EN EL TALL OBERT... aquarel·la

En el tall obert a la terra,

solc de pollegana, ganivet endolcit,

allí, surt la tartanya, descoberta

als suau, avui, vent i aurífic sol...

La pastorella, pintada de grisa ploma, 

barrunteja, mig vola, camina pel solc.

No li cal fer forat ni remenar la terra humida.

La pollegana amiga esparpilla la terra

i obre el canal on treballa amagada

la perlada menja que ella busca...

Darrera el peu del pagès 

veu la tartanya que belluga

com serpent  i amb bec l’estira. 

La picoteja i volant se l’emporta...

Ja te menja per la menudalla,

ja te menja per ella que no és golafre...

Els cicles de la vida es succeeixen.

Quina ratera o llossa o boca o tret o surriac

atent a la volada cruspirà la carn

que avui al solc,matant, defensa seva vida ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-11-16

I ENTRANT EN EL TEMPLE... aquarel·la

I entrant en el temple 

es sentí transportat.

Aquelles voltes eren nuvolada

on el miracle de la distància

levitava el cos..

L’esperit pujava al bromall...

El cos es sostenia bellugadís

i la voluntat accedia

el camí de les voltes...

Transportat a altre espai

els finestrals s’obrien

donant un ventijol lluminós

que emborratxava de coloraina.

Vivia instants de majestuositat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-11-16

ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit

Escanyolit quedava l'arbret

mentre ses companys de boscana

creixien erèctils, plançons al aire,

posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 

Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt

sense enveja ni supèrbia d’altures...

Va venir la tempesta crua

i va arrasar els caps alts i tendres.

Fulles i ramatge destrossats

sols aptes pel foc, jovent dessalat...

I allí enmig dels plors intemperats

es veia robust l’abret tímid i callat...

Ara sí que feia tossa

al costat dels abatuts pollancs

que pujaren un dia somniant

a obirar el futur del seu cel.

DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.

.

VALENTS... aquarel·la

48.- 4-7-14

Quan sentim la campana

del podem ser valents

ens mentim a nosaltres mateixos.

Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.

Ser valent és una necessitat

que se’ns presenta, ens acoltella

i no ens deixa recular.

doncs, està en joc la pervivència,

i, aleshores, sí, som VALENTS.

Tenim allí el problema a resoldre

I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.

Si no ho som per que ens acull la por

i no reaccionem...,

ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.

- Sigues valent.- em deien.

- Sí, la meva necessitat imperiosa,

Ineludible, intransferible...

Davant teu el pou insondable,

Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-11-14

CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat

3-5-13

Caminar endins nostre...

Arribar al dintre

per preguntar-te...:

On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig

per què fujo de mi... 

i em faig un altre

per què em rebutjo,

per què molts Jos em manen,

on és el vertader JO meu ?

Queda feixuc caminar endins...

fins a on he d'anar de l'intern...?

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

SOC COM RODA... aquarel·la

29.- 17 – 8 – 11

Soc com roda que gira

amb pes, però impertorbable,

amb defectes o no...

I té la saviesa

d’agabellar-se

en disbauxa o virtuts.

Roda que roda...

Excelsa, elevada dalt,

gelosa de son zel...

Fastigosa, ruda baix,

trepig enfangat de terra.

Inqüestionable avança

en el mirall operant

de les pròpies flaqueses

Font que no calla ni dejuna

que sempre el doll raja.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.-14-9-16 .

QUE SERIA EL BES.... aquarel·la

31.-21-10-13

Què seria el bes sense tu ?

Una alenada que es perd

en la visió de la inexistència ?

Una alosa que vola i vola

sense lloc on ajocar-se.

Suau el llavi desitja l’encontre

i enyora un dia feliç

quan esclatava en realitat

el desig anhelat, esperat...

NO CAURÉ... aquarel·la

10-8-13

No cauré en el vertigen de la recta,

caminaré per entremig dels encontres

abraçat a les meves joies...

Com puc segar el blat

si em fa de jaç i de record

per on la meva vida ha seguit

dalt del penó de les il·lusions.

Veuré el meu destí.

i sonarà el meu crit de trompeta

i seves notes acompanyaran l’oratge

quan estigui trist.

Meus peus

caminen segurs,

saben els secrets guardats

a la finestra on tinc els amics.

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

23.-7-10-13

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.- 30-9-16

M'APARTO... aquarel·la

18.-19-9-13

M’aparto per que passi el Diner,

M’aparto per que vingui la Salut,

Neguitejo per la seguretat...

Seguretat del Diner,

Seguretat de la Salut,

Seguretat de la Seguretat...

