Lligaria el nuvolet amb un cordell
i així el manaria. Cap aquí, cap allà...
Dins hi tindria seves armes: defectes i virtuts
sense deixar-les veure, no fos que el copiessin ...
No es creia massa el dels altres nuvolets que circulaven,
tots tenien també ses dictadures i democràcies
segons els convenia manifestar. Ell ho sabia.
Molts de farts se’n aprofitaven i engrandien núvol
i fins obrien aixetes i espetegaven als altres,
volien per a ells tot el terreny per fer-hi seves cabrioles.
Manant, instigant, afusellant amb paraules
els nuvolets temorosos, que s’amagaven.
Pobrets, per que si no aplaudien...venia la tempesta.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-2-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada