DE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la

En aquell sostre, en aquella casona

s’hi ajuntaren tants inclusius defectes

que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat

per donar bon preu a aquell racó.

Remenaren les bíblies i totes les escales

que portaven a les paraules essencials

per anomenar la prenda volguda de casa...

Dels que miren per satisfer-los

un els va dir que VIRTUTS

era la paraula que recitarien per cridar

a la menuda. L’àvia que va ser descobridora

d’aquest empelt religiós  digne i noble

li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...

Que els defectes revertissin a virtuts,

era un caure la baba d’aquell ser inquiet

i neguitós en el que diran de casa nostra

si la NENA no porta un bon barret i sabatones

que la declarin perfecta i estrictament senyora...

No vull més que els capats savis de cap de marge

remenin el fem que ens posaren de renom...

Ara tenim la paella i fregirem la botifarra

a gust nostre i quina riallada tancada a casa

em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig

que fins el cerç portarà arreu el meu goig.

Era la proclama d’aquella dilecta dama.

Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!

Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma

i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15

.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

LA REALITAT... aquarel·la

No m’ha fet nosa la gran mentida,

sempre la he pensat companya

que m’ajuda a sentir la veritat.

S’ajunten i es separen,

es destrien i es destrueixen,

es consolen i s’abracen,

es callen i s’esbombolen,

es distreuen i s’afanen,

es suporten i es destrossen,

s’anorreen i s’exalten...

Amagades en la realitat

hem de destriar les seves venes

plenes de sang que es mou amb fervor

amb dos cors potents

on podem trobar el dubte

per que les dos, humils o superbes,

amb mirar tranquil o esverat

sols s’aplanen i costa un ciri

quan la realitat palesa aflora

i canta seves al·leluies i credos

i neda oli sobre aigua

esclafant tots els dubtes...

Sort que la realitat és la realitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15

..........SILENCIS

46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,

 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.

LA UTILITAT DE SABER...aquarel·la

La utilitat de saber o no saber quelcom

que ineludiblement hem d’interioritzar,

per on ens ve donat ?

Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.

Exploro camins per on circulo.

L’experiència ens alliçona amb proves

i el fracàs ens senyala camins rectes.

Falsos idearis poden subjugar-nos,

fins emborratxar-nos en ses prèdiques

i caure en el seguiment potser apassionat...

Compte en pujar a qualsevol barca...

N’hi ha que suren i ens porten a port,

altres trontollen com canya al vent

i se les endu  al saber o no saber el que som

per que nostre raciocini  està empeltat

amb noves conviccions que ens arrastren.

I el cas és que hem de saber... per saber...

Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.

.........SILENCIS

45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

SENTIA LA POLS... aquarel·la

Sentia la pols del desaire

que netejava seves prèdiques...

L’intern collia espolsadors

en treball intens de lluïment...

Quan caldria pensar que hem de morir

volia tenir la casa neta de pols,

així era la proclama que li etzibaven

des de que tenia raó per comprendre...

Havia d’anar net per el viatge futur,

la pulcra presentació dona fama.

El vent allunyava impureses

I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.

Trauria els peus del lloc

per no contaminar-se altra vegada

i sorgir a l'univers com espantall

que ha viscut sense endarrerir-se

de cants de serp i picotades de corbs.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15

........SILENCIS

44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

LA DLORIDA DEL TERME... boli ràpit

LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.

Cel amunt a dalt arriba

ple el pollanc d'olor, perfum,

l'acompanyen ses germanes

fent-ne tossa, ajuda, volum.

Quina glòria, estil, delícia

veure aquest florir fugaç

unides totes aguanteu enlaire

embellint el meu instant.

......................

L'ocellada reunida

omple de goig el brancam.

Llençolets que s'espavilen

a moure signes de Pau.

Reverberen les fulletes

a l'alè dolç del garbí.

Que creixin vostres capsetes

amb ametlló decidit.

TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la

Quan l'abraç físic ja no és possible,

 quan els ulls sols demanen plor, 

quan la veu es fa visible,

amb paraules de consol, 

quan el sentiment al pit batega,

 la mirada en el teu record en rega

 l'estima que ens donàvem tots..

.Avui la teva empremta inconfusible

 ens queda en ta petjada

que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

PARLAR... aquarel·la

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa ser l’última veu

comporta lluita

en vers el contrincant per vèncer.

Beure aigua, la boca es resseca...

...i qui no vol deixar plasmat

que és ell el que té la veritat absoluta ... ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure sempre el teló

amb l’aplaudiment, sobretot

Dient la última paraula.

Humans que som !!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.

........SILENCIS

43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,

que les nostres poden semblar no ser-ho.