Ja comença a ser l’Amor de molts,

L’altre amor no es posa en falta

Per que en predominen d’altres

Que li usurpen el Poder

I li fan la Guerra

I vencen...

Queda sí el FER L’AMOR

I haurem de conviure amb la POR

Que abans la feia miques

El vertader AMOR.

LA SOGRA A INTERNET... aquarel·la

LA SOGRA VIU A INTERNET

12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.

Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís

............

Aquella filla joiosa

quan va saber pel pregó

que un curset començaria

per cultivar l’ordinador,

per traure’s la gresca mare

del ser que la portà al mon,

li digué a la santa dona :

- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena

aquella dona amatent

en la digital querella

de la xarxa d’Internet.

Les tecles ja corren soles...

Cap i dits intel·ligents

treballen a hores cautes

com drogats pel nou ambient.

S’ha fet un correu a Blogger

per escriure’s fins amb cecs

i amb les amigues precioses

que amb ella han fet el curset.

Amb dos dits fa una feinada.

S’ha aprés POIUY – QWERT,

i tecleja amb bona nota

Wiquipèdia o el seu Hotmail.

Ara escriu en tants idiomes... !!!

Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...

Amb alemany com Guardiola,

amb rus com Putin, aquell...

Holland que és francès li explica

socialismes que no hi creu,

i de la Merkel s’assabenta

que té els bancs i els diners.

I si parlem d’aquí a casa...

Jonqueres, Duran i Mas...!!

Volen la bossa complerta,

decidir dels catalans...!!!

Del Navarro se’n estranya

que vulgui ser espanyol

doncs, els navarresos cobren

el cent per cent del seu sou...

I si se’n va per Espanya...

Ai, , veu al calb Rubalcaba

que no vol perdre galons...

I com s’omplen de calderilla

el Bàrcenas i el Rajoy...

Sap de tot. No li preguntis...!!!

Els seus dits son un joiell.

Té blog de cuina i receptes

i un de fotos i versets

A feisbuuk bé s’assabenta,

xateja en el punt verdet.

I al twiter posa ses frases...

De seguidors més de cent.

De macramé en posa fotos,

i treballs de punt de creu...

i és admirada en la xarxa

sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,

s’ha tret un pes del damunt...

Abans, abans el gendre i ella

jugaven a cops de puny.

Ara tendror, bona lletra...

Els tres estan en seu lloc

I la parella tranquil·la

Pot jugar damunt llençols.

CAMINO DEIXANT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13

Camino deixant l’enyor, la paciència

I trobo el neguit de molts cors

que no poden amagar vivència

que els esclata i remena el cos.

Aparador al bon mirador,

escenari reclòs,

demà el vidre obrirà

i sortirà a donar la ma

en una Via concebuda...

Que sigui ben rebuda...!!

El crenulat (punt de creu)creixerà

I les agulles seran fines..

DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16

BRUT DORMIA EN EL TOLL... aquarel·la

23.- 7-9-12

Entre els escrits que estic repassant i agrupant he trobat aquest del any 93. No sé si és moment , però ho veig tot tant brut que crec que no desdiu al refuig que tenim per tat fato que ens posen donant-nos la culpa de tot. Uns lideratges que em fan pena... i no em miro les seves butxaques, déu me'n guard. Anton.            

10--

Brut dormia en el toll

i es despertà.

Somrigué, doncs, era viu,

però enllotassat.

Es tragué la camisa

i l’alçà.

Ennierats dins del toll, molts digueren:

- Mireu la bandera, allà.-

S’aproparen dotzenes...

Ell poruc,: - Em mataran -.

Li alçaren el braç de la camisa...

El feien abanderat?

Ell no s’ho creia.

Començà a parlar.

La gent embadalida

- Que be que ho fa!!-

Ell, astut, picardiós

se’n aprofità...

Un calze - orinal- que per allí

trencat rondava, l’alçà.

Tots volgueren beure

- del pixum - per ells ,vi blanc.

De bandera, paraula i calze

quants es varen emborratxar.

Dins de la borratxera

tots volien ser-ne abanderats,

llençaven crits envejosos

com si taràntula els hagués picat.

Llavors, collí espasa

per seguir sent abanderat.

Segà caps amb cordura

fins de genolls fer-los trincar.

Els donà paperetes de vot

i l’urna al seu davant.

Qui gosaria negar-se?

- Sigues nostre abanderat.

            ----     -----       -----

Duem la camisa bruta?

Tots la podem alçar,

i, seguirà la història

Ens faran abanderats?

