DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

ANQUILOSATS EN UNES VERITATS... aquarel·la

Anquilosats en unes veritats

imposades i impostades en nostre sí,

rèmora que se’ns ha donat,

creences actives que ara s’esmicolen,

ens sentim ofegats en seu descrèdit

al reconèixer, ara, que hem set enganyats...

Els singlots i sospirs no troben calma

i el temps perdut en eixes estances

ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.

La negació treu banya i no es retracta

i em d’assumir l’error en que hem viscut.

Posem el deliri en altra dèria...!!!

Qui ens assegura que al cap del temps

caurem de nou en nova negació ?

Tenim l’esperit canviant i com més filosofem

més intentem variar els paràmetres

que abans ens semblaven favorables

i nostre raonament, de tant en tant,

ens els fa inacceptables...

El mon transita sempre en la novetat

on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.

.........SILENCIS.

69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.

LLIBERTAT ?...aquarel·la

LLIBERTAT ?

Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta

així com el forroll robust i les baldes

i s’obria la porta a seva segura estirada...

Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...

Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud

el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.

Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be

que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.

La mula i ruc han renillat esperant el grapadet

cansats de palla i llarga nit de repòs...

I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó

on la femta i pixum son la primera feina del dia...

Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo

que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.

-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure

I tindràs fama d’impertèrrit treballador...

Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...

La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.

A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes

que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...

El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.

Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma

i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,

la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.

........SILENCIS

68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la

Les pampes dels ceps s’arremolinen

en l’espona de panal que guarda la parada...

La llebre ha fet jaç en soca recargolada

que ha inventat teulat propici a desig...

Els menuts ja corren i la vella vigila...

El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira

i l’engany de sarmentes no és prou

per cloure la blavor i llum ja despertes...

Els han destapat la casa tant segura

quan la verdor fluïa i el raïm penjava.

Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.

Els avatars de la vida compliquen sempre

el benestar de la família i sa seguretat

que hauran de buscar-la de nou...

Per que no nàixer tortuga o caragol... ?

Hauran de pensar en fer un cau

mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15

............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

UNA PRIMERA BESADA... aquarel·la

4 – 2 – 11

Una primera besada de l’aire

enlluerna teu mirar de lluna.

Claror platejada de dolç flaire

Entre llençols de sol foc i espurna.

Teva guspira inflama meus dits

Que passegen ta pell sedosa.

Ressegueixen racons i plans infinits

Esdevenint espiritualitat inclosa.

................................................

Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la

Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..

Quin somriure em porten escoltant-les

com un desgranar de magrana gra a gra...!!

i en la profunditat del besllum ho comparo

a la posta de sol de barrejats colors

que canta himne eufòric de tendresa

i quan la serralada amb va resumint la llum florida

i escolta la teva melodia, s’inventa

l’aplaudiment del arbriu que guaita

l’última alenada del sol al capvespre...

Fluida veu no desapareguis

quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.

........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

DOS MIRALLETS... aquarel·la

6.- Dos mirallets els teu ulls

verds,blaus, marró o negrosos

em tenen sotmès,encapritxat...

M’atrauen, els miro... Son curulls...

M’hipnotitzen, son mar o terra... ?

M’encenen com foc de llamps

Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

LA PARRA DEL HORT... aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...

BUFA EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la

Voldria tenir-te

com fulla blanca de paper,

com fulla seca d’arbre en el llibre,

com fulla de ganivet que talla...

Voldria tenir-te

fulla blanca per escriure nostra història,

guardar-te sempre com fulla de records,

ganivet que obri l’intern que estima...

Voldria tenir-te

a vora, galta a galta indestructible.

DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15

.....SILENCIS

62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos

quan et parlen endins com  si fossin callats.

Deixa’m entrar en teus llavis oberts

quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen

el que teu intern no pot callar més temps...

