EL PERILL... aquarel·la

Caminem sempre dins del perill...

La costum ens fa forts en la lluita empresa

i les mostres que ens diuen el camí  a seguir

son les experiències adquirides de fracassos...

Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill

i amatents nosaltres l’anem sortejant

esperat plàcidament encertar 

en la solució que ens amari

Instant a instant nostre viure...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15

........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

ES FESTA GRAN... aquarel·la

És festa gran... He anat a la festa

Plena ma del desig de la joia i goig

m'ha omplert de confetti apegalent...

Les rodonetes de colors a cabells i galtes,

palomes amoïnoses que es colen entre pits

esfondrant-se com petons dins meu...

El carrer en va ple... Fins volen

com ocellets els paperets àgils.

Freqüenten tot el camí...

Pàtina d’il·lusions que es remou

en l’aire bellugadís de la festa...

Qui no en va satisfet de petonets que circulen,

que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?

Quants ens desitgen un alegre instant !!

Paperets, qui us va fer nàixer ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.

.......SILENCIS,

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

CAMINAVA... aquarel·la

Caminava pel sender espès

on la discòrdia ja no fabricava adeptes.

Havien callat totes veus queixoses

i la calma de la pols farinosa, calenta,

li banyaven els peus nus al seu pas calm.

El seu andar fet d’instants verges

que es deshonraven al fer-ne esclat

no podia amagar-los al sarró de les viandes

on l’innocència hi exclamava preferències.

Semblava que la entesa s’evidenciava

i tot era pa crostós que afanyava menja.

L’impàs superat portava caliu sense guspires

que traïssin i fessin botanes a vestimenta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15

........SILENCIS

14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.

Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

LLENÇO PETONS... aquarel·la

APROPANT EL  2011

4 – 6 – 11

Llenço petons a teves finestres

I tu les tanques amb prestesa...

Llençaré crits i tes finestres

escatimaran escolta, sens respondre ?

Espero que teus ulls obrin portelles

i jo pugi per barandat els escalons

de l’estimança gojosa .

Espero que allarguis ma dolça

i maseguis els meus dits sentint

el calor com llum d’estrella.

Obre complert el rostre de ta façana,

entraré al castell, de grat, per la porta.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS...aquarel·la

PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-

EL TEU TEMPS... boli ràpit

POSANT-NOS A RECORDAR

7 – 9 – 11

El teu temps

considera’l el teu rei.

Ell et mana, dirigeix,

t’escatima el descans,

et fa córrer, t’apressa,

t’accelera cames i cor,

també se’t fa imprescindible...

Sense ELL

pensarien en passat,

present i futur?

Qui sap si és un engany...

L’instant

deu ser la teva pròpia vida.

Que no se’t mori ... 

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15

ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la

ESCRIT JA FA UN TEMPS

3 – 8 – 10

Quan somniïs

pensa en fer-ho realitat.

entra en la fantasia,

embrions de certesa,

amb concrecións de veritats

que s’escapen

si no som valents

de collir-les.

Sense rampells

el mon no avançaria...

Estancat en l’avarícia

crearia sols l’enveja

que subjecta ma immòbil...

Deixem les falòrnies

i afavorim les cireretes

de les il·lusions

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E

7-8-15

DE PROFETES... aquarel·la

Sempre en ronden de profetes...

La fe desconeguda de molts

pot omplir butxaques ansioses

que viuen per fer calaix de tot.

Dic desconeguda per què

es sap la veritat vera de la fe ?

Uns hi posen el tendal vivent

promovent noves i velles il·lusions

dins d’una pàtina de prèdica

que aparentment seria esclata

per envescar a tants com pot

i entrar-los al sarró apropiat

on es confessen addictes

sense copsar l’engany

que cap predicador intenta declarar.

El pecat es trobarà, en tot cas,

quan ja ha begut l’oli servit

pels santíssims profetes de la fe

i aleshores els renecs venen tard.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la

aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre

.....

Tancat en la peresa

Acullo el clam de l’aire.

Quiet i sense esforç

Calla la cadira emperò cansada

De sostenir la inoperància.

La barrera del riu calla,

I les canyes no xiulen

Acaronades pel vent,

La moixonada s¡ajoca

I contempla mes orelles catxes.

Res sospira horitzons nous

I el cansament no ofereix dubtes

I emperesit ni es sotmet a inventari.

I ni el ventijol excita nou caliu

Que porti suor a la peresa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15

........SILENCIS

48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.

COMPARTIMENTS

 COMPARTIMENTS.--- any 2011

Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I ,  i ara A RASTRE DEL TEMPS  II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E. 

 

1.- AHIR I AVUI                                        

La frontissa del ahir i del avui                

sosté la porta del seu alè.

Pedra cobrint. Forat obert.             

Tanca el compartiment

l’esperit nu de les ombres.

Records que retornen dèbils

s'ageganten a les lloses

i les passes d’ahir marquen

el diapasó del so d’avui.

I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la

.7 - 6 - 13

..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana

que s’estendrà sense estirafollar

i veurem créixer abundant i tangible

el cop de maçola 

que obre el cercle del nostre madral...

Revertirà en estany ple de riquesa,

- ciris que cremaran tota una eternitat -.

Afanyem-nos  la llum arriba sense llastre  

la percolació esdevindrà un futur

sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi

DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15

SENT DE NISSAGA DE SANG... foto

379 -- SENT DE NISSAGA DE SANG

foto FOTOERASE

4 – 9 -09

Sent de nissaga de sang

li procuraren vermella ploma.

Signe de poder, sentenciava la mort.

Ell la sucà a l’aigua, es convertí en paloma

que revola el núvol donant, ara, a l'entorn la sort.

