SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dimecres, 5 de desembre de 2018

TRENETS 5

141.-22-5-18.
No son tot flors i violes, pensem
que tot acte acostuma a tenir el contra acte.
No sempre el que realitzem és ben vist,
comprés, atès, ja no dic alabat, doncs ,aquí
ens sumiríem en possible fracàs.
Si soc optimista,
per què em colra el pessimista...?
Si em considero honrat
per què posen xacra de deshonor...?
Qui s’omple boca de bondat
i acusa de perdulari a l’altre
sense raonament sincer i verídic
i campa i estén el seu mantell en contra
i no es jutja, francament, del seu mal.
Si, no son tot flors i violes.
Molts escampen males herbes
per embrutar els camps nets.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-5-18.
........................
142.- 23-5-18.
Entre cella i cella portava l’enuig
de tanta paraula i paraula
dita amb mala intencionalitat,
les arreplegava hi en renegava.
Apartades no farien mal a ningú.
I de les que son accepcions i porten
el fil de segons sentits, que en faria ?
Li deien:- Com et trobes !- amb gust de salut.
•          Et guanyes bé la vida ? – Mai en tenim prou
en el saquet dels pistrincs...
•          Fas bona cara ! – i es rejovenia....
Sempre hi veia un obscurs voler saber de l’altre.
S’ho prenia amb somriure i callat o contestant
es desentranyava per quedar bé.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-23-5-18.
.....................
143.- 24-5-18.
Me’n orgullia de veure el color al camp.
Complagut amb el blau i el groc em feia el verd.
Era jovenot, fa tants anys, que sembrava.
amb un cabàs ple de gra
que el sostenia un cordill d’espart                                                          
penjat a bandolera... Escampava a grapats.
I colgava amb pollegana, Al cap d’uns dies
tota la parada era verda... Produït el miracle.
Hi creixia el verd... !!Quina delícia, com cabell
de jove que el vent messa i pentina...!!
Desprès els colors es separaven,
blau al cel o als ulls de la jove
El groc al terra...i venia la dalla, i el trill,
i la borrassa i la palla, i al sac el blat
i a casa la farina i la vella enfornava el pa
tot crosta, tota groga, i atipava a tots
l’acontentament omplia els cors amb agraïment
Avui, n’hi ha que no volen el groc,
al groc ple de sentiment de la dignitat...!!!
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-5-18.
........................
144.- 25-5-18.
Paraules, paraules, paraules...
Em figuro l’aire ple de paraula.
Com si les parets de l’habitacle
en ves de quadres hi pengéssim mots,
aleshores, allí es conservarien,
Podríem recorre a elles...
Us figureu la representació ? 
Es parla, es diu, es conversa,
s’imposa el criteri amb la parla.
Qui sap si fóssim muts
ens parlaríem endins,,, ?
Qui sap si tenim por de parlar-nos
a nosaltres mateixos, internament,
i per això el xerrar és la vida.
Quin sacrifici el callar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 25-5-18.
...............
145.- 26- 5-18.
Deixaria de caminar
si un dels dos peus,
dret o esquerre,es negava.
Era trist, però pensar-hi
se li embogia el cap.
De  sempre aspirava a ser ocell
més que arbre arrelat,immòbil...
Movent-se, desplaçant-se,
arribava al súmmum del esperit.
Exteriorment gaudia de visions diverses,
interiorment acumulava nous plaers.
Experimentar sensitivament la quietud
per sempre, sempre, sempre...li feia mal.
Parlaria amb el peus
i que renunciessin a ses greuges.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-26-5-18.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

RECORDS DE JOSEP ANTON