Aleshores serem els pròcers

dels nostres femerals

ENDREÇARÉ LA PAU... aquarel·la

64.- 19-12-12

INVERSIONS

Endreçaré la Pau

que assoleixo fent la guerra.

Em veig útil dins la inutilitat,

també inútil dins la utilitat normalitzada.

En el degotall de la fosca on em trobo,

no obiro i la claror no aconsegueix

trencar la persiana de les idees...

Sord al temps, acullo el meu crit intern

que em recorre la sang sense brullar

i aquesta Pau feble la conservo neta

amb lleixiu càustic de plor

 però sense morrió de gos que bordi...

La tinc amb llevat que fermenti

i tapada amb vànova calenta d'estima

i que esclati en PA per a tots.

La U de la llesca ben tallada per a tothom

que porti com a pa... la PA U  a tot regne.
DE REBAIXES 12.- ANTON.-T.E.- 15-9-16

,,,,,,,,,,,,,,,,,,

FLOR... boli ràpit

cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.

NO EM QUEDO SOL... aquarel·la xinesa

No em quedo sols amb el teu record

que avui ja no és presència directa

- el temps canvia les ubicacions volem o no -

si no amb les virtuts que atresores

que demostres actives en tot lloc

i l’esperit nou que empeltes

fen-te persona que aspira a tot...

Demà rossegaré el pa dur

que ahir tallàvem junts

i profit ens feia,

que portava l’alegria

del conveni d’estar-ne junts.

Ara tu has de dar el pas cap la muntanya

on has de salvar pedruscall i pedram

per fer-ne gloriosament el cim.

Tes facultats es posen a prova,

l’esperit sap que jugues amb teu destí

i assolir el més alt sols té el problema

de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa

I en l’horitzó s’obria la llum...

La nuvolada estesa xuclava color.

El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.

Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.

Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.

La mirada tenia el seu mirall esvelt.

Tu et feres sirena i et llençares al toll

i les gotes de teva alegria

s’espargiren com llum

i la nuvolada feta coixí

baixà a veure’t feta espuma.

Aquell capvespre de sol a la posta

ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

LA PRUNA... aquarel·la

La pruna va caure damunt la flor

i la flor perdé tots els pètals...

i ja mai donà fruit.

Ajaguda es podrí en el toll

i ja no fou útil per donar perfum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16

PAQUES PALLA... aquarel·la

Les paques rodones

que engabiaven la palla

se’n anaren a ballar

per la parada

en divertiment propi

Ocells i nuvolada

miraven l’espectacle

i les roselles segades

confoses amb el blat

no es despullaren

ensenyaren seus vestits

plens de sang

que amb l’or es barrejaven...

Naixia la bandera ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.

CADA INSTANT COMPTA... aquarel·la

Cada instant compta,

cada paraula ensenya

l'acte de fer per ser

en lluita per perviure...

Per que res es perdi

i tot segueixi el seu fi

seguim unint, captivant,

cultivant, embellint,

alegrant amb la paraula

nostres sentiments interns

obrint al vent les proclames.

Algú escoltarà i voldrà

comprendre nostres desitjos

de pau, amor, concòrdia...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16

FAVOR... aquarel·la

Creuava mans.

Favor demanes avui ?

Tens paciència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16

NOMÈS... aquarel·la

Només veia peus,

si mirava al terra.

Només veia caps

si mirava al cel.

Només veia cossos

estesos a la sorra.

Només veia caminants

que no saben on van.

Només sentia crits 

de queixa de qui li violaven

els seus drets basics

arrabassant-li seves conquestes.

Cridava als peus i caps

que l’ajudessin...

Quants en seguien a la sorra

o caminant sense nord.

Tots, ara, callats sense queixa...!!

Segur que sabien on son ?

Només cal rossegons 

o messigons de pa 

com es dóna a la colomada

per satisfer i fer callar...

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la

L’AMISTAT DELS OCELLS...

...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,

construcció beneïda de temps de l’antigor

resistien parets d’argamassa encara vents i pluges

i solanades crues com masia que fou imperial...

Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,

tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...

Pardals on en els forats hi feien vida,

orenetes en capterreres  i en armat bigam,

i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa

reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,

pit roig i pastorella .fumada i territ,

i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau

i pels voltants del casal havien fet residència

per unir-se tots en afrau de la amistat.

S’havien conjurat tota l’espècie

per tal de reunir-se ben agermanats

Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...

Ajudant el petit al gran escarant-li les puces

 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...

Les poderoses lluitarien contra serps

i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous

que minvava la criança robant de la niuada benestar.

Havien trobat la gran entesa per no perir

en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...

Que durés pels segles la gran entesa

allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.

Quina joia veure el vellot casalici

allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.