No vol estropicis de decrets que tallen

els conjurs que plebeus han assolit.

Té en compte son poder on hi ballen

la justicia i la concòrdia, de tots els esperit.

DE REBAIXES.- ANTO.- T.E.

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN... foto roselles

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN.... foto pròpia

31 – 8 – 10

Les paraules que el cridaven

- sempre hi ha muts, o qui emmudeix

o pressiona emmudint a d’altres -,

estiraven conquerint ses orelles.

No es feia l’orni en l’escolta,

sabia que anava per a ell.

Atendria dilectament

i faria cas del vent xaloc

que seva barca empenyia.

La crossa com rem apartaria

l’herbam sec criat quan exiliat

ningú li parlava de quimeres.

Duia els dits sangosos, desitjosos

d’estampar en el pit

quatre barres, senyals valuoses

que el portarien a vèncer...

Tenia el seu anhel i el dels avantpassats

esperant en el voral del camí

per aixecar bandera pròpia.

REBAIXES.-ANTON.- T.E.- 11-7-15

LA ROS I LAS LLUM,... EN FARIA 81... aquarel·la

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la 

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana 

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-15

la rosa compliria 81 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren..

ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la

Escamparem la palla,

ventejarem el gra,

netejarem de grapissos

i al paller

instal·larem el jaç...

En nostra cabana 

viurem el cel blau...

ANTON.-T.E.-13-6-15

OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la

Obre ma el llibre...

Que escalfi les paraules,

dins, entre les tapes

i que les pàgines amorosides

es transformin en carícies

i transmetin al segle

l’amor i la pau

del que estan impreses

i el riu tant necessita...

Obre ma el llibre...

Que no quedi per sempre inservible...

ANTON.- T.E.-11-6-15

BALLA EL BROMALL,... aquarel·la

Avui balla el bromall

de les paraules no dites

que es quedaren sense so.

El torrent de la veu

cansat del crit,

de la queixa,

esmorteït, esgolat,

ha derivat pas inútil

negant-se al contacte...

Calla la clariana tancada.

Ara, qui sabrà què penso,

què estimo, què desitjo ?

..........SILENCIS

72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,

que els peus havien ballat per que es produís el miracle...

ON ÉS EL PASTÍS ?... acrílic

2009 – entrat 19 – 8 - 10

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret com dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra.

Qüestió de possicionament...

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora

veuen el dins...?

Hi som nosaltres, dins

o sols és una il·lusió visual...?

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat.

Ens discutirem amb els que miren

des de fora?

Ells no saben, potser

que dins tenim un pastis

que no es veu... nostra intel·ligència.

Clar, que de vegades, 

ens donen a tastar el seu pastis

....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

ANTON.- T.E.- 30-5-15

QUÈ CREUS ?...RECORDANT EL 2009... aquarel·la

17 – 12 – 09

Creus? Què CREUS?

Creu el que internament,

dins et mortifica creure.

Si creus el que t’endossen

relliscaràs probablement.

I no creuràs , després,

 en res.

Vigila que circulen

creences...

Sobretot

orgulls i enveges...,

Si t'abandones

 no creuràs, després,

ni en TU

ANTON.- T.E.- 29-5-15

RECORDANT EL 2009... aquarel·la

RECORDANT EL 2009.

3 – 8 – 09

A UN ESCARABAT FEMAIRE...

En el seu mar de fulles verdes, grogues

es sent l’amo d’un espai que necessita.

Cap competència l’indisposa en cap i potes,

és com amo de castell que son terreny camina.

Ha marxat del fangar de la femada

on viu amb l’importància de fer feina.

Aquí respira lluny recons de pudorada

i camina content, ningú li posa pega..

ANTON.-T.E.- 27-5-15

DALT DEL TERRAT... aquarel·la

Dalt del terrat descobert a l’horitzó

admiro el cel blau amb poc núvol...

Dalt del terrat miro la serralada,

xurrac que separa el roc aspre

del suau color de la closca del cel...

Dalt del terrat somnio en ser ocell

i cantar l’himne de la plenitud...

Dalt del terrat vull submergir-me

en el paradís de les flors emparrades,

i fer-me dits que retoquin pètals,

que es sensibilitzin en el contacte

endolcit, suau de la seva pell,

Dalt del terrat vull somniar inconscient

en viatge endinsat en l’imaginari del so

de la paraula que acarona els sentits

i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,

que em colpeix i em situa en la disbauxa

de les sensacions que tremolen

obrint cabdell de fil de vida nova...

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15

..........SILENCIS

74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...

I l’esclat és comunió que em consola

CIRERES... aquarel·la

CIRERES

Obert al finestró del dia

Se m’ha afuat el ventijol

Que al besar-me amb ma destra

He aclucat ulls davant l’immensitat

d’un pervindre de contacte  roig.

El somni en contrast m’ha ofert

La fruita rodona, llavis perfumats,

I he quedat extasiat de la màgia.

Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant

Els límits imposant el nou miracle ?

Obrim al camp plagat de roig i verd

El desig de petonejat pell suau i neta

Que esclati contingut dolç d’ambrosia.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15

..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...

EN EL RIEROL... aquarel·la

En el rierol de les paraules

Baixava prop de tamarits i canyes

Que li alegraven el seu misteri.

Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...

Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta

I somreia en el mirall bellugadís.

Com si pronunciés la bellesa del so.

Immers en ses penses resava frasejats.

Tot el despertava en conclusions ufanes

Amb el lleure que li repetia melodies.

S’escoltava a si mateix com si el magí

Anés desgranant el tiberi fet paraula...

Un pensa que és quan es realitza.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15

..........SILENCIS

72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,

que els peus havien ballat per que es produís el miracle...