dimarts, 25 de juliol del 2017
GERRO FLORAL... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
gerro floral
diumenge, 2 de juliol del 2017
NELSON MANDELA... dibuix a llapis
qui fora... qui és... qui serà... D'exemples... triem i seguim... també nosaltres.... anton.
Antonio Fortuño Sas
2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)
Etiquetes de comentaris:
catombella,
dibuix a llapis,
nelson mandela
dissabte, 1 de juliol del 2017
EN LA RENGLERA... boli ràpit pintat
En la renglera de les prioritats
podia haver-n’hi un reguitzer...
Qui no té les seves imperatives
quasi sempre deixant camí per precepte
a les que tot ho arrabassaven
amb sa excel•lència de poder absolut ?
Viure entre les barrumballes existents
de vegades un pot traure el cap i aflorar,
però compren els equilibris diversos
que per obtenir el consens
ha de fer la prioritària majestat.
que viu en el perill del desballestament
per que les ínfimes prioritats afloren
en el mon de les incongruències.
No tot és fàcil... Mecanismes suprems
llauren les prioritats de les roses pintades...
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-7-14
Etiquetes de comentaris:
boli ràpit pintat,
catombella,
prioritats
divendres, 30 de juny del 2017
NO VOLDRIA... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
no voldria
dijous, 29 de juny del 2017
LA ROSA... acrílic
L'ENXANETA...acrílic
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ENXANETA
Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................
La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........
Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
anton
dimecres, 28 de juny del 2017
LA ROSELLA... aquarel·la
LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien
la vida dels seus ancestres. Anton.
ESTELS... acrílic
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton
divendres, 23 de juny del 2017
... I VINDRÀ EL SOL... auarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
sol,
vindrà
dimecres, 21 de juny del 2017
LES ARRELS... aquarel·la
dimarts, 20 de juny del 2017
ENTREM EN LA LLUM... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
llum,
por
dimarts, 13 de juny del 2017
HE OBERT EL FINESTRAL... aquarel·la
He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
catombella,
finestral
Subscriure's a:
Missatges (Atom)