SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dijous, 6 de desembre de 2018

TRENES 6


146.- 27-5-18.
Posant peu al serrall de la muntanya
tens el perill del rossolar avall
o de seguir a peu dret amb dos visions.
Pots donar el pas del vals
i veure, completament, fins  a un finit
l’assoliment del mirar...
Perspectiva en el teu moure’t en cercle.
i pots també aixecar el cap i mirar al cel.
amb nuvolada o cel ras.
També captaràs a plenitud la planúria baix,
o el riu, com serpent, que cueja...
Ets predestinat a dominar-ho tot.
però no et conformis, atent, alerta,
per que un mal cop de vent inesperat
et pot traure del merlet en qui confies.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-5-18
...............
147.- 28-5-18..
“Afegeix a la teva història el patir “–
Li digué la conxorxa rival.
El pèndul marcava el desaire
i el prepotent encara no assolia
el que considerava una infàmia
perpetrada pels amics...
No li entrava ni cabia en la clepsa
l’imaginari real que se li presentava...
Retrocedir quan era immòbil...!!
Que s’han pensat aquests esclaus !!
Sortir del lloc conquerit
que era seu, seu i de ningú més...!!!
En aquell instant
de dalt del turó fugí l’esparver
encara que quedava la carnassa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-5-18.
.............
148.- 29-5-18.
Sentir el plaer o tenir la fe,
Percebre la bellesa o assolir l’esperança,
Buscar el goig o acaronar la joia,
Impregnar-se d’estima o  abellir l’alegria.
Alimentem els sentiments
omplint vas a vas les incongruències
que l’existir ens porta i ens ven.
Sentim l’abstracte com realitat
i vivim veritats que son somriures de somnis.
Podem exaltar-nos en consecucions
que es desfan quan arribem a tocar-les
i ens sentim satisfets de tenir en nosaltres
el llibre sagrat que tot ens ho  beneeix.
Quan la realitat es confessa
l’escolà compren que està en les beceroles
i que el camí emprés té dificultats
que voldríem anorrear.
L’ únic segur del que gaudim és el respir
en l’instant en que vivim,
DE REBAIXES 18 .- ANTON.- T.E.- 29-5-18.
,,,,,,,,,,,,,,
149.- 30-5-18.
S’apropa una oreneta i em fa alifares.
Sap que jo li guardo el niu o casa
quan ella per no tenir abric de llana,
a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.
- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.
-No, ara penso, medito, em confesso..._.
-Ja veig que fas el mateix que jo ...-.
-Vols dir que penses?...-
-Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.
-Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.
-Vosaltres amb el diner ho feu tot
i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.
Jo no li esbalço el niu quan marxa,
i quan arriben som com amics de casa...
Reflexiono i comprenc que fa com jo
que en tot treball està posada...
Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya
a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se
de l’escopeta cruel o del fil ben tensat
on pot, volant, perdre el seu viure...
-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -
en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.
...............
150.- 31-5-18..
Caminaré per la memòria
resseguint el record
que com codolla  el tinc al sarró.
En aquest enjub plenet
es quedaren entrant poc a poc
a servir a un temps a venir.
Allí hi ha de tot, bo i no tant bo
Excelsituds i nimietats...
Al llarg del temps tot hi ha entrat
i s’hi guarda sublimitat i mesquinesa.,
però que ara surten amb sabor d’antic
com mel d’arna i gust de farigola i romer
Pàgines d’estima escrites
en el balcó del temps...
reverberen sempre,sempre
amb un xic d’enyorança en el cor.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 31-5-18

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

RECORDS DE JOSEP ANTON