrifar la força que li dóna la llum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16. 

EL VENT... aquarel·la xinesa

El carrer va ser arreglat

pel vent

a la seva manera....

Raconades de fulles,

papers abandonats

volant com ocells i ajocant-se.

Tot en gran desori...

Es parava, s’alçava

i continuava el seu passeig

qui sap si buscant companys

per fer la crítica aspra o suau...

En el mare magnum el vent

dirigia el concert al seu aire.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa

Percebia tant el Sí

Que fins el dubte va afirmar.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

CANTIRET... aquarel·la

No cal que enlairi el crit,

sí que aixequi el cantiret

que amb bon raig satisfà

a qui vol engolir el seu cordell...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16

FINESTRAL... aquarel·la

Com si li buidessin els ulls,

l’habitacle amb els finestrons oberts

deixava penetrar el ventijol.

Paraules en llibres i papers

revelant-se havien sorgit dels caus

i embarcaren a lloc nau i carrer

En el cel florit de lluna ,l’espai

somreia com blanc de prunera en abril.

Tot era platejat...!!!

Fins els petons de cortines

es banyaven en el finestral

i l’aire entrava feliç

repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa

Comptava en la caiguda

quan va ensopegar amb el còdol

i no va caure estès i llarg...

Hi ha ensopegades sense profit.

El seu cap es parlava silenciós.

Tenia uns membres que no preveien,

sí que desprès atents,s’espavilaven...

Tenien quelcom a veure les espardenyes

que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere

com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.

No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,

que rebutgés tot quan volia entrar en contacte

Amb les plantes i li causés impediments...

També els guants eren importants, vers relliscada,

contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,

i també argelagues i esbarzers i agaons

que miraven la pell i la carn amb ses punxes

t esgarrapaven com gat furiós arraconat

presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...

Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària

per la seva seguretat i poder pavejar

del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.