Contemplo amb goig el teu somriure

i quan apropo meu dit per cloure’t llavis

i  sentir el brau íntim que vol dir-me

i confessar-se joiosa del instant que vius

em sento reviure tots els meus records..

Callo i percebo el teu respir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15

........SILENCIS.

61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pintura xinesa

HAIKÚ

Tinc lluna blanca

S’escolta melodia

De llençol blanc.

DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15

.......SILENCIS

60.- Ens atrevim a passar el pont ?

A l’altre costat pot ser tot diferent...!!

HEOBERT...aquarel·la

He obert la porta de l’incert

que em ronda la incipient seguretat.

La pacient calma me n’avisa

que sempre estem en seves mans.

i és que la voràgine incertesa

ens foragita i ens engoleix...

Per molt segurs que caminem

amb el sarró a l’esquena ,

que nostra seguretat ens indica

que estem en el nord segur,

qualsevol acte pot posar-nos

en el pou on el dubte ens xucla

i el témer la relliscada ens angoixa.

Sempre pot haver-hi núvols en el cel.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15

...........SILENCIS

59.- Qui reconeix que és poca cosa

davant l’immensitat que ens envolta 

MIRO AL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent

i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...

He de cuidar-me del meu marge de pedra seca

i del reble que falca lloses i pedram propi

i no distreure tant el temps en els cants de sirena

que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets

i ja no necessitem pastures nefastes,

pintades de coloraines alegres.

Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit

de les torrentades que sempre ens empenyen...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la

Seguiria, seguiria !!!

Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada

Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions

Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...

Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,

Com que els voltors haurien fugit abandonant

Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...

Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien

Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat

I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,

El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...

El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits

I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...

Pensem que el sol no cobraria cap deute

I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...

Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...

DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

i la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

i la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.

PER QUE ELS ANYS...aquarel·la

Per que els anys ja se m’acumulen,

em diuen que no em cal estimar...

N’hi ha tantes de maneres i formes,

classes i motius i especialitats... que,

que no se de quina em consideren

que en dec estar tip i retip...

Dir-los-hi que els sentiments

mai en tenen prou d’amoïnar

i que de calmats passen

a la disbauxa o bogeria...

Que de la passivitat absoluta 

a l’esbarjo indefinit...,

Fins que el cap

raciocina i els para i posa

en el lloc adient.

Quan s’estima es plora,

Quan s’estima es riu...!!

I, jo és el que faig...

Arreplegar llàgrimes

salades i dolces...!!

Qui és que en té prou ?

Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

..................

DE NUVOLETS... aquarel·la

Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill

I així, segur el manaria:-  Cap a qui, cap allà...

Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts

privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin

i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...

Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,

no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,

segur que tots eren plens de seves expresses dictadures

i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...

Molts de farts se’n aprofitaven  i expropiaven nuvolets menuts

engrandint la seva infesta nuvolada  assegurant-se propietats...

Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´

manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets

que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent

que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?

i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada

DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.

EL PONT... aquarel·la

...i amb la bandera enlaire creuria el pont.

Poc l’influiria el vent que crema paraules,

que anorrea pensaments fent callar vent dolç,

Ho tenia clar que el camí ja no retornava

i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa

i embravirien la corrent contra la construcció...

L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut

l’esverava a complir els deures assolits any rere any

en la lluita serena  enquistada dins seu i pròpia voluntat.

No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,

musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines

per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs

Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,

Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...

Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...

Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...

Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!

Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.

.......SILENCIS

53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la duríciaEL

DINS LA LLUM... aquarel·la

Dins la llum es desfà la l'ombra,

la paraula crida versos nous,

la boirina calla quieta i seriosa

i el pas per veure el futur

puja fins al turó sense rossolar.

Situat en el lloc li calla la victòria,

no se li desfà el mes de les prebendes

i aplegat en la assolida creuada,

que necessita la veu que no calla

li diu la realitat del que succeeix...

No aquietem el pas, la consciència

ens diu que tenim la veritat plena .

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.