UNA VEU, AHIR... aquarel·la

Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.

Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar

em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 

Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.

A UNA TROMPETA

Damunt el drap impol•lut,

quiet,no gemega l’instrument...

I en l’escriny del pensament

la tapa oberta i el forrellat adust

avui, regalima el so de la trompeta.

La llàgrima rellisca del record

i la solfa balla per l’entorn

en el repic de la menudeta...

.........................................

S’ha fet gran tot lo petit

i dins del cor s’hi empara el crit

melodiós de la tristesa.

Mai es farà vell aquell instant

sempre en cor i cap ell va covant

el de la trompeta que resa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.

....... SILENCIS.

42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 

olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la

Volem ser lliures !!!

Ens convé ser lliures ?

Depenem de idees, paraules fetes...

Insensibles, lluitem

contra el sol que fa suar

i a favor del sol que ens acarona...

Estem contra el vent rufagada,

a favor del ventijol suau...

En contra de tempesta de pedra gel

a favor del xirimiri plugeta

que ens neteja sols d’impureses...

Volem o no sol, vent, pluja ?

Oh, volem la llibertat que ens convé

que ens hem programat,

que aspirem per què ens l’han robat ?

........SILENCIS

41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

TANCANT PARPELLES... aquarel·la

Tancant parpelles

se’m clou el besllum.

Dins, ressuscita la claror

i les idees flueixen.

Penso...

La lluita dels dits

per obrir la porta

em preveu nou paradís ?

DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.

.........SILENCIS

40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...

5º ANIVERSARI...foto grup atletes fFlix

Grup d'atletes de Flix que ELL entrenava. Anton.

5ª BAULA DE LA CADENA... 5 DE MARÇ... 5º ANIVERSARI QUE ENS VA DEIXAR EL NOSTRE FILL JOSEP ANTON... en la vida ens trobem amb casualitats, coincidències, tot forma part del existir.Avui, aquí tinc la oportunitat de entrar-hi un trenet escrit fa temps en seu record. Als 45 anys marxava havent fet pel seu entorn més que no faré jo al llarg de la meva més extensa vida. A qui li faltsa un braç, serà sempre manco, a qui li falta una cama tindrà moltes dificultats... a qui li falta el filll... No vull que em respongueu.... Tots hem de lluitar per sobreviure i ajudar el nostre entorn més proper ... Aquesta és la meva tasca... Intento complir-la com he complert arribant als cinc dies de la cadena... Gràcies per atendre'm ... Anton i Família.
..................
1-11-10
Parla amb tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares nets
a les que ensenyares a estimar.
Estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
DE MEMORIAL A JOSEP ANTON.- ANTON.- T.E.

VIATGEM... aquarel·la

Viatgem passat, present i futur en el temps

i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,

Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...

anirem variant nostres variants

collint, agafant i deixant els instants

fins trobar-ne el camí segur.

Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?

O, per què no és d’altra manera...

Ara que estem acostumats al que creiem tenir,

ser aquí, on som, infinits, eterns,

per que sembla que nostre planeta continua,

hem de continuar fent-nos cendra ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.

.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi. 

PROPIETARI EXCLUSI... aquarel·la

Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell

i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...

Vivia amb cell d’amargor avinagrada

i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.

Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien

i semblava parada de llaura mal sirgada.

Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua

i aquella terra erma es badocava de seca.

Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,

ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.

Sol com mussol va anar quedant en sa peanya

i el poc que pronunciava  ni els corbs en tenien compte.

De rectificar no hi pensava i seva barraca

era com calba en un collet del terreny on els vents

i pluges i gels i solanades feien família

amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.

..........SILENCIS

38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la

T’estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,

temps inesborrable

que voldria collir i copsar

de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.

Allí circul·la el bes pendent

i aclaparat en lligams etèries

em confonc com cec,

orb sense crossa que el dirigeix

Tot el cos tremola i somort

el pensament raciocina

un camí impropi d’enyor.

Que brilli la lluerna

i vegi i em declari teves mans

en el vent fent carícia.

DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

CALLAVA... aquarel·la

Callava com si no percebés l’insult

ofert contra sa persona.

Era continuada la mala parla

com si depengués la felicitat d’altres

el esbravar-se amb potent veu...

Passà temps

i vingueren les ronqueres

i amb el dolor conseqüent el so

va anar emmudint fins al silenci

Ell continuava callat,

sabia que l’odiós tracte existia igualment

residint en el pou de l’odi

que podia retornar amb gran virulència...

La seva raó no era de crits desaforats,

el seu callar era de ma estesa

per acomiadar-se per sempre.

REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15

.........SILENCIS

37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS... aquarel·la

M’abstrec de cavil·lacions

que sempre el viure ens ven

i avanço per senders i camps florits...

Avui s’estampa l’arbriu

de pètals bellugadissos

com ales de papallona.

Em semblen dits que acarona

el ventijol que els ve a saludar

i cultivant el seu aroma

escampar erada de perfums...

Entrem en seva ruta

i xuclem els seus beneficis

que es donen sense res a canvi.

Quina solidaritat més noble.

DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.

..........SILENCIS

36.- Votar deu ser firmar un contracte

d’il·lusions que poden quedar en no res.

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la

Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.

El pedrot dalt la muntanya era monument.

Li vingué al cap de superar l’altura

i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,

però arribà a dalt com gran triomfador...

Què satisfet, content, joiós al veure’s

plantat com canya movent les fulles

que xiulaven un concert en fa major...

El vent començà  a moure amb pressa

els designis que tenia d’avançar lleuger

i no esperar a cap germà... La turbulència

es va veure en la nuvolada que allargava cames...

Ell era valent contra les forces vingudes a be.

però l’impuls crèdul que portava torbonada

el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia

i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...

Esmalucat era enterbolit afaram desballestat

al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!

No havia previst que hi ha forces més potents

Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.

 .........SILENCIS

35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava

en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES.... aquarel·la

Embotit en quimeres incertes,

el vell renegat per tots els vents,

callat en el cim de ses baralles

rondava per les taules de discòrdies.

Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres

I discutia de calers dels que mai en gaudí

o es posava en calces de llustre dubtós.

Res li semblava conforme a seu criteri

i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.

Conegut per tots, el deixaven escatir

i no giraven testa, però tancaven orella

i si volia el seu, els altres també n’eren dignes

de la prèdica que amb sis i nos en destruïen

sense complaure ni a asseguts de culera tova

ni a plantats de vara de batlle...

Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.

Un dia relliscaria de debò sense retorn

I la pau s’estendria i els vents no renegarien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  

.........SILENCIS

34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la

Vaig mirant enlaire

i... com passa l’aire

que no veig, però sento.

Ressona el brogit de l’abellam

que treballa...

També la pedra muda i quieta

que aguanta l’arcada...

I, jo, entre brogit i arcada

faig camí sol

amb el sarró ple

de paraules per dir

a qui vulgui escoltar

el brogit de l’abellam

i la pacient arcada.

Així faríem el pas junts

amb conversa

que no s’emportés el vent.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.

......SILENCIS

32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.

AVUI HE LLENÇAT... aquarel·la

Avui he llençat el desengany que les hores porten..

He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc

i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...

Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven

I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se

que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors

i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!

El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.

Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!

L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum

i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol

ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,

que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...

Finestrals oberts portaven assaonats queviures,

plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,

de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...

Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,

quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.

 .........SILENCIS

30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.

CALLAR I CALLAR... aquarel·la

D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist

amb la boca cerrada, llavis prets,

mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,

espessa cara circumstancial, esblanqueïda,

seria, com figura encerada que no mostra

cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...

Fora del seu mirall particular, en el mirall social,

son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.

Per molt que se’l burxés amb preguntes

la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures

i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...

Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu

i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...

Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 

En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...

- No soc lloro per repetir el que manen que digui...

Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...

Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.

Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,

feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.

I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula

que incessantment i per tots els medis li volien embotir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.

.........SILENCIS

29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...

RECORDS... aquarel·la

Havia acumulat tants i tants records

que ja no li cabien al sarró.

Experiències que l’enaltien força,

o que el deixaven sorrut i capficat.

També en tenia de divins que el trucaven

constantment incisius a la porta

i altres de mesquins que apartava a cop de peu.

Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat

volgué introduir canvis en seu calmós fer

i obrint el calaix de la tauleta del dormitori

els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.

Sense perdó possible, deixant-los presoners

i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...

- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?

Al sortir al portal un amic se li encarà :

- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )

-  No em recordo de res...No em recordo de res...

Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...

- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...

Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes

d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...

- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!

Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu

una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.

- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...

Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?

S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?

Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...

..............................................................................

Qui no viu de records per més que els esparpelli ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.

  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

ON HI POSEM... aquarel·la

On hi posem no sols vestit, menges, diner...

si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,

ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,

ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,

que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent

i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.

La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?

Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,

a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.

Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins

i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...

El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...

Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...

Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...

Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen

fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa

com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...

Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15

.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la

Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,

pentinava el seu or la provocant cabellera...

Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència

I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.

Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...

El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen

l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...

Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable

com res mantra adorant guturalment alabances certes.

Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades

en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.

.........SILENCIS

25.- La tartanya n’era tranquil·la

Tapada en la terra humida esperava el seu instant...