CALLAVA... aquarel·la

Callava com si no percebés l’insult

ofert contra sa persona.

Era continuada la mala parla

com si depengués la felicitat d’altres

el esbravar-se amb potent veu...

Passà temps

i vingueren les ronqueres

i amb el dolor conseqüent el so

va anar emmudint fins al silenci

Ell continuava callat,

sabia que l’odiós tracte existia igualment

residint en el pou de l’odi

que podia retornar amb gran virulència...

La seva raó no era de crits desaforats,

el seu callar era de ma estesa

per acomiadar-se per sempre.

REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15

.........SILENCIS